Joaquim Brugué: "La crítica de 'tots els polítics són iguals' destrueix la política"

En la seva participació en el debat obert per EL PERIÓDICO sobre polítics i xarxes socials, Joaquim Brugué, director de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB, fa una crida a no desprestigiar gratuïtament la política.

–¿Què opina de la intenció del Govern de castigar els comentaris ofensius a internet?

–Un pot no estar d'acord davant certs comentaris ofensius a la xarxa, però intentar regular això és com intentar posar tanques al camp, és impossible. La regulació efectiva serà d'una complicació extraordinària, perquè ¿on comença l'insult i on l'amenaça? És una declaració d'intencions fora de lloc. Però, per una altra part, també crec que s'hauria de crear algun tipus d'intervenció de caràcter més pedagògic o fer un debat al voltant del tema perquè, en algunes d'aquestes xarxes, es genera un nivell d'agressivitat i de violència en les declaracions que hauria de convidar a preguntar-nos com solucionar-ho, potser no a través d'una llei però sí a través d'un debat social.

–Hi ha uns casos clars en què s'aplica el codi penal. Però en aquells casos en què no és tan clar, ¿creu necessari més control del que es diu a internet?

–No en diria control, perquè és molt difícil i no sé si té gaire sentit, però sí un cert debat i preguntar-nos a nosaltres mateixos per què estem creant una espècie de societat ‘hooligan’. És a dir, el que es diuen  entre els uns i els altres i com això es reprodueix a les televisions; el que es diuen entre els uns i els altres en el món de la política i com d'això es fa un gran espectacle que ens entreté a tothom; com tots fem la farsa de dir que el que ens interessa és parlar del canvi climàtic però després el que en realitat segueix la gent i marca les audiències és la plantofada a Pere Navarro… Hem creat una situació de societat ‘hooligan’ en la qual o estàs amb els meus o estàs amb els altres, o jo tinc tota la raó o tu no la tens, o aquests són els bons i aquests són els dolents… I ho estem polaritzant extremadament. En el propi tema del debat sobiranista en aquest país sembla que s'ha inventat un terme que fa anys no existia, “unionista”, perquè s'havia de tenir una posició i la contrària, les postures intermèdies no existeixen. I això, és clar, estimula l'agressivitat i la polarització. I parlem de l'àmbit de la política, però crec que es pot aplicar a altres àmbits en aquesta societat.

Notícies relacionades

Enric Marín: "La xarxa ha de servir perquè la societat s'expressi més i els polítics escoltin més"

Una bretxa més que digital

–¿Quins actors haurien d'estar implicats en aquest debat que vostè proposa?

–Seria un debat en què la política té un paper central en la mesura en què la política dóna el missatge que dóna, de que el meu partit sempre té la raó i l'altre mai la té, nosaltres ho fem tot bé i ells ho van fer tot malament, i és un  plantejament dicotonòmic i que es presta a la confrontació. Però també crec que els mitjans de comunicació tenen en això un paper molt important. Entenc que aquest debat tan en blanc i negre, des del punt de vista de la comunicació política, és molt atractiu perquè facilita el titular; la confrontació és més divulgativa que l'acord. Per això crec que els mitjans de comunicació també tenen un paper important a l'hora de poder matisar una mica més, de generar debats més tranquils. Els debats sobre política tant en els mitjans de comunicació oficials com en els que han aparegut de forma lateral a les xarxes han acabat reproduint el model de la premsa rosa o d'alguns debats que es fan en el món de l'esport. Els mitjans de comunicació fan ús dels missatges que es llancen a través de les xarxes socials i també seleccionen. Per exemple, en el tema de Pere Navarro: tot aquest tema, si ho pensem bé, podria anar perfectament a la pàgina 17 en un petit espai, ¿no? I en canvi es pot convertir en portada… Aquest procés de selecció també es podria fer d'una altra manera. Aquesta certa espectacularitat de les notícies amb certes coses és una cosa que no ajuda perquè al final donem importància a determinats temes que normalment són els simples, els que faciliten l'enfrontament i la confrontació. En plenes europees, si parlem seriosament, sabem que aquestes eleccions són importantíssimes per a la vida quotidiana de les persones i, no obstant, sembla que el tema essencial és la plantofada de Pere Navarro. Si baixa aquí un extraterrestre i veu això, no ho entén.