Continuar sent parella dC (després del confinament)

¿El resultat? No us enganyaré, moltes separacions i divorcis. Cert. Possiblement, aquesta societat ferotge i ràpida que ens fa passar tantes hores fora de casa per poder ser productius ens està passant factura. I ho hem vist quan hem hagut d’estar moltes hores a casa. I això potser ens ha fet veure que no estàvem tan a gust amb la nostra parella com pensàvem.

Però avui no parlaré d’això. Avui parlo de les parelles que han sobreviscut al confinament. O almenys a aquest primer any tan diferent amb què ens ha tocat batallar. No tothom ho ha aconseguit, està clar. Hem tingut moltes pèrdues durant aquests mesos. Miro enrere i crec que encara no som realment conscients del que hem viscut, del que estem vivint.

Podríem explicar tantes coses, arran del que estem vivint, ¿oi? Jo em cenyeixo al meu terreny professional i avui ens centrarem a parlar del món de les nostres relacions de parella. La majoria de les parelles monògames. En una pròxima ocasió parlarem de diversos models relacionals.

¿I per a què vull que et serveixi llegir aquest article? Doncs per fer una valoració de com està la teva relació de parella dC, després del confinament. ¿Som-hi?

Si esteu llegint això, la vostra relació de parella ha transitat pel mig d’aquest confinament i encara esteu en parella, pot ser que hàgiu passat per alguna d’aquestes situacions:

¿Hi ha alguna de les opcions que s’assembli una mica al que us està passant? Sé que hi pot haver matisos, cal tenir en compte que això és un article i no hi caben totes les opcions, però si alguna de les opcions s’assembla al que esteu passant ara amb la parella, potser podem reflexionar una mica i millorar o mantenir el que teniu Si et trobes en la primera situació i heu travessat una crisi forta arran del confinament, la meva pregunta és: ¿què canviarà a partir d’ara? ¿Què fareu diferent per poder aprendre de la crisi i no caure en les mateixes coses que us van fer tocar fons? De vegades, ho aconseguim (o sembla que veiem una mica la llum) però no ens parem a pensar en les coses que ens han passat o que hem fet per sortir de les dificultats. I si no ho tenim en compte, no serem conscients del que ens ha ajudat a estar millor.

Si us trobeu en una situació de millora, després del confinament, m’alegro molt que estigueu bé. Sovint, quan estem bé no ens fixem en quines coses fan que estiguem així i potser valdria la pena descobrir-ho, ¿veritat? ¡T’animo a fer-ho!

Si esteu exactament igual (o aparentment igual) que abans del confinament, és a dir, si aquesta situació tan excepcional que hem viscut i continuem vivint no ha canviat absolutament res en la vostra relació, això em fa plantejar fins a quin punt esteu tenint una relació en la qual no us feu gaire cas i no us teniu en compte l’un a l’altre. ¿Potser esteu molt submergits en la feina, la família o moltes altres coses i això fa que no tingueu temps per mirar-vos? ¿O per tenir-vos en compte?

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Si creus que, senzillament, el vostre estil relacional ja està bé com està i és el que voleu, endavant, continueu així. Si creieu que potser no us feu gaire cas i penseu que la relació necessita que hi dediqueu una mica d’energia, llavors us proposaré que parleu amb la vostra parella perquè, si no en parleu, no podreu descobrir quines coses necessiteu per tornar a posar un dels focus en la vostra relació.

Per tant, abans de fer res més, tingueu clar què li voleu explicar, què us agradaria preguntar-li i com ho voldríeu fer, i proposeu-li tenir una cita per tornar a fer-vos cas l’un a l’altre. ¿Us sembla bé?