Nens prodigi que han fet història

De tant en tant els mitjans ens ofereixen notícies sobre casos extraordinaris de criatures amb coeficients intel·lectuals molt superiors a la mitjana amb habilitats no només increïbles per mainada de la seva edat sinó també per molts adults. En alguns casos, quan creixen s’incorporen a la vida laboral o acadèmica i se’ls perd la pista, però n’hi ha que acaben escrivint algunes de les pàgines més brillants de la història.

És habitual que molts destaquin en la intel·ligència matemàtica i siguin uns fora de sèrie en el camp dels números. Un dels més coneguts és el cas de Blaise Pascal. Nascut el 1623, era fill d’un funcionari d’hisenda de l’estat francès que, a l’adonar-se de les qualitats del noi, es va ocupar personalment de la seva formació a qui va encaminar cap al domini de l’àlgebra. Quan només tenia dotze anys ja assistia a reunions científiques a París, i va poder tenir contacte amb les ments més privilegiades de la França del segle XVII. Als quinze, el seu pare va ser nomenat cap de recaptació d’impostos de la regió de Normandia. Blaise, que tenia ganes de donar-li un cop de mà amb la seva nova feina, va inventar una màquina de calcular que ha passat a la història com la pascalina. Inicialment el giny permetia fer sumes automàticament però hi va treballar molts anys i també va aconseguir incloure la funció de restar quantitats. Ara que qualsevol dels nostres telèfons porta incorporada una calculadora, això ens pot semblar una cosa molt simple però, en realitat, es tracta dels primers passos del que acabaria essent la computació. Més enllà d’aquest episodi, es va dedicar a resoldre problemes tant de física com de matemàtiques i va obrir camins a altres genis posteriors com ara Leibniz, que va poder desenvolupar el càlcul infinitesimal.

Al món de la música, els nens prodigi també han estat molt presents. El cas més arxiconegut és el de Wolfgang Amadeus Mozart. Precisament per això, quan Felix Mendelssohn, nascut el 1809, va començar a fer concerts a Berlín quan només tenia nou anys, el van batejar com el segon Mozart. Als 11 ja havia creat una opereta còmica, una sonata i una cantata. Als catorze era tan reconegut que ja tenia la seva pròpia orquestra i als vint-i-quatre va compondre la seva quarta simfonia, coneguda com la italiana, considerada una de les fites de la història de la música.

Tampoc cal anar tant lluny per trobar compositors precoços. Isaac Albéniz, nascut a Camprodon el 1860, va debutar als quatre anys i als vuit va poder ingressar al conservatori. Juntament amb Enric Granados va ser el gran referent de l’anomenat nacionalisme musical. Només cal escoltar la Suite Iberia per adonar-se de la gran qualitat de la seva producció.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En aquesta nòmina de músics també s’hi poden incloure Daniel Barenboim, que va fer els primers recitals als set anys; la mateixa edat que tenia Lorin Maazel, quan va debutar com a director d’orquestra. Però tampoc és patrimoni exclusiu de la clàssica. Harry Connick Jr. als sis anys feia concerts i als deu ja havia enregistrat un disc; Herbie Hancock va debutar als 11 i als 12 Stevie Wonder va iniciar la seva carrera professional.

Evidentment també hi ha hagut nenes prodigi però de la mateixa manera que en general elles han tingut i tenen moltes menys oportunitats per aconseguir el màxim reconeixement a nivell acadèmic i professional, les especialment talentoses també han quedat en un segon marge fins fa relativament poc excepte casos comptats com l’arpista Clotilde Cerdà, que als 14 anys feia gires per Mèxic i Japó; o la pianista Clara Schumann que als nou actuava a Leipzig. No ens oblidem d’elles. Al contrari. Els reservem un article sencer per donar-los la visibilitat que es mereixen.