Òscar Bardají: «La gent es descarrega el nostre podcast de laudes»

Un pensa en ràdio i li passa pel cap música comercial, tertúlies polítiques o retransmissions esportives. Si bé hi ha ràdios d’altres mons que habiten en aquest, com la que dirigeix el periodista Òscar Bardají (Barcelona, 1970) a l’abadia de Montserrat. Allà el plató és un presbiteri, els comentaristes són els mateixos monjos de la comunitat i els equips tècnics estan incrustats en una arquitectura a cavall del gòtic i el renaixentista. La vida moderna és escoltar en podcast els oficis divins.

-¿Com va començar a dirigir ‘Montserrat Ràdio’

-Soc director de comunicació de l’abadia de Montserrat des del 2000, però fins el 2010 no vam començar les retransmissions de ràdio i tele. El projecte va tirar cap endavant perquè la comunitat va voler invertir en el poder evangelitzador dels mitjans. Abans, havia treballat en el periodisme esportiu, ja que era àrbitre de bàsquet.

-Quin canvi. ¿S’ho imaginava quan estudiava?

-No, esclar que no, però la vida et porta. Digues-li providència. És cert que sí que havia tingut contacte amb el món religiós a Ràdio Estel i al full dominical de l’Arquebisbat de Barcelona.

-¿Cal ser religiós per treballar a Montserrat?

-Això és com ser del Barça i treballar per al Madrid: per molts diners que et donin, no seràs feliç. Has de creure-t’ho; jo soc creient, he de combregar amb el que passa dins.

-¿Com funcionen internament?

-Som tres: el germà Antón Gordillo, responsable tècnic i d’emissions; Gemma Motger, en edició i postproducció; i jo, director. Funcionem com una ràdio i televisió local més: tenim els nostres equips tècnics i 8 càmeres fixes a la basílica, des d’on donem un servei 24 hores amb música harmoniosa i programes. Fem connexions en directe en misses i oficis: unes dues hores diàries en ràdio i unes tres en TV.

-¿Quin és el seu treball concret a la ràdio i la TV?

-Decideixo sobre el contingut i programació de l’emissora i soc la veu informativa de les videonotícies i continguts que generem per al nostre web. Per exemple, fa setmanes va venir el president de la Generalitat i jo li vaig fer una entrevista breu. Els actes religiosos, no obstant, són locutats pels mateixos monjos, que són els que tenen formació teològica i musical.

-Entenc que les decisions últimes recauen en els monjos. Ha de ser difícil conjugar això amb el seu criteri periodístic.

-Sí, però amb els anys ho veus d’una altra manera. Al començament em generava més enutjos, però amb els anys entens aquest ‘no’ a propostes que els teus caps veuen diferent. Al final, l’abat està al capdavant de la comunitat benedictina i és el responsable màxim de tot el que passa a Montserrat, ràdio i TV incloses.

-Abans tenien freqüència en la FM, ¿veritat?

-Sí, però era molt reduïda i el que ens dona la vida a nosaltres és internet. Sobretot els podcasts: la gent es descarrega els oficis de laudes o els nostres programes, especialment quan no pot escoltar-los en directe.

-¿Quin tipus d’audiència tenen?

-Tot i que no hem fet estudis d’audiència, el nostre perfil de públic són persones d’edat madura, de més de 45 anys, a qui els agrada la litúrgia de Montserrat. Aproximadament tenim uns 800 clics diaris, i en festivitats podem arribar als 5.000.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Tenen algun projecte a curt termini?

-Ens agradaria incorporar algun programa sobre contes infantils, una àrea molt potent. Al no ser una ràdio a l’ús, tenim una voluntat de servei amb valors cristians clara. A Montserrat sempre hi ha hagut tradició de pensar en els mitjans de comunicació.