Anar al contingut
Carlos Osma: «Jesús és el més LGTBI de la Bíblia»

NGEL GARC A

GENT CORRENT

Carlos Osma: «Jesús és el més LGTBI de la Bíblia»

Núria Navarro

Carlos Osma (Barakaldo, 1973), matemàtic, professor d’institut, pare de dues nenes, membre de la comunitat protestant i gai, ha reunit articles publicats al seu blog en un llibre titulat ‘Solo un Jesús marica puede salvarnos. Reflexiones cristianas en clave gay’. I hi ha hagut un sagramental.

–El títol és impactant, i ho sap.
–És el títol d’un article del llibre en el qual qüestiono la normativitat en els rols de gènere, fins i tot dins del col·lectiu LGTBI. El detonador va ser un anunci a Facebook en el qual apareixien dos homes fent-se un petó i que deia: “Som gais però masculins”. Avui es pot viure l’homosexualitat de manera normalitzada, però és millor portar-se bé perquè no et diguin “marica” o “bollera”. Vaig pensar: “Per als cristians, només un Jesús marieta ens pot salvar”.

“S’han escandalitzat els que no s’escandalitzen pels casos d’abús de menors i de robatori de nens”

–No sé si el segueixo.
–Només algú que pugui posar-se l’últim en l’escala de la masculinitat pot ser compassiu. I Jesús és molt ‘queer’.

–La tesi no ha deixat indiferent, segur.
–La paraula ‘marica’ –en la qual incloc tots els exclosos– tenia més verí del que imaginava. S’han escandalitzat els que no s’escandalitzen pels casos d’abusos de menors o de nens robats. He rebut algun insult del segle XII, del tipus “et cremaràs a l’infern”. L’últim ha sigut: “Si no retires el llibre, atén-te a les conseqüències”. ¿A quines conseqüències es referirà?

Carlos Osma, a l’església protestant del carrer de Tallers, a Barcelona. / Ángel garcía

–Per cert, vostè és cristià.
–Soc protestant. La meva àvia, filla d’alcalde republicà d’un poble de Granada, va ser la primera en acostar-se al protestantisme. Érem l’única família evangèlica del poble de Castelló on vaig créixer. Els cinc germans llegíem versicles de la Bíblia al voltant de la taula i la mare ens preguntava: “¿Què vol dir per a tu el que has llegit?”.

–¿Un ambient dialogant?
–Sí. Eren conservadors, però no dogmàtics. Aquesta identitat (minoritària) em resultava còmoda. Fins que un dia –tindria 11 anys–, va aparèixer un text de sant Pau que deia que els homosexuals no heretarien el regne del cel. Jo no havia sentit la paraula ‘homosexual’ mai, però vaig saber que es referia a mi. 

–¿I?
–Necessitava temps. Crec que no m’acceptava a mi mateix. Vaig començar a escriure i llegir molta teologia per trobar estructura.

“Un noi
es va posar malalt
 de fatiga crònica per intentar deixar de ser gai. Jo mateix vaig anar a un psicòleg evangèlic”

–¿No va pensar a deixar de pertànyer a un club que no el volia?
–Va haver-hi un moment en què vaig dir: “M’agradaria poder deixar de creure en Déu”. Però no vaig poder. No puc.

–Un resistent, vostè.
–Hi ha joves que viuen en famílies religioses a qui els diuen que l’homosexualitat és el pitjor del món, són incapaços d’acceptar-se i fins i tot intenten suïcidar-se. Jo mateix havia de ser infeliç, no tenir una vida. La idea entre els cristians conservadors és que pots deixar de ser homosexual –que Vox s’aproximi ara a aquesta tesi em preocupa–. Conec un noi que va emmalaltir de fatiga crònica després d’intentar-ho. Jo mateix vaig anar a un psicòleg evangèlic, però a la mitja hora em vaig aixecar i me’n vaig anar. 

–¿En quin moment ‘va deixar’ anar la veritat?
–Poc temps després d’acabar la carrera. Em vaig enamorar (avui és el meu marit). “Això no està malament”, vaig saber. I amb aquesta força l’hi vaig dir a la meva família. Va ser un procés en el que tots vam aprendre.

–¿Com s’imagina un ‘Jesús marica’?
–Alllunyat de la institució i d’intentar exercir una influència mediàtica o política per obligar a creure. El meu Jesús és el dels Evangelis, així de simple. El Jesús dels últims. Jesús és el més LGTBI de la Bíblia.

–Ja posats, podria haver sigut dona.
–¡M’hauria encantat! Jo em sento bé en una comunitat, liderada per una pastora, que veu la fe d’una manera alliberadora.