Bananes colpistes

Per descriure aquesta situació molts cronistes dels Estats Units han comparat l’actualitat del seu país amb la d’una república bananera. El més curiós és que el terme prové de la ficció. Això sí, basada en fets reals. El concepte va sorgir de la ploma de l’escriptor William Sidney Porter, conegut com O. Henry.

Nascut el 1862, des de ben jove va ser un home inquiet, més interessat en les arts que no pas en els negocis. Mala combinació si treballes en un banc i t’ocupes de la comptabilitat de l’oficina. Com que estava més pendent del que escrivia que del que comptava el van acomiadar. A més, els seus superiors van detectar irregularitats i el van acusar de desfalc.

Per esquivar la presó, va fugir a Hondures. Teòricament la seva dona i la seva filla hi havien d’anar quan ell estigués instal·lat, però la seva esposa, malalta de tuberculosi des que era jove, va empitjorar. Aleshores O. Henry va decidir tornar per acompanyar-la en els seus últims moments de vida. De seguida va ser detingut, jutjat i condemnat.

Origen literari

Va passar tres anys a la presó, durant els quals no va deixar d’escriure, sobretot contes curts, que eren la seva especialitat. Una vegada alliberat, a partir de 1902, va començar publicar un relat setmanal al New York World Sunday Magazine amb enorme èxit. A més, el 1904 basant-se en la seva experiència hondurenya, va escriure un llibre d’històries breus titulat “Cabbages and Kings”. En una de les narracions per descriure el país s’hi referia com “aquella petita, marítima república bananera”. 

Hondures, juntament amb Guatemala, Panamà, Jamaica i Costa Rica eren estats americans controlats per “El Pulpo”, el sobrenom amb què era coneguda la United Fruit Company, una corporació que regnava en el negoci de la producció i exportació de bananes. Amb els seus tentacles s’assegurava que tot li anés a favor. Subornava a qui convingués i derrocava qualsevol govern que gosés plantar-li cara. A més, comptava amb bons contactes a Washington i això feia que el govern dels EUA sempre donés suport a les seves accions.

La història de la United Fruit i les repúbliques bananeres és molt coneguda als Estats Units i, davant els fets ocorreguts des de l’escrutini electoral fins als disturbis al Capitoli i el blindatge militar de la capital sota l’amenaça d’un nou intent d’assalt per part dels trumpistes, era inevitable que sorgís la comparació amb la infinitat d’episodis viscuts a l’Amèrica Llatina durant el segle XX. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

I fins i tot més enllà perquè United Fruit, rebatejada com Chiquita Brands des dels anys setanta, ha admès el finançament de grups paramilitars d’extrema dreta a Colòmbia entre 1996 i 2004. No és res nou. L’empresa bananera -present al país des del 1899- el 1928 ja va causar la Masacre de las Bananeras, on una quantitat indeterminada de treballadors en vaga van ser metrallats per l’exèrcit del país. L’empresa havia amenaçat de derrocar el govern si no s’acabava amb la protesta. Mai s’ha sabut del cert el nombre d’assassinats. Algunes fonts parlen de fins i tot mil. 

Aquests dies el secretari d’Estat Mike Pompeo, un dels homes més fidels a Trump, ha utilitzat twitter per combatre la idea que els fets ocorreguts a Washington eren propis d’una república bananera. Té gràcia que ho digui un home que havia estat director de la CIA, l’agència d’espionatge que més va ajudar a United Fruit. Efectivament la realitat supera la ficció. Sort, però, que la ficció ens dóna paraules per ajudar-nos a descriure el que vivim.