Neix una plaça sense nom, Girona amb Consell de Cent

Les ciutats creixen cap a ponent. No està del tot clara la causa, però, tret d’obstacles naturals (un riu, el mar, un penya-segat...), els historiadors de l’urbanisme així ho certifiquen. Habitualment, creixen cap a ponent. A Barcelona, la primera extensió de la muralla va complir aquesta norma no escrita, va créixer la ciutat cap a on extramurs havia nascut el que després seria el Raval, i cap a llevant, almenys en època romana, s’enterraven els morts. Alguna cosa tindrà ponent que fins i tot el quiosc de Consell de Cent amb Bruc, reacomodat després de les obres, mira cap a la posta de sol, però, quines coses, com a excepció que pretén confirmar la regla, de les quatre noves places previstes en la superilla Eixample, la primera que està pràcticament llesta per ser utilitzada com a nou espai és la més llevantina, la de la intersecció de Girona amb Consell de Cent.

Quan el projecte va ser presentat en públic, amb les habituals recreacions virtuals generades amb un ordinador, va semblar un excés verbal dir-ne places. Ja no. A la primera a tenir aquest aspecte li queden només detalls per acabar. Un parell d’enginys de joc infantil, alguns bancs, repassar detalls... Res que no impedeixi que des d’aquesta mateixa setmana ja funcioni com a plaça, tant, que fins i tot es fa estrany que no tingui nom. Consultades les fonts municipals oportunes, no es descarta que en un futur pròxim calgui batejar-les.

Per ordre d’estat de les obres, la d’Enric Granados amb Consell de Cent (set illes més a ponent) serà la següent en ser oberta al públic. La seva observació a vista d’ocell ja permet intuir el resultat final.

A peu de vorera, els treballs continuen per convertir els parterres en una llar adequada per a les desenes d’espècies de plantes que està previst que arrelin. Cinquanta-una de diferents, es va anunciar al seu dia. Algunes esperen en testos al costat de les tanques el moment en què seran trasplantades.

Notícies relacionades

Barcelona estudiarà la viabilitat de reobrir la ‘platja de l’Eixample’ el 2026

Dos anys convivint amb 35 pisos turístics al ‘Bloc Tarragona’: «És interminable el que patim»

Més imaginació exigeixen, perquè encara estan potes enlaire, les altres dues noves places de Consell de Cent, en la intersecció amb Borrell, la primera, i en l’encreuament amb Rocafort, la segona.

L’examen definitiu (la crítica paisatgística, podria dir-se) no serà possible fins d’aquí uns dies, un parell de setmanes, amb les dues primeres, una mica més si es tracta de les dues últimes. Més enllà de la nota que rebin, el que sembla indubtable és que marcaran un punt d’inflexió en la història de l’urbanisme barceloní, que fa només quatre dècades predicava la nova fe de les places dures i, avui, tot el contrari.