La Rambla de Catalunya perd un altre emblema: Gancedo es muda

La Rambla de Catalunya perd una altra de les seves senyes d’identitat. I ja en són..., ni se sap. Tapisseries Cancedo tanca el seu establiment del número 97 d’aquest passeig, entre els carrers de Mallorca i Provença. No desapareix la marca, que situa el seu nou quarter general a Pau Claris, però abaixa la persiana un establiment de prestigi per la qualitat dels seus productes (proveïdor ocasional de teles i cortines fins i tot de la Casa Blanca i de la Casa Reial, no tothom pot dir-ho) i, des de la perspectiva del que un dia va ser aquesta ciutat, important per la seva ‘mise en scène’, perquè la fusteria de les seves dues entrades és d’aquella en què és impossible no fixar-s’hi. Són part de la pell de Barcelona. A una de les dues hi va renunciar fa 13 anys i ara lluu un cartell de, qui si no, Mango, marca omnipresent en qualsevol eix comercial. L’altra serà pròximament l’entrada d’una botiga de Bobo Choses. És llei de vida, es consolen les famílies quan perden un ésser estimat. En aquest cas, és llei de mercat.

La història de Tapisseries Gancedo comença el 1945. No és, doncs, una botiga centenària, però és que, al contrari del que passa amb el padró dels barcelonins, on els centenaris són cada vegada més, gairebé 1.000 actualment, l’esperança de vida entre els comerços no fa més que escurçar-se. 78 anys, doncs, no són pocs, molts més que suficients perquè Cancedo hagi ocupat un merescut lloc a la col·lecció de llibres que cada any publica Esteve Vilarrúbies sobre botigues (i hotels, en la seva última aproximació al tema) que mereixen l’adjectiu d’emblemàtics.

El negoci el van posar en marxa dos Gancedo, els germans José i Bernat. Va ser un part comercial de tot menys tímid. L’aparador va ser encarregat al dissenyador Óscar Len i l’arquitectura interior, la de les prestatgeries, a l’arquitecte Curro Inza. Amb aquestes firmes era inqüestionable que la botiga passés a formar part el 2016 del patrimoni catalogat de la ciutat, és a dir, que l’aterratge de Bobo Choses al 97 de la Rambla de Catalunya no comportarà més canvi que el del nom. El que està protegit, protegit queda. El cas, doncs, és que el negoci va néixer amb ambició i al cap de cinc anys ja tenia sucursal a Madrid. Era, es podrà dir, només una botiga de teles. És una manera molt miop d’enfocar-ho. Cada temporada, com si fos un Balenciaga o un Pertegaz, presentava la seva nova col·lecció. No només venia, Gancedo dissenyava i, si calia, ressuscitava teles.

Notícies relacionades

El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts

El primer ‘showroom’ virtual d’Espanya de reformes de la llar s’estableix a l’Eixample

Ho explica al telèfon Nati Gancedo, una de les filles de José Gancedo Bagá. «Ens van trucar de la Casa Ametller. Necessitaven reproduir fidelment algunes de les teles originals amb què el 1900 va ser inaugurat l’edifici de Puig i Cadafalch. Ho vam fer. I, de fet, ho podríem tornar a fer, perquè només ens traslladem». Gancedo explica que la Rambla de Catalunya és avui, més que mai, un carrer de restauració i de compres ràpides, fins i tot bastant turístic, no un lloc apropiat ja per al seu negoci, en el qual cada vegada entren menys clients directes. La gent delega en un dissenyador o en l’arquitecte que s’encarrega de la reforma d’un pis la cerca de les cortines. «En realitat, més que al client directe, atenem sobretot el que podríem anomenar prescriptors. Per això ens traslladem un parell de carrers més enllà, al 115 de Pau Claris, sempre amb cita prèvia», informa.

Des de la perspectiva comercial, aquesta és la història, Tapisseries Cancedo es muda. Des de la sentimental, el relat és un altre. Amb un cert pedigrí, botigues que aixequin cada dia la persiana a la Rambla de Catalunya en queden poques. Mauri, per descomptat, també la inigualable ferreteria Bolívar i, tot i que mutilat, el Colmado Quílez. Van dir adeu abans molts altres establiments. La Galeria Joan Prats no només va deixar aquest carrer, sinó que l’arquitectura interior, de Josep Lluís Sert, va ser demolida. També forma part del record col·lectiu la papereria, llibreria i botiga de joguines (perquè era tot això i més) Fabre, un altre indiscutible emblema de Rambla de Catalunya. Amb l’adeu ara de Gancedo, aquella Rambla de Catalunya és, sobretot, un record.