J. L. Ballescà, ginecòleg: "Una parella m'envia la foto dels seus fills cada Nadal"

Per les consultes de Josep Lluís Ballescà (Barcelona, 1950) a l’Hospital Clínic i a l’ambulatori del carrer de Manso, a Barcelona, han passat en els últims 40 anys milers de parelles que desitjaven ser pares però alguna cosa els ho impedia. La doble condició de ginecòleg i andròleg, i la seva dilatada formació i experiència, li han permès tractar cada parella en la seva globalitat. I buscar, trobar i eliminar el fre que impedeix complir el desig de portar un nen al món.

¿Andrologia?

És una especialitat mèdica que no està reconeguda com a tal tot i que existeix una associació mundial d’andròlegs i s’han celebrat congressos amb un gran nombre de professionals, com quan 800 especialistes de 100 països van assistir al congrés que es va celebrar el 2009 a Barcelona. L’andrologia tracta les malalties genitals, sexuals i reproductives de l’home però no des del punt de vista urològic.

Vostè es va passar de la dona a l’home.

Vaig decidir formar-me en andrologia pel desinterès dels uròlegs en la reproducció. Vaig fer l’especialitat de ginecologia i la subespecialitat de fertilitat perquè és l’única que aborda la generació de la vida i en la qual no hi ha sofriment sinó alegria. Vaig veure que a les parelles que no podien tenir fills no se’ls feien seminogrames. I no es pot abordar l’esterilitat sense fer-los. És un problema de parella i abans només es mirava la dona. És molt més senzill començar amb l’home. Me’n vaig anar a formar Anglaterra, Bèlgica i Suècia, on vaig aprendre a fer anàlisis de semen. Després vaig obrir el primer laboratori d’anàlisis d’andrologia del Clínic i després, el Banc de Semen. Llavors vaig començar a conèixer altres andròlegs. En aquella època, a finals dels 70, ens vam associar uns 30 per crear el 1980 l’Associació Espanyola d’Andrologia. 

Triï un dels seus casos resolts.

No és el més difícil. Una vegada va venir a veure’m una parella d’origen francès. La dona estava a punt de trencar el matrimoni perquè ell no volia tenir relacions. El tractament va ser molt senzill. A ell li faltava testosterona. L’hi vaig prescriure i no només van començar a tenir una vida sexual activa sinó que van tenir dos fills. Van recuperar la felicitat. Cada Nadal m’envien la foto dels nois.

Hi ha gent angoixada per no tenir fills.

Per a la dona tenir un fill és un desig innat, tot i que no és exclusiu d’elles. La maternitat és una característica que defineix els éssers vius. Naixem, ens reproduïm i morim. Hi ha molt d’instint. Per això la sexualitat és tan satisfactòria. És ara quan podem tenir reproducció sense sexe, la qual cosa no és millor ni pitjor, tot i que l’ideal és que totes dues vagin unides. Amb la revolució industrial apareix la contracepció, la qual cosa permet a la dona integrar-se en el món laboral, relacionar-se i tenir relacions sexuals sense risc de reproduir-se.

I sorgeixen molts tipus de família.

En efecte. A les tradicionals se sumen les monoparentals, les homosexuals... La societat demana noves formes de reproducció. Un home i una dona per separat no poden tenir fills. La ciència ho soluciona, Espanya és un dels millors països d’Europa en reproducció, però les lleis s’han d’adaptar a les noves necessitats.

Vostè ha estat en comissions ètiques sobre reproducció. Hi deu haver temes difícils.

No puc explicar els casos que abordem però hi ha moltes qüestions interessants.  Per exemple, si un fill nascut de donant de semen ha de saber que ho és i conèixer la identitat del pare. Molts psicòlegs diuen que sí, però jo no hi estic d’acord. ¿Quins beneficis té per a un fill saber-ho? Es calcula que un 10% de les persones no són fills del seu presumpte pare, una cosa que només coneix la mare. ¿També caldria informar-los a ells?

 

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

¿Per què hi ha menys fecunditat ara?

L’esterilitat és una malaltia en creixement per raons socials. Es comença a tenir fills cada vegada més tard. Hi ha un deteriorament progressiu en la fertilitat de la parella. Per tant, si la dona és menys fèrtil posa en evidència la subfertilitat de l’home. Aquest home amb una dona més jove pot aconseguir l’embaràs sense problemes.