Manuel Corachan: "L'Àfrica em va dibuixar com a metge, l'hi dec tot"

Encara adolescent, Manuel Corachan (1938, nascut a Sant Sebastià però que va tornar a Barcelona amb els pares després de la guerra) va començar a prestar atenció a la medicina tropical, durant els seus estius a França. Compartint vacances amb amics de la seva família –saga de cirurgians–, metges que exercien en colònies franceses parlaven d’una medicina tropical acadèmica que ell ja va intuir que podria tenir gran impacte en la població. Va dedicar la seva carrera a tractar i investigar el viatge de bacteris, virus i paràsits amb les persones. Dedica la seva jubilació a exalçar els valors de l’Àfrica que va freqüentar 40 anys. 

–¿Què ens estem perdent de l’Àfrica?

–Conèixer-la en profunditat. La història universal ha sigut absolutament injusta amb l’Àfrica, i el segle de la il·lustració en té la culpa. Grans intel·lectuals que van influenciar molt Europa la van denigrar parlant només d’esclaus, sense haver-la trepitjat. 

–No ens hem mogut gaire. Avui només parlem de migrants en pastera, sense endinsar-nos a penes en el que els porta a fugir. 

–Jo vaig fer el meu primer treball com a metge a l’Àfrica el 1970, a Ghana. I el 2006 vaig viatjar per última vegada al continent africà. El canvi que vaig veure va ser brutal. Avui a l’Àfrica hi ha cineastes, arquitectes, escriptors, científics..., però només mostrem misèria i nens amb mosques als ulls. És molt necessari un canvi d’òptica per començar a visualitzar solucions. L’Àfrica concentra el desenvolupament, mèdic, industrial i tecnològic només a les capitals. Necessita crear Terrasses, Sabadells i Sant Celonis. Els joves universitaris es formen bé, si no no acabarien en hospitals europeus. Els de Londres són plens de metges d’origen africà.

–Però, ¿els governs africans volen aquest desenvolupament continental?

–Els joves universitaris africans estan disposats a fiscalitzar els seus dirigents com mai. Si Europa hi intervé, i Macron ja ha fet una primera aproximació, podrien néixer aquestes petites ciutats alternatives a les capitals. Amb electricitat i aigua, la gent no se n’anirà. S’ha de trobar formes de col·laborar entre Europa i l’Àfrica en benefici mutu, amb un intercanvi comercial i de coneixements que ens faci progressar a tots. 

–La Xina se’ns ha avançat.

–Ens coneixem molt millor africans i europeus. Tenim molt en comú. 

–Per això al seu últim llibre dedicat a l’Àfrica l’ha titulat Todos somos africanos.

–Com explicava un article de la revista Nature, paleontologia i genètica mostren que  fa només 13.000 anys que som blancs. Abans tots vam ser negres. A Egipte hi ha monuments amb escriptures antigues on es llegeix: Egipte és terra de negres.

–És el seu tercer llibre sobre l’Àfrica.

–Tenia moltes ganes de donar-la a conèixer. L’Àfrica ha conformat la meva carrera professional, m’ha dibuixat com a metge, l’hi dec tot. Em sento en deute amb ella, més encara veient com se l’ha maltractat, per conscienciar i lluitar contra el racisme. Primer vaig parlar de l’Àfrica negra abans de la colonització, després vaig desmuntar els estereotips de Livingstone i Stanley que no van ser ni un sant ni un malvat. Ara indago en les relacions de l’Àfrica negra i la civilització greco-romana a través del Mediterrani. No dic res que no hagin dit d’altres, tinc una biblioteca important, gairebé tota en anglès, i he recollit articles durant tres anys. Ara he de buscar editorial.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Avui l’aula de la facultat de Medicina de la UB on va donar classes i on s’imparteix el Màster de Salut Global de l’ISGlobal –centre impulsat per l’Obra Social La Caixa– porta el seu nom. ¿Què li agradaria veure en el futur de la medicina tropical?

–Espero grans congressos de veterinària i medicina junts perquè moltes de les noves malalties vindran del regne animal perquè s’adaptaran a les persones.