Clips contra els nazis

Però calma. Si la moda és capaç de ressuscitar periòdicament les muscleres i els pantalons de pota d’elefant, també havia de tornar aquest ancestre dels dibuixets que es fan servir constantment a les xarxes socials i a les conserves de WhatsApp. Aprofitant que el 17 de juliol era el dia mundial de l’emoji, la companyia fundada per Bill Gates va plantejar un repte als seus seguidors de Twitter. Si aconseguien 20.000 'likes' el tornaven a la vida per incorporar-lo al nou paquet d’emoticones del Microsoft 365. Resultat: més de de 174.000 m’agrada a la publicació. Els boomers rejoveniran dues dècades cada vegada que facin servir el Word. 

El clip és una prova més que fins i tot l’objecte més petit pot explicar la història més gran. És difícil de saber amb certesa quan i a on es va començar a fabricar perquè hi ha patents vinculades a aquest producte a llocs com els Estats Units des del 1867. Al Regne Unit el 1890 l’empresa Gem Manufacturing Company en produïa milers perquè aleshores ja s’havien pogut dissenyar màquines capaces de vinclar el ferro amb la precisió i delicadesa necessàries per donar-li forma arrodonida. 

El seu disseny no és una qüestió menor i durant molts anys això va donar peu a confusions. S’atribuïa l’invent del clip al noruec Johan Vaaler, nascut el 1866 i treballador de l’oficina de patents Bryn de l’actual Oslo (en aquells temps anomenada Kristiania). Fins ben entrat el segle XX ningú es va preocupar de comprovar com era el dibuix del seu disseny i la sorpresa va saltar al constatar que era rectangular i de forma una mica més simple que el convencional. 

La qüestió és que al país escandinau es considerava bressol del clip i aquesta petita peça d’oficina va tenir el seu moment de glòria durant la Segona Guerra Mundial. Noruega s’havia declarat neutral però això no va ser impediment perquè Hitler l’envaís el 9 d’abril de 1940 perquè el III Reich volia controlar els ports noruecs i assegurar-se el subministrament de ferro procedent de Suècia. La presència nazi va durar fins al final de la guerra a Europa, el maig de 1945.

Conscients del desequilibri de forces, en comptes d’utilitzar les armes, el poble noruec va preferir recórrer a les tècniques del que s’anomena resistència no violenta, terme que se sol confondre amb el pacifisme tot i no ser exactament la mateixa cosa. Segons alguns testimonis de l’època, un grup d’estudiants va decidir posar-se un clip al trau de l’americana, com a símbol d’unitat davant l’enemic. Al cap i a la fi un clip serveix perquè els papers no s’escampin. Sembla que la moda es va començar a popularitzar en pocs dies. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Poc després altres objectes van substituir el clip. Per exemple, es fabricaven pins amb les monedes on es veia l’efígie del rei Haakon VII. El monarca havia abdicat per no haver de signar la rendició davant dels alemanys i va preferir exiliar-se a Londres per no ser detingut. Durant els cincs anys d’ocupació la seva figura es va convertir en tot un símbol i l’anagrama H7 es posava a tot arreu, des de les joies fins a la roba. El compromís amb el seu poble explica l’enorme popularitat que tenia -i encara té- la corona noruega al seu país. 

Pel que fa al clip, va perdurar la idea que l’havia creat Vaaler el 1899. De fet, el servei de correus de Noruega el 1999 va imprimir una sèrie de segells per commemorar el centenari de la patent però la imatge escollida va ser la peça convencional amb doble U. Ara toca reclamar un segell per Clippy, el retornat.