06 d’abr 2020

Anar al contingut

A LA PRIMAVERA

Sergi Mingote prepara el seu pròxim doblet de vuitmils: Annapurna i Makalu

Després d'un petit canvi de plans, el de Parets ha decidit unir aquests dos colossos de la serralada de l'Himàlaia, cap on partirà el pròxim 27 de març

El primer massís nepalès és un dels més complexos dels 14 'sostres' del món que Mingote mirarà de coronar en el marc del projecte 14x1000

A. G.

Sergi Mingote prepara el seu pròxim doblet de vuitmils: Annapurna i Makalu

Després d’uns mesos de descans, entrenaments i conferències, Sergi Mingote es prepara ja per a la següent expedició del seu gran desafiament, el 14x1000 Project, amb el qual es proposa ascendir els 14 vuitmils del planeta en tan sols 1.000 dies. El de Parets del Vallès ha optat per fer alguns canvis en aquest següent pas que, segons el calendari previst, havia d’incloure només l’Annapurna  (8.091 metres), però al qual finalment sumarà el Makalu (8.463 m). 

Els dos colossos estan ubicats a la serralada de l’Himàlaia, al Nepal, on l’alpinista català hi anirà el 27 de març. Un doblet que, segons Mingote «és el més complex dels que queden en aquest projecte juntament amb el del de Kanchenjunga i l’Everest», perquè inclou un dels pics del ‘top 5’ –el Makalu, cinquena muntanya més alta de la Terra– i una de les més complexes, l’Annapurna. 

«Tot i que no està entre les més altes, aquesta muntanya és de les més perilloses de les 14, jo diria que la que més», reconeix Mingote, que afegeix que «fins fa pocs anys el massís tenia unes estadístiques esgarrifoses: la meitat de la gent que el pujava no el baixava». És per això que, com explica l’alpinista, no és una muntanya gaire saturada de visitants, tot i que té molta història, ja que va ser el primer vuitmil que es va escalar, en una expedició francesa liderada per Maurice Herzog.

En aquesta expedició l’acompanyaran dos companys alpinistes amb els quals ja ha compartit altres expedicions: el bomber de Cartagena Carlos Garranzo, que va estar amb Mingote al Lhotse, i l’italià Mattia Conte, amb qui va estar a Dhaulagiri i Gasherbrum II i amb qui ha compartit entrenament als Alps aquestes setmanes. «Són dos grans amics i companys i crec que formem un gran equip», assegura el paretà. 

Sergi Mingote amb el Cervino a l’esquena, durant el seu entrenament als Alps aquest mes de gener  / sergi mingote (cedida)

Aclimatació als volcans xilens

Fins que es posi en marxa de nou el projecte, fa setmanes que Mingote entrena tant al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on principalment fa treball de força, com al Pirineu i els Alps, on se centra en el treball de resistència mirant d’acumular desnivell. El pròxim 19 de febrer viatjarà fins a Xile, on durà a terme el procés d’aclimatació abans de dirigir-se al Nepal, tal com va fer la primavera passada, quan va ascendir el volcà més alt del món, l’Ojos del Salado.

La seva idea ara és «intentar batre un rècord en la travessia del Nevado Tres Cruces, que no s’ha fet mai en una sola jornada». Serà, doncs, una preparació intensiva que inclourà pics de fins a 7.000 metres i que preveu acabar el 5 de març, quan tornarà a Parets fins que vagi cap a l’Himàlaia. Hi espera ser fins a principis de juny i, després de dues setmanes de repòs, el 15 de juny posarà rumb al Gasherbrum I, l’últim vuitmil del Pakistan que li queda. 

«De moment em centraré fins a mitjans d’any, que és quan ja n’hauré intentat tres i hauré fet una bona mossegada al projecte, ja que són tres muntanyes complexes i passaria de 7 a 10 colossos», assegura Mingote, que no vol, de moment, pensar en plans més a llarg termini. «Ara fa un temps de l’última expedició i el setè vuitmil va ser molt dur; hem de veure com respon el cos amb aquests tres», defensa el de Parets.

Cicle de conferències i presentacions

Durant aquest temps i fins que torni a marxar a finals de març, Mingote ha anat combinant els entrenaments amb un altre dels eixos de la seva feina: les conferències i la presentació del documental del projecte i del seu llibre A pulmón, seis ochomiles sin oxígeno en 367 días (Ediciones Desnivel). «Ara ocupo amb això pràcticament el 100% del meu temps», diu l’esportista, que tot i que assegura que mai havia anat «tan al màxim» lamenta que «com sempre, la que més se sacrifica és la família». 

El cicle de conferències l’ha portat a recórrer diferents punts de la geografia espanyola, des de Castelló a Granada passant per Almeria o el seu Parets natal. Entre les seves pròximes destinacions figuren Figueres –on el 31 de gener serà a la Fira del Llibre–, Osona (14/02, Biblioteca Taradell), Sant Celoni (06/03), Granollers (11/03, Club Espai Wellness), Sabadell (12/03, Club Excursionista Sabadell) i Girona (19/03 Cines Girona), a més d’altres encara per concretar. 

A més d’aquestes conferències, Mingote ha començat també –en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona– un cicle de xerrades per deu instituts dels deu districtes de la ciutat. El primer va ser l’Institut Jaume Balmes, al qual seguiran la resta fins al 19 de febrer. Una iniciativa que, segons Mingote, l’ajuda a acostar els valors de l’esport als més joves: «Estic molt content perquè puc compartir la meva experiència amb nois i noies que han de prendre decisions tan importants en la meva vida com què estudiaran», diu el de Parets.

Mingote arribant al cim del Breithorn (Alps penins) / sergi mingote (cedida)

Els valors de l’esport

«Aquesta (la de les conferències) és una de les parts dela meva feina que més m’agrada: poder explicar per què val la pena arriscar-se, prendre decisions, ser valent i afrontar una mica les pors», assegura Mingote, que continua insistint en el vessant solidari i social amb el qual va impulsar el projecte que va donar origen a l’actual 14x1000, el 3x2x8000 Solidary Project. «El tema de la inclusió segueix present en tots els meus projectes, tots tenen aquesta base inclusiva, hi he dedicat gran part del meu temps i és una passió que, tot i que sigui voluntària, a mi m’omple moltíssim». 

En aquesta línia, el de Parets va impulsar els primers Premis Inclusius de l’Esport Català, que es van entregar el desembre passat a Barcelona. «Em va fer molt feliç, perquè des d’Onat Foundation –fundació que ell mateix presideix– vam poder entregar 15 beques de 1.500 euros que poden ajudar a complir molts somnis d’associacions i esportistes que tenien moltes dificultats per trobar ajuts», explica Mingote. «Crec que això de fer-se la foto amb una persona amb capacitats diferents ja ha passat a la història, i crec que en això nosaltres hem predicat amb l’exemple», conclou el de Parets. 

De moment, Mingote mantindrà les conferències i els entrenaments fins al 19 de febrer, dia en què viatjarà als Andes, d’on preveu tornar el 15 de març per preparar-se per a la seva pròxima expedició, que començarà oficialment el 27 d’aquell mateix mes i que, en cas de sortir bé, el portarà a situar-se una mica més a prop de posar de nou el seu nom en el rècord Guinness de l’alpinisme.