24 febr 2020

Anar al contingut

PARC CATALUNYA DE SABADELL

Brindis rere la cascada

A sota del salt d'aigua, una inesperada i deliciosa història d'amor

MARC ESPÍN / SABADELL

Hi ha tres motius pels quals Iria Flàvia recomana la cascada del Parc Catalunya de Sabadell. El primer és que representa la superació de la decadència. Quan l'Iria va arribar de Galícia, en plena crisi dels 70, esperava trobar una flamant ciutat europea, però Sabadell havia passat de ser locomotora industrial d'Espanya a ser un cementiri de fàbriques tancades i barris improvisats amb els carrers sense asfaltar i la roba estesa als balcons.

A partir dels anys 80, el venerat Antoni Farrés (més que un alcalde, «un heroi» per a l'Iria) va modernitzar aquesta urbs grisa. En un erm hostil, poblat per rates i escurçons i creuat per una riera nauseabunda, va fer construir un pulmó verd, un Central Park per a Sabadell, que ja es mirava més al mirall de l'actual Manhattan que al del lúgubre Manchester de mitjans de segle. Al parc hi van fer un llac, amb cignes, barques de rems i una cascada artificial de quatre metres d'alçada, que alberga al seu interior un llarg banc de fusta en el qual els adolescents es prometen amor etern.

El segon motiu pel qual l'Iria té devoció per la cascada del parc és que hi troba recer. És una sensació que beu d'un record d'infància. En un prat pròxim al llogarret de Lugo on es va criar hi havia una cova on jugava amb els amics i els pastors s'hi resguardaven quan plovia. I en aquell refugi natural se sentia protegida, com se sent avui a l'interior de la cascada de Sabadell. La visió a través de la cortina d'aigua distorsiona el món exterior i l'aïlla del frenesí urbà. I dels seus propis dimonis. Per això, quan el seu matrimoni va naufragar, va buscar com una nena espantada l'empara del seu racó favorit.

Llavors va arribar l'amor. Així, sense avisar, la primavera dels seus 48 anys, quan feia poc que s'havia divorciat, quan ja no esperava res. Ell tenia un any menys i també estava divorciat. Es van conèixer en un sopar amb amics. Es trobaven, un dia sí i un altre també, a sota de la cascada, al caient de la mitjanit, quan els adolescents ja havien marxat cap a casa. I xerraven i es besaven durant hores, com si tinguessin 15 anys, com si no haguessin tingut temps per aprendre'n, com si es despertessin del son dels infants, que deia la cançó del Serrat que tots dos adoren.

Un clavell a la solapa

Aquesta és la tercera raó per la qual la cascada de Sabadell és «el racó favorit de Catalunya i, potser, del món» per a l'Iria i és la més poderosa perquè no atén a raons. Va ser una bogeria de carrosses. De vegades s'adonaven que les parelles joves els miraven estranyats, però durant aquell estiu, si més no, els va ser igual. Reien. Jugaven a reconèixer-se. Ell es presentava al banc de sempre, a sota del salt d'aigua, amb un clavell a la solapa i es redescobrien, com en la primera cita. O duien una ampolla de cava i un parell de copes i brindaven rere la cascada.

Al final de l'estiu, alguna cosa es va trencar. I tot i que es van anar veient, l'Iria, mare de dos nens, va començar a tenir dubtes. A l'hivern ho van deixar. No va durar més perquè les coses divertides no sempre són les que convenen més. Ho van passar malament, però tots dos sabien que allò era un idil·li, una il·lusió bonica i passatgera de la qual no es van acabar de desenganxar mai. L'última vegada que es van trobar feia fred i la cascada estava aturada. Des del brot de legionel·la de l'any passat, l'ajuntament només la posa en marxa de matinada per evitar riscos. «Sap greu», diu, perquè sense aigua no hi ha ciutat lluent, ni refugi de la infància, ni brindis rere la cascada.

L'oferta del parc. Al Parc Catalunya hi ha parcs infantils i zones per passejar amb gossos , i és un bon lloc per als amants del 'running'. També hi ha una zona per a monopatins, i barques de lloguer, com també bars, restaurants i botigues de moda.

Per visitar a Sabadell. La construcció més emblemàtica de la ciutat és la modernista Torre de l'Aigua. També es pot visitar el Museu de Paleontologia, que alberga l'homínid més antic de Catalunya, el fòssil 'Pau'.

L'oci. El centre històric ofereix una variada oferta comercial i gastronòmica. Hi ha moltes terrasses i bars musicals, d'ambient agradable, connectats per carrers de vianants.