Els 100 millors col·legis d'Espanya segons la llista Forbes 2026: ni un de públic

Per prendre una decisió sobre el centre educatiu al qual enviar els fills cal ser molt conscient del que això comporta. Amb això, cal tenir en compte diferents factors que poden influir en el camí que els petits podran prendre.

Avui dia molts valoren i donen importància als idiomes, les extraescolars o a la incorporació d'assignatures actuals com la intel·ligència artificial o l'emprenedoria.

La revista de prestigi especialitzada en negocis 'Forbes' pretén facilitar la decisió publicant una llista dels millors col·legis d'Espanya.

Aspectes a destacar

De la llista publicada, cal destacar diversos aspectes, com que no s'hi recull cap col·legi públic a tota la llista i que, dels 100, només 9 són concertats.

La majoria de les escoles ofereixen classes en alemany, francès o xinès com a llengües addicionals, a més de les principals -anglès, castellà i, segons les comunitats, català, gallec, euskera o valencià-.

La comunitat autònoma amb més centres educatius classificats entre els 100 millors és Madrid, amb 37. Seguida de la Comunitat Valenciana, que en té 11. Catalunya és la tercera, amb nou: vuit a Barcelona i un a Girona.

Hi ha molts personatges públics que van estudiar en algun d'aquests col·legis, com el rei d'Espanya, Felipe VI, i les seves filles, la princesa d'Astúries -Leonor de Borbón- i la infanta Sofía de Borbón: tots tres ho van fer al Colegio Santa María de los Rosales, a Madrid. També cantants com Miguel Bosé (Lycée Français de Madrid) i Pablo Alborán (Lycéé Français de Málaga). O esportistes, com el jugador de l'Atlético de Madrid Marcos Llorente (Logos International School, Madrid), o el pilot Carlos Sainz (Retamar, Madrid).

Metodologia del rànquing

Un comitè de professionals amb perfils pedagògics, psicològics i professionals de l'educació han establert 36 criteris objectius estructurats en set blocs per organitzar i classificar les 100 millors escoles nacionals i internacionals d'Espanya i donar una puntuació total al centre.

El primer bloc té un pes d'un 30% sobre la puntuació total i dona importància a la quantitat d'alumnes per classe, la ràtio d'estudiants per professor, els nivells per atendre les necessitats dels alumnes, l'accessibilitat per als qui tenen necessitats especials, les classes optatives i de reforç, els professors de suport i el percentatge d'alumnes que completa la seva vida escolar.

El segon bloc pesa un 23% i té en compte la nota mitjana en proves d'accés a la universitat, i les notes mitjanes finals de primària i secundària.

El tercer bloc, amb un 18% sobre la puntuació, valora els idiomes que s'imparteixen, els sistemes d'aula virtual i de hardware (si es fan classes des de casa), les opcions de batxillerat que ofereix i les activitats no acadèmiques o extraescolars.

Preus i llista d'espera

El quart bloc té un pes d'un 12% i se centra en infraestructures del centre, transports i serveis mèdics o altres.

El cinquè bloc pesa un 10% i valora tutories, diversitat (de gènere, de raça, de discapacitat, d'origen, de religió, o orientació sexual, entre d'altres), espai de psicologia, formació sobre drets i seguretat davant delictes sexuals, i classes i serveis de ciberseguretat.

Notícies relacionades

Així són els 9 col·legis de Barcelona de la llista Forbes 2026 de millors escoles d'Espanya: molt anglès i activitats a l'aire lliure

Les oposicions a professor d’FP reuneixen desenes d’aspirants entre nervis i vocació docent

El sisè bloc, amb un 5 % sobre la puntuació total, dona importància a la quota mensual, la llista d'espera, el percentatge d'antics alumnes que repeteix el centre amb els seus fills i els antics alumnes cèlebres.

El setè bloc compta un 2% i valora si es fan classes de finances, si és laic o no, i l'obligatorietat de l'uniforme.