El Periódico de l'Eixample
Millora de la qualitat de l’aire
La contaminació dona tres mesos de respir a l’Eixample de Barcelona
El metro arriba a la marca de 40,8 milions de viatgers el maig passat
L’ús de la bicicleta i el patinet creix un 37% en comparació amb l’últim semestre del 2022
Barcelona ha perdut un 11% de cotxes des del 2015, però la Ronda de Dalt n’assumeix un 8% més
Contaminación en Barcelona /
La contaminació ha donat a Barcelona tres mesos de respir, adequadíssima expressió per la matèria de què es tracta, que podrien ser quatre segons quins siguin els registres que recopilin les estacions de mesurament al juny. Fins i tot la unitat de control que més alarmants dades va revelar el 2022, la de la confluència de l’avinguda de Roma amb el carrer d’Urgell, que va arribar a superar el límit tolerat de mitjana anual de 40 micrograms per metre cúbic de NO2 (es va situar en 42), és en el dia d’avui per sota d’aquest màxim legal que fixa la normativa europea.
També les partícules en suspensió PM10, tot i que sense ostentacions, retraten una situació sota un relatiu control. Les causes d’aquests tres mesos de treva són múltiples, algunes alienes a la mà de les polítiques públiques, com la meteorologia. Però les dades desmenteixen, en qualsevol cas, els auguris que la transformació urbanística de l’Eixample, amb els seus quatre nous eixos verds, comportaria un empobriment general de l’aire a la resta del districte. Creix amb xifres rècord l’ús del metro com a mitjà de transport, més de 40 milions de validacions al març i maig. També es disparen els desplaçaments amb bicicleta i el patinet, un 37%. Cap d’aquests dos factors és aliè a la millora de la qualitat de l’aire.
Hi ha diverses maneres de sortir en els registres de les estacions de control de la contaminació. Poden recopilar-se les dades mes a mes, i en aquest sentit, el març, l’abril i el maig del 2023 (després d’un mal febrer) són notablement més saludables que els mateixos mesos del 2022. Un altre sistema que ofereix una fotografia més àmplia és construir una gràfica que registri, cada final de mes, l’ocorregut durant els últims 12 mesos i n’ofereixi una mitjana. Aquesta segona opció és la que proporciona una perspectiva temporal més reveladora, ja que en casos com l’estació de l’Eixample es posa de manifest que la contaminació per NO2, de la qual és responsable el trànsit en un 55%, era el 2005, no fa tant, el doble que la d’avui.
Miquel Ortega, de forma altruista responsable d’una de les millors fonts d’informació sobre aquesta matèria (contaminació.barcelona), convida a entendre la contaminació urbana com un milfulls de causes. És, d’una banda, l’‘addicció’ ibèrica al dièsel com a combustible, que tot i que ha caigut en desgràcia en comparació amb la popularitat que va tenir en el passat, continua sent present en gran part del parc mòbil fins que no es renovi. En el cas de les partícules en suspensió, la millora és molt més petita i no depèn tant del tipus de combustible. Paradoxalment, els cotxes elèctrics produeixen més quantitat d’aquest tipus de pol·lució per la simple raó que pesen més i el rodolament dels seus pneumàtics és més agressiu.
Consell de Cent, un dels nous eixos verds de l’Eixample, acusats sense xifres de contribuir a la pol·lució general de l’Eixample.
«El canari de la mina»
La qüestió és que, a pesar que la percepció general pugui ser que una capa de pol·lució cobreix la ciutat amb idèntic abric que fa 20 anys, la realitat és una altra, diu Ortega. «No és contraproduent que la gent ho cregui, que no hi ha millores substancials, ja que en realitat això revela que s’és exigent en aquesta matèria, però una qüestió diferent és què ajuda o no a fer que la situació sigui millor». Sobre el que va passar al març, l’abril i el maig, Ortega remarca la importància de les pluges i el vent, però no treu mèrit als resultats. Al contrari. Fins i tot l’estació de l’Eixample, que molt encertadament defineix com «el canari de la mina», la que abans que les altres avisa que alguna cosa va malament, revela una millora després d’un nefast 2022.
Aquesta estació té la virtut, si així es pot dir, que està emplaçada en un dels punts de la discòrdia, al costat del carrer de València. És un enclavament interessant perquè (sense dades, només amb percepcions) s’ha afirmat que aquesta via és la gran damnificada de la conversió de Consell de Cent en un eix verd. Xifres en mà, la intensitat mitjana diària de València caigut entre el 2015 i el 2023 un 10%. Ha passat de 30.824 vehicles de mitjana diària a 27.768. Sí que aquest carrer ha sigut víctima de la seva pròpia redistribució, del pas de tres a dos carrils per al cotxe privat i, episòdicament, d’obres en algunes de les seves interseccions.
De fet, la mobilitat interna de Barcelona amb prou feines ha crescut un 2% en els cinc primers mesos de l’any, segons una de les més interessants fonts d’informació que maneja Ortega, una eina oficial que monitoritza el trànsit a partir del senyal que emeten els telèfons mòbils. Aquest sistema no distingeix el que viatja amb cotxe del que ho fa amb autobús, però per a això hi ha les dades que té Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que suggereixen que una bona part de la millora de la qualitat de l’aire és mèrit del metro i el bus.
Rècord de viatges al metro de Barcelona
Va ser notícia recent que el 21 d’abril el metro de Barcelona va batre el seu rècord màxim de viatges (1.523.900 validacions) en un dia feiner. Es va superar en aquella jornada l’anterior marca, prepandèmica, del 14 d’octubre del 2019. No va ser flor d’un dia. Els cinc primers mesos del 2023 (dels quals hi ha dades disponibles) són els millors de les seves respectives sèries històriques. Despunta d’una manera clara el març, quan per primera vegada es van superar els 40 milions de validacions, una cosa sense precedents, en concret 40.395.000, i, per sobre d’aquesta plusmarca, el maig, amb 40.780.000.
La bonificació econòmica amb què es venen els abonaments de transport té a veure molt, probablement, amb això. En el cas del bus, aquesta millora és entre inexistent i molt escassa, i, en qualsevol cas, la seva popularitat com a mitjà de transport no ha arribat encara a les cotes prèvies a la crisi econòmica del 2008. Creix, això sí, un 16% en comparació amb el mateix període del 2022, que no és poc.
El que percentualment més creix, no obstant, no és ni metro ni bus, sinó aquest variat conjunt d’enginys que es classifiquen estadísticament com a vehicles de mobilitat personal, però que essencialment són sobretot dos, les bicicletes i els patinets. Durant els últims sis mesos del 2022, la mitjana diària d’ús registrada pels sensors instal·lats als carrils bici era de 220.000. Des d’inicis del 2023, ha crescut fins a 302.000. És un augment del 37%, però és un important matís el fet que es tracta de dos semestres diferents. L’evolució, no obstant, va clarament a l’alça.
