Consum terapèutic Fact check Comprova una declaració específica o un conjunt de declaracions presentades com a fets. Emet un veredicte sobre si la declaració és correcta o no.
Veritats i mites sobre el cànnabis medicinal
La proposta de legalitzar l’ús recreatiu de la marihuana ha sigut tombada al Congrés, però segueix en estudi permetre el seu ús terapèutic. Verificat analitza què hi ha de veritat en les afirmacions sobre les seves propietats medicinals i els seus efectes secundaris
JGM20 OAKLAND EE UU 01 01 2018 - Un empleado manipula una planta de marihuana hoy lunes 1 de diciembre de 2018 en el dispensario de cannabis Harborside en Oakland EE UU Los votantes de California legalizaron la marihuana recreativa para adultos mayores de 21 anos y se le dio al estado un ano para establecer las regulaciones del mercado minorista EFE JOHN G MABANGLO /
El debat sobre la legalització del consum recreatiu de cànnabis a Espanya s’ha estancat després de la falta de recolzament que va trobar a Congrés la proposta d’ERC i Més País de regular el cultiu, el consum i la comercialització del cànnabis. El que sí que continua vigent és la possibilitat de legalitzar-lo per al seu ús medicinal, una cosa per a la qual cosa s’ha creat específicament una subcomissió a la Cambra baixa.
El consum per a ús medicinal té una gran acceptació: segons una enquesta del CIS, un 90% dona suport al consum per al seu ús terapèutic (el doble que el seu ús recreatiu). Però un dels problemes més grans ha sigut sempre la desinformació que ha girat entorn d’aquesta planta. Potser per desconeixement, potser per haver estat prohibida durant tants anys, potser per l’estigma que ha derivat d’això, tant al carrer com a internet hi ha molt soroll sobre aquesta planta que l’ésser humà cultiva des de fa més de 5.000 anys.
Intentem posar una mica d’ordre i claredat al que realment se sap sobre les propietats terapèutiques del cànnabis, i el que no; què són només hipòtesis i què, directament, una notícia falsa.
El cànnabis ja pot curar malalties – Fals
Els tractaments disponibles basats en cannabinoides són, per ara, pocs i estan indicats per a pacients als quals el tractament tradicional no els provoca l’efecte esperat. En qualsevol cas, es tracta de medicaments que «no curen», tal com indica Manuel Guzmán, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Complutense de Madrid i vicepresident de l’Observatori Espanyol del Cànnabis Medicinal (OECDM), sinó que s’utilitzen de manera pal·liativa, és a dir, per alleujar els símptomes.
Actualment, a Europa s’estan receptant fàrmacs basats en cannabinoides per tractar formes rares i greus d’epilèpsia –l’Epidyolex–, per a nàusees i vòmits causats per la quimioteràpia –Nabilone– i per reduir la rigidesa de músculs i espasmes causats per l’esclerosi múltiple (EM) –Sativex–. «El cànnabis no és la panacea, però sí pot ser útil en casos en els quals la primera línia de tractament o no funciona bé o són massa tòxics per al pacient», conclou Guzmán.
El cànnabis ajuda a calmar qualsevol dolor – Enganyós
El cànnabis té poder analgèsic i serveix per reduir el dolor, gràcies al fet que els mamífers comptem amb una cosa que es coneix com a sistema endocannabinoide, una xarxa de comunicacions neuronals descoberta fa uns 40 anys que conté els receptors dels principis actius del cànnabis. Aquest sistema compleix un paper clau en el control de funcions biològiques importants com la cognició, la memòria, el dolor i el son.
Aquests receptors són com panys que són a la superfície de les cèl·lules, i quan arriba un cannabinoide, que és com una clau, s’activa la seva funció. Per exemple, fa que, al consumir cannabinoides, es puguin activar funcions com la gana o el son. Aquest és un dels reptes més grans dins de la investigació dels cannabinoides, perquè no tothom respon igual davant d’aquests –el mateix passa amb qualsevol fàrmac–, actualment es coneixen més de 150 cannabinoides diferents i «determinar» els efectes concrets que cada un d’aquests de manera aïllada i en sinergia té al cos és un procés llarg, segons explica Maria Corujo, doctora en Biotecnologia Vegetal encarregada d’investigar la genètica de les plantes per seleccionar les que millor funcionen per al desenvolupament mèdic.
El millor medicament fet amb cànnabis és el que només porta CBD – Fals
Malgrat tots els cannabinoides que existeixen, el protagonisme sempre se l’emporten dos: el THC, o tetrahidrocannabinol, perquè és el principi actiu amb efectes psicoactius i el principal responsable de les accions farmacològiques del cànnabis sobre el nostre organisme; i el CBD, o cannabidiol, que té principalment efectes relaxants.
El CBD no actua de la mateixa manera que el THC. No col·loca i atenua alguns efectes psicoactius no desitjats del THC. Per exemple, en usuaris vulnerables i dosis elevades, el THC pot produir psicosi, fòbies, o ansietat, mentre que el CBD és antipsicòtic. En dosis elevades, el THC pot produir convulsions, mentre que el CBD és una substància anticonvulsivante. No obstant, tal com assenyala Corujo, «cada varietat produeix una proporció de substàncies, que és el que s’utilitza diferencialment després per a diferents tipus de patologies».
I Guzmán afegeix: «El cànnabis és una substància complexa, i tot i que el principal cannabinoide és el THC i el segon més rellevant és el CBD, no tots els tipus de plantes ni les preparacions tenen les mateixes concentracions de CBD i THC. El cànnabis també té moltes vies d’administració: pot ser oral, es pot empolvorar, [subministrar per] supositoris, [a nivell] intravenós...». No hi ha ni millor ni pitjor tractament, sinó combinacions per a cada pacient i malaltia.
Els fàrmacs que contenen cannabinoides poden arribar a ser addictius – Enganyós
L’evidència científica ha confirmat ja que el consum de cànnabis de forma recreativa pot generar dependència a llarg termini, però encara falten dades que confirmin o desmenteixin que això també passa amb el cànnabis medicinal. En un document publicat per l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies s’especifica que «aquesta dependència del cànnabis s’ha estudiat principalment en consumidors socials de cànnabis, que normalment comencen a consumir en l’adolescència i fumen productes de cànnabis potents diàriament durant mesos i anys».
Amb tot, els científics han observat que la síndrome d’abstinència que es forma és molt més moderada que altres substànciesmás hidrofíliques que s’eliminen més ràpid del nostre organisme. Entre aquestes substàncies no hi ha només les d’ús recreatiu com l’alcohol o la nicotina, sinó també psicofàrmacs com els opiacis o les benzodiazepines.
En un estudi publicat el 2007 per ‘The Lancet’, un grup de científics del Regne Unit va avaluar 20 substàncies per determinar el dany de cada fàrmac. Van dividir els paràmetres en tres categories –dany físic, dependència i dany social–, i dins de la de dependència, es va establir que l’heroïna era la substància més addictiva que existeix, seguida de la cocaïna, el tabac, la metadona, els barbitúrics, l’alcohol, les benzodiazepines, les amfetamines, la buprenorfina i, finalment, el cànnabis. A més, al contrari que moltes d’aquestes altres drogues, la marihuana no produeix sobredosis mortals.
El que sí que sembla més clar és que no tots els cannabinoides presents en el cànnabis tenen el potencial de produir addicció. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar el 2018 un informe sobre el CBD en el qual concloïa que «en éssers humans, el CBD no presenta efectes indicatius d’abús o potencial de dependència». Per això, actualment una de les branques d’investigació en el cànnabis és precisament la d’aïllar els cannabinoides per al seu ús medicinal: d’una banda, per descobrir les seves propietats individuals i, de l’altra, per saber com cada un afecta l’organisme per poder controlar els efectes secundaris (com l’addicció).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Sorteig Extraordinari del Gordo ¿Quant toca per euro jugat en cada premi de la Loteria de Nadal el 2020?
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes