Els nens hiperregalats

Pares i mares amoïnats

Pares i mares amoïnats

En societats del benestar com la nostra (encara que aquest benestar no sigui per a tothom), omplir la vida dels fills de regals esdevé una obligació i un ritu social que ningú pot eludir. Som en l’era dels menors hiperregalados, d’acord amb tota la resta de declinacions de l’‘hiper’: activats, connectats, sexualitzats, consumidors. 

Donar massa regals és degradar el do –això és un regal– a un objecte de consum, i de pas es rebaixa l’amor, sempre present en el do. Un regal, no s’ho ha d’oblidar, no és un objecte. Únicament una de les accepcions que el diccionari dona al verb ‘regalar’ es refereix a un objecte. Les altres al·ludeixen a afalagar, acariciar, recrear, alegrar. I, a més, l’acumulació d’objectes impedeix apreciar els detalls de cada un i reforça encara més la insatisfacció. 

Les generacions criades en temps més austers vam conèixer menys la tirania de l’objecte –que sempre exigeix actualitzar-los– ja que les nostres nines o espases mai tenien la versió 2.0. Només hi havia la bàsica i durava fins a l’any vinent, cosa que ens deixava un temps ampli per recrear-nos-hi i regalar-nos amb aquestes sense l’exigència de renovar-les abans.

El sistema, avui, fa que l’interval de satisfacció sigui permanentment caduc i de nou la insatisfacció (per no tenir l’última versió) pressionarà per adquirir el pròxim i renovar el desig... de consum. Per això, abans d’acusar de capritxosos els nostres fills o nets, pensem en els imperatius a què estan sotmesos i que nosaltres amb prou feines vam viure. El màrqueting explota aquesta exigència al màxim a través dels denominats ‘nens youtubers’ aprofitant que el 70% dels nens entre els 2 i els 11 anys veuen vídeos de Youtube diàriament. La temàtica principal d’aquests canals es redueix a l’‘unboxing’: obrir paquets de regals (joguines) que posteriorment destrossen, com més millor, amb l’únic afany de divertir-se. Els youtubers substitueixen els antics anuncis de televisió que ja gairebé no veuen. 

Tot això ens fa pensar que els nens prefereixen rebre abans que donar, quan en realitat és el contrari. Els nens prefereixen donar, ensenyar, mostrar. Ho fan des de molt petits amb tots els objectes que agafen al seu voltant. També ens regalen la seva imatge sense parar perquè la fotografiem. El que passa és que confonem la demanda –cosa que ens demanen– amb el que desitgen. Algú pot demanar una joguina o un cafè, quan el que desitja s’acosta més a una estona de joc o una conversa, que a la possessió d’un objecte. 

¿És inevitable aquesta compulsió al regal? Tal vegada, però cada un pot triar les seves maneres. Una indicació dels pedagogs molt senzilla és la regla dels quatre regals. La proposta limita el nombre d’objectes que els petits rebran i es basa a: regalar alguna cosa per llegir; una cosa que es pugui posar: sabates, roba, complements...; una cosa que realment necessitin: una motxilla nova per a l’escola, per exemple, i finalment, una cosa que desitgin, sense utilitat aparent, només pel plaer de desitjar-la. Em permeto afegir-n’hi un cinquè: regalar l’objecte res, un objecte una mica especial perquè no és material, és un buit que permet omplir-lo de coses que un imagina: una excursió a la muntanya, un partit de futbol o de Monopoly, un passeig per algun museu divertit, cuinar un pastís. El regal és la companyia i els seus efectes secundaris són molt saludables; ¡provin-ho!

Una campanya nadalenca atípica

Una campanya nadalenca atípica

El sector de la joguina es prepara per a una campanya totalment atípica, marcada per una situació sense precedents en la història recent i en la qual poc podem aventurar sobre el comportament del comprador de joguines, no així del nen que, des de la seva innocència, espera trobar joguines les nits més màgiques de l’any. 

Aquest any resulta més aventurat que mai fer previsions. D’una banda, i en sentit positiu, perquè el confinament ha suposat el redescobriment del valor del joc i ha validat el seu paper essencial en la infància, com a manera de passar temps de qualitat en família, de disfrutar, d’aprendre i molt especialment, atesa la situació que s’ha viscut, per canalitzar les emocions que el confinament estava provocant. De l’altra, i aquest en negatiu, perquè la nova normalitat ha alterat el consum de joguines d’una manera totalment inesperada. S’han deixat de celebrar aniversaris i altres festes i, per tant, s’han deixat de comprar joguines per a aquestes ocasions. Tampoc el tancament de les botigues físiques i la impossibilitat de comprar joguines en canals alternatius a l’‘online’ ha contribuït a facilitar les vendes. La reincorporació a la nova normalitat va revolucionar els mesos estivals amb increments en les vendes que no s’han mantingut al setembre i l’octubre.

A més, no podem deixar de banda l’escenari que esbossen les macrotendències, amb una situació que deixa entreveure una greu crisi econòmica, però que, a més, implica una crisi de valors en què fa que els pares es replantegin els seus models de consum.

Diverses investigacions realitzades en el període de confinament, com la de l’Institut Tecnològic de la Joguina o la Universitat Complutense de Madrid, evidencien que el joc s’ha incrementat de tres a quatre hores diàries i que quan els nens han pogut sortir al carrer, un 66% ho ha fet acompanyat per les seves joguines.  Però aquesta necessitat de joguines s’ha constatat de diferent forma als diferents mercats internacionals. En aquells mercats en què la comercialització de joguines no va patir restriccions, va augmentar sensiblement el seu consum (Austràlia, 19%; els EUA, 16%; el Canadà, 9%; Alemanya, 9%; el Regne Unit, 8%; Holanda, 6%).

No obstant, la situació a Espanya va ser radicalment oposada. Mentre que les mascotes podien disfrutar del seu passeig diari, els nens van haver de suportar 48 dies de tancament domiciliari. I mentre els supermercats, hipermercats i comerços de béns considerats essencials podien vendre productes per a mascotes, incloses les seves joguines, les seccions de botiga de joguines van haver de ser precintades per no considerar-se essencials, i l’‘online’ va ser l’única alternativa per adquirir joguines.

Malgrat el creixement exponencial de les compres ‘online’, tot i passat el període de confinament (el 38% de les famílies van comprar joguines en el confinament i el 88% van haver de fer-ho ‘online’), una campanya a través de canals digitals seria impossible de suportar a Espanya, ja que ni les plataformes ‘online’, ni les estructures logístiques ni l’estoc disponible permeten a Espanya una campanya de Nadal i Reis únicament digital.

Des de l’AEFJ ens hem dirigit a totes les administracions per treballar i coordinar tots els esforços possibles perquè aquest any no s’apaguin totes les il·lusions.  

Un Nadal ¿diferent?

Un Nadal ¿diferent?

L es generacions emergents com els integrants més joves de la Generació Z (nascuts entre el 1994 i el 2009) i tota la generació Alpha (nascuts a partir del 2010) són les més sensibles als canvis que s’estan produint per la Covid-19, ja que es troben en ple procés de desenvolupament tant emocional, cognitiu com social.  Es tracta de generacions que han incorporat molt ràpidament i d’una manera senzilla canvis en les seves rutines com l’ús de mascaretes i han adaptat les seves maneres de jugar a les pautes que marca ara el nou distanciament social. 

Jugar continua sent fonamental per a ells i no han deixat de fer-ho. Els primers mesos de confinament van ser una oportunitat per jugar més amb els seus pares i donar-se més mostres d’afecte: el 62% dels nens de 6-11 anys van parlar i van jugar més amb els seus pares i el 52% es van fer més petons i abraçades durant el primer confinament (dades del maig del 2020). El joc va ser important durant aquells primers mesos i van destinar més temps a jugar amb ells, especialment els de 6-11 anys (57%) quan van estar confinats a casa.

En l'aspecte emocional, se senten una mica cansats d’haver de seguir tantes pautes i noves normes. Ens expliquen, a més, que a vegades no entenen com han d’actuar. «La meva mare sempre ha dit que comparteixi les meves joguines i ara em diu no, no l’hi deixis a ningú, no toquis i clar, no ho entenc» (testimoni d’un nen Alpha)

El Nadal són sempre dates especials per a ells, ja que sol ser l’època de l’any en què reben més regals. Aquest any, sembla que no serà diferent. Al setembre, més de la meitat dels nens de 6-14 anys ja tenien clar què demanarien aquest Nadal o als Reis d’Orient. Aquesta dada indica que es tractarà d’un any en què la seva demanda serà ferma i pronunciada, especialment entre els de menor edat, ja que fa mesos que planegen i decideixen què incloure a les cartes. 

Els hem demanat que ens expliquin les seves cartes i ja tenen pensat demanar tanta tecnologia (31,2%) com joguines (29,9%), cosa que reafirma la importància que té la tecnologia per a aquestes generacions que hi han nascut i crescut d’una manera massiva. Més de la meitat dels nens de 6-8 anys (58%) han apuntat en la seva carta una cosa relacionada amb la tecnologia, i les videoconsoles són l’objecte més preuat (16,4%). A partir dels 11 anys, la tecnologia continua sent protagonista, tot i que cobren molta força els regals relacionats amb moda i complements (75,3%).

Les seves cartes també ens expliquen que han passat molt més temps a les seves habitacions i que saben que potser poden tornar a fer-ho, de manera que apareix una categoria de regals nova en relació amb altres anys anteriors, dins d’unes cartes atapeïdes de tecnologia, joguines, llibres i roba: els objectes per decorar i millorar les seves habitacions.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Es tracta d’una dada menor, en comparació amb la resta de regals que es troben a les cartes (2,6%) però és un bon indicatiu per entendre que aquestes generacions viuen connectades a la realitat que compartim, que passen més temps a les seves habitacions i que volen fer-ne espais més personals.

Falta veure com es portaran els Reis, però el que sí que és clar és que el Nadal tornarà a estar carregat de joguines i serà més tecnològic que mai.