29 febr 2020

Anar al contingut

CALA DE L'ESTANY TORT. A l'Ametlla de Mar, la Josefa va ser tan feliç que ha decidit no tornar-hi

Estius que no tornaran

MARC ESPÍN / L'AMETLLA DE MAR

Joaquín Sabina canta a Peces de ciudad que «al lugar en el que has sido feliz no debieras tratar de volver». Per a Josefa Reyes (treballadora familiar del Poblenou) aquest lloc és l'Ametlla de Mar i, concretament, la cala de l'Estany Tort, un racó que li va quedar ben gravat entre els records més dolços de la seva adolescència. És una cala de sorra desèrtica, tranquil·la i flanquejada per dos promontoris escarpats que es volen tocar dins del mar. S'hi arriba pel camí del cementiri que surt del poble en direcció nord. Se la reconeix perquè és l'única que no és de roques i perquè a la rereguarda, entre la pineda, hi ha un petit estany corbat com un ronyó que li dóna nom.

A la cala de l'Estany Tort, cinc o sis pins han format un habitacle natural i fresc amb moqueta de pinassa on la Josefa i els seus amics solien quedar els anys 70 per jugar al resguard del sol i dels xafarders. A vegades hi feien un petit foc amb branques seques entre l'arbreda i en una olla amb quatre dits d'aigua de mar coïen els musclos que agafaven de les roques. Altres cops quedaven només les noies i es banyaven despullades, una entremaliadura agosarada per a la moral de l'època. S'ho passaven tan bé com a Verano azul, la famosa sèrie espanyola que relatava les aventures de la Bea, el Pancho, el Javi, el Piraña i altres amics del Chanquete.

Als estius blaus de l'Ametlla la Josefa hi va descobrir l'amor. Ella, forastera, tenia 15 anys, i ell, del poble, estava a punt d'anar-se'n a la mili. Durant els mesos de vacances van estar junts. Ell era pescador i sortia cada matinada amb els vaixells d'arrossegament. Ella l'esperava cada tarda al port, mentre veia com descarregaven centenars de caixes de sardines, tonyines, llobarros, raps, pops, llagostins i daurades a la llotja de l'Ametlla, on es feien les subhastes a crits.

El final de les vacances

L'estiu es va acabar i la Josefa se'n va haver d'anar. Al noi el van destinar a la Marina. Es van escriure cartes durant tot el servei militar, però al final es van distanciar. La Josefa creu que va ser perquè la mare del noi no volia que festegés amb una forastera. L'Ametlla era un poble diminut del Baix Ebre d'on molts no havien sortit mai i el que venia de fora es veia amb recel. De la Josefa i les seves amigues de Barcelona deien que eren unes desvergonyides. Elles s'enduien la fama, i altres callaven i feien la seva.

Primer li va costar encaixar el rebuig dels que van acabar sent els seus amics, i més tard el del seu noi, entre altres coses perquè la Josefa patia el desarrelament dels nens que emigren aviat i necessitava sentir-se d'algun lloc. Els seus avis havien fugit a Tànger per la guerra civil espanyola. Ella va néixer allà. Quan va tornar amb els seus pares, a finals dels 60, ja tenia cinc anys. Com que al Marroc solien passar els estius en càmpings de la costa, a l'arribar a Barcelona en van buscar un. Per això van començar a anar a l'Ametlla de Mar i la Josefa va acabar assimilant, malgrat les dificultats, que aquest seria el seu poble.

Quan va fer els 18 anys, els seus pares van canviar l'Ametlla per Lloret i Malgrat, i ella es va despenjar de les vacances familiars. Hi va tornar una vegada, amb més de quaranta anys, buscant els estius blaus dels 70, però no hi va trobar ni la bulliciosa llotja on va esperar tantes tardes el vaixell del seu nòvio, ni amics per sempre ni altres dolços records de la seva adolescència, només la certesa que el temps passa i que al lloc on va ser feliç no hi hauria hagut de tornar mai.

ACCÉS

Per carretera, per l'AP-7 o la

N-340. En tren, amb la línia R16 de Rodalies  (Barcelona-Tortosa).

ALLOTJAMENT

Hi ha bungalous i parcel·les econòmiques al Càmping Ametlla i al Nàutic i, a partir de 50 euros/nit, apartaments i hotels com l'Ametlla, familiar de 4 estrelles.

LLOCS D'INTERÈS

És recomanable endinsar-se pels oliverars per descobrir cales amagades, visitar el Museu de Ceràmica Popular, punter a Europa, i menjar peix i marisc frescos al poble..

L'ENTORN

A un pas, el delta de l'Ebre ofereix  platges de dunes infinites, per perdre's en bicicleta o a cavall entre  arrossars o remar fins

a l'illa de Buda.

www.visitametllademar.com