Les primeres dones astronautes

Les vides de Funk i Tereixkova van tenir un inici paral·lel perquè totes dues van iniciar la seva preparació el 1961. La diferència és que la russa sí que va ser elegida, tot i que «només» era paracaigudista i no una experimentada aviadora, com la nord-americana. La discriminació de Funk, i també d’altres dones poc després, va ser tan escandalosa que el cas va arribar al Congrés dels EUA i la NASA va ser amonestada.

Mentrestant a l’URSS, Tereixkova es convertia en una heroïna nacional, condecorada amb l’Orde de Lenin i membre del Soviet Suprem des de 1966 i fins l’enderrocament del règim comunista el 1991. El 2008 va tornar a l’arena política com a membre del partit Rússia Unida, que recolza Vladímir Putin.

Els Estats Units van intentar esmenar la situació el 1976, iniciant una campanya de captació d’astronautes entre les dones i les persones del que van anomenar «minories», és a dir, tot aquell que no fos un home blanc. Va ser així com, per fi, una ciutadana nord-americana va poder anar a l’espai. Era el 18 de juny de 1983 quan Sally Ride va fer el seu primer viatge. Però va ser la tercera dona a fer-ho, perquè l’URSS, el 1982, ja havia enviat la segona. Amb la Soiuz T-7 va viatjar Svetlana Savítskaia. Ella i Ride van repetir experiència el 1984 i haurien tornat a fer-ho el 1986 si no fos perquè diferents circumstàncies ho van impedir. La soviètica estava embarassada i no va poder fer el viatge, i l’americana havia de volar amb el transbordador Challenger, com ja ho havia fet en les ocasions anteriors, però la nau va esclatar el gener de 1986 només enlairar-se en una missió.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Cap de les dues va tornar mai més a la rampa de llançament. Savítskaia es va dedicar a la política i Sally Ride, a l’empresa privada. Quan va morir, víctima d’un càncer el 2012, es va fer públic que feia 27 anys que era parella de l’escriptora i científica Tam O’Shaughnessy. Per això és considerada la primera astronauta homosexual de la història. No és que l’orientació sexual tingui cap importància a l’hora d’anar a l’espai, però atesos els episodis d’homofòbia que estem vivint aquests dies qualsevol ocasió és bona per donar visibilitat a les persones com Sally Ride.

Precisament, l’any de la mort de Ride, Pequín va enviar, també al juny, Liu Yang a l’espai, convertint-se en la primera xinesa astronauta, i el 2013 va ser el torn de la segona, Wang Yaping. Anys enrere també havien volat la japonesa Chiaki Mukai, el 1985, i la britànica Helen Sherman el 1991. Desconeixem el sistema de selecció al Japó i l’Agència Especial Europea, però en el cas de les xineses es va indicar la preferència per elegir dones casades i amb fills. Segons els responsables del programa espacial, les mares tenien més maduresa i, a més, no havien de preocupar-se per si els seus òrgans reproductors es veien afectats amb els vols perquè ja havien tingut descendència. No recordo haver llegit enlloc que ningú es preocupés per l’escrot de Gagarin o d’Armstrong.