El vot local entre un mar d'estelades

Per preparar la seva passejada electoral per Girona amb EL PERIÓDICO, Josep Cassany (46 anys, consultor) va buscar i rebuscar al seu entorn a qui li vindria de gust xerrar sobre les eleccions municipals i la política local. No hi va haver manera: "Impossible. Invariablement, la resposta era 'no m'interessa'. Però escolta, si hem de parlar del procés, això ja és una altra cosa". El debat sobiranista sembla haver devorat qualsevol debat municipal en aquesta ciutat esquitxada d'estelades als balcons sobre el riu Onyar i on el sí-sí va arrasar el 9-N, a tocar gairebé dels 30.000 vots (més del 87%, set punts per sobre de la mitjana). 

Que la ciutat va sola, vaja, com qui diu, i els gironins estan en altres coses, sosté el Josep. "A la gent de Girona ja ens va bé com funciona en el dia a dia. I a més, tampoc és que s'entrevegi un projecte alternatiu. El que ens preocupa és sortir de la crisi i el que ens il·lusiona és construir un nou país, completament diferent del que tenim, tant d'Espanya com de la Catalunya actual". Aquí no hi ha dubte que el suflé segueix sense baixar. I la política municipal i la de barri passen a segon o tercer pla.

Puigdemont, en forma

¿Què s'hi juga, llavors, Girona en aquestes eleccions? "Res –respon el Josep amb convicció–. Estic convençut que tornarà a guanyar Carles Puigdemont [actual alcalde, de CiU]. Imagino que alguns partits entraran en el consistori, uns altres baixaran, però el model de ciutat serà el mateix". ¿I com s'hauran de llegir els resultats? ¿En clau sobiranista, plebiscitària? "Els polítics els interpretaran com els convingui, com sempre. En qualsevol cas, aquí els partidaris del procés votaran candidats que també ho siguin i seguirem tenint un alcalde independentista". Les enquestes donen de moment la raó al Josep: Puigdemont es manté en forma i la resta del consistori es parteix en mil bocins.

Girona és una ciutat "profundament conservadora", diu el tòpic i corrobora el Josep sense reserves. I no obstant, els socialistes la van governar durant més de tres dècades, fins al triomf de Puigdemont fa quatre anys. Aquesta és "la història d'un èxit", diu el Josep. Col·lectiu, de tots els gironins, però al seu torn amb nom i cognom: Joaquim Nadal. "Girona va tenir la sort de tenir un alcalde que va tenir una visió de futur, un projecte i temps per desenvolupar-lo. I va funcionar". La Girona grisa i negra es va transformar en aquesta Girona "de postal, florentina i romàntica", en destí turístic de primer ordre. Per al Josep, el mèrit de Puigdemont no ha sigut un altre que "rendibilitzar el llegat, capitalitzar aquest èxit, cuidant i renovant l'oferta i promocionant la ciutat".

Les pedres i les persones

Aquesta renovació no està exempta d'algunes tensions, com les generades pel restaurant El Vol, una controvertida estructura metàl·lica suspesa sobre l'Onyar al costat del pont de Pedra –"encara no se sap si efímera o no", explica el Josep–, que no deixa indiferent ningú. Però, en general, la cosa va vent en popa: "Anys enrere, de tant en tant venia al Teatre Municipal un bolo d'alguna obra que hagués acabat temporada a Barcelona; ara aquestes obres s'estrenen aquí, al Temporada Alta. Tenim El Celler de Can Roca, entre els millors restaurants del món; els festivals de música, el Temps de Flors... Tot això és ja patrimoni de la ciutat. Turisme, gastronomia, cultura: aquesta és la imatge que projectem al món", desgrana el Josep amb cert entusiasme.

No obstant, viure aquí potser no és tan fàcil: "Girona no és només pedres boniques, som les persones –recorda el Josep–. La crisi ha atacat durament petits empresaris i autònoms. Tractem de reinventar-nos, però fa falta un compromís molt més gran de les administracions per ajudar de veritat els emprenedors. També, i fins i tot diria que sobretot, de la municipal, que se suposa que és la més pròxima a les persones". 

Més peròs. "Com tothom, tractem de mostrar la nostra millor cara i amagar les nostres vergonyes. Girona és molt petita, molt tancada, amb un teixit associatiu pobre. No crec que doni la millor acollida a la gent que ve de fora. La tenim als barris de l'extraradi i és com si no existís".

Dinamita per al PSC

Home, llavors sí que hi ha debats de ciutat, més enllà de la independència ¿no? "No. De tot això no en parla ningú", sosté el Josep. "I fixa't el que li ha passat al PSC", afegeix. L'argument és de pes. Entre les múltiples ferides sofertes pels socialistes catalans en la seva malparada transversalitat a compte del procés sobiranista, potser cap de tan sagnant com el daltabaix a Girona: el dinamitat grup municipal va acabar el mandat amb una sola regidora –l'ara alcaldable Sílvia Paneque– dels set que tenia. L'enquesta de Gesop per a EL PERIÓDICO n'hi dóna ara quatre. I l'ona expansiva ha portat els exregidors socialistes a l'òrbita d'ERC i fins i tot, en un cas, a la llista de CiU.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Aquest mateix sondeig vaticina una victòria còmoda de Puigdemont (10-11 regidors), encara que sense majoria absoluta; el retorn d'ERC al consistori després de l'anòmala debacle del 2011, l'ascens de la CUP (el sobiranisme goleja, és clar) i de Ciutadans i la caiguda del PP i ICV. I reflecteix que el 57,6% dels gironins creuen que la ciutat ha millorat en aquests quatre anys, i només el 18,6% pensa que ha empitjorat. Així, doncs, sembla que sí, que com diu el Josep, a Girona la gent està pel ue està. "El que interessa és si marxem, i on marxem. Ens il·lusiona canviar les coses, muntar una nova Catalunya,  i creiem que és possible. Som molts els que ja ens sentim completament desconnectats dels projectes i de les polítiques tradicionals", explica. "I dels polítics sords", afegeix.

Escriu un article sobre les eleccions municipals aquí