Marta Tatjer: És el moment de les dones i els seus drets al Nepal.

«Era un somni, després de 40 anys de foscor, impulsar un renéixer cultural a la ciutat de Barcelona». Són paraules de Marta Tatjer, directora de Música i Arts Escèniques entre els anys 1977 i 1987 a l’Ajuntament de la ciutat, una dècada inoblidable per a ella per la força que emergia el moment, ganes d’expressar amb tot art possible. Tatjer i el seu equip van ser motor d’artistes, creadors, dissenyadors, músics, associacions de veïns, polítics i escriptors que van omplir carrers i places de tolerància. Avui, als seus 74 anys, Tatjer gasta igual energia involucrant ciutadans del nostre anomenat primer món en el renéixer del Nepal.

¿Com va néixer la seva implicació amb el Nepal?

Jo sempre he sigut una africanista convençuda, en la meva època com a directora del Grec la música africana va ser present i, d’altra banda, sempre vaig imaginar la meva jubilació involucrant-me en cooperació internacional més enllà de donar diners. Crec molt en les eines que la cooperació internacional deixa al seu pas, jo des dels 40 anys col·laboro amb associacions. I una de les meves filles va adoptar un nen nepalès i vaig decidir que al seu país faria alguna cosa.

¿Què sabia del Nepal?

El mateix que la majoria. Fins fa poc, el Nepal era un país tan llunyà per a mi com desconegut. Cada any en sentia parlar per la notícia d’algun accident d’alpinistes a l’Everest o per alguna d’aquestes desgràcies que sempre afecten els països més pobres del món. Però al començar a visitar-lo sovint vaig anar descobrint un país nou per a mi. És el segon país més pobre d’Àsia, i el primer en desgràcies. Governat per una monarquia absoluta des de la seva independència, el Nepal ha de ressorgir, reconstruir-se. I em vaig plantejar quin volia que fos el meu paper allà.

¿Com ho va saber?

Seguint la meva inquietud per la situació especialment de les dones, vaig conèixer l’activitat que duen a terme les de l’organització Chhimeki Sanstha Nepal. Són més de 1.700 dones voluntàries que des del 2004 treballen amb l’objectiu de capacitar altres dones, les seves pròpies veïnes per beneficiar la seva pròpia salut i la dels seus nadons en barris de Katmandú. Em va agradar que ho fessin en el seu propi context, a casa seva. En ple carrer es pesen cada mes més de 2.400 nens que segueixen un programa de lactància. Construir un centre de salut moltes vegades no és sostenible, promocionar la salut a les mateixes cases ajuda encara més a identificar les veritables realitats i saber amb quins recursos compten perquè elles mateixes puguin contribuir a prevenir malalties.

¿Quin paper va decidir adoptar veient-les? 

Vaig posar en joc la meva passió, el meu esperit de lluita i la meva tossuderia en favor d’aquestes dones que admiro per la seva eficàcia. Em van fer veure que hi ha moltes dones fent tasques meravelloses que no es valoren. Un gran defecte de les dones és la nostra falta d’ambició per comunicar el que fem o fins i tot creure en les nostres capacitats. Hem de valorar més la nostra part professional. I com a admiradora d’aquestes dones, de la seva capacitat de treball, vaig voler representar-les aquí, per la seva eficàcia i eficiència.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Va crear a Barcelona Nepal Chhimeki –veïnes del Nepal– (www.chhimeki.org).

Sí, soc dona de treball en equip i per a mi donar a conèixer el país nepalès i les seves ganes de tirar endavant, requeria implicar més gent per impulsar i donar suport econòmicament al projecte de Chhimeki Sanstha Nepal, i garantir la seva continuïtat. Gràcies al Fons Català de Cooperació al Desenvopament s’ha creat a Katmandú una escola de costura. Informar i formar aporta llibertat i poder a les dones per defensar els seus drets davant dels seus pares i família. Cada dia, 2.000 homes del Nepal abandonen el país a la recerca de feina. La nova Constitució ja reconeix els drets d’homes i dones per igual. És el moment de les dones i els seus drets al Nepal.