«530 euros al mes no donen per fer gaires plans»

Bárbara Peña és diplomada en Magisteri d'Educació Primària, especialitzada en Educació Física. Fa tres anys que va acabar la carrera i somia amb una plaça en un col·legi, «un contracte amb un horari normal i un sol sou». No es rendeix, però ho veu poc viable a curt termini. Està disposada a esperar, però ¿mentrestant? Unes hores per aquí i unes altres per allà, una feina extra ara i uns dies entre setmana després... I així, anar sumant amb molt d'esforç fins a reunir una cosa semblant a un sou cada mes. Per això, la vida de la Bárbara durant tot l'any és un no parar. Sobreviu a l'estiu com a monitora d'esplai i mentrestant, activa l'operació setembre: bombardeig de currículums a tort i a dret.

No, no és professora, però del setembre al juny el seu calendari laboral es regeix per l'escolar, o més ben dit per l'extraescolar: de la una del migdia a les tres de la tarda, monitora al menjador d'un col·le (300 euros al mes); de cinc a set, entre setmana, entrenadora de dos equips de bàsquet infantils; els dissabtes «toca anar als partits de lligueta», explica, i els diumenges, tres hores com a monitora esportiva al club (en total, 230 euros més). I per Setmana Santa també es pot treure alguna cosa com a monitora d'esplai.

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

JOVENTUT / Tants esforços per poca recompensa. «530 euros al mes no donen per fer gaires plans», conclou la Bárbara, que amb prou feines n'estalvia 100 al mes i, per descomptat, viu amb els pares. Es passa el dia d'una feina a l'altra. Ara no li importa, té ganes i energia, és jove, però mira al voltant («tinc companys de més de 30 anys que segueixen igual») i pensa en el futur. Res la fa disfrutar més que treballar amb nens, però... «¿I si als 40 me n'he atipat?», es pregunta.

Per si de cas, vol estudiar un grau d'Educació Social, a distància, perquè no es pot permetre deixar de treballar i són 1.500 euros per semestre. Però aquest pla, igual que altres, haurà d'esperar. Aquest any els estalvis són per treure's el First Certificate d'anglès. «Sense ell no aconseguiré plaça mai», diu. I un somni és un somni.