Cinc claus per salvar el planeta

El canvi climàtic és l’amenaça mediambiental més gran a què ens enfrontem. El seu impacte queda posat en evidència en dades com aquestes:

• el període 2015-2019, segons l’Organització Meteorològica Mundial, ha sigut el quinquenni més càlid mai registrat.

• La taxa de pujada del nivell del mar ha ascendit a 5 mm a l’any entre 2014-2019.

El canvi climàtic no és un problema mediambiental. El canvi climàtic és un problema social i econòmic que es manifesta ambientalment.

L’origina un determinat tipus d’economia basada en el creixement perpetu i la crema de combustibles fòssils. També uns determinats costums, unes formes de consum... I afecta de manera molt desigual en funció de si ets ric o pobre, d’un país del nord o del sud, d’un grup cultural dominant o perifèric. De fet, Espanya és el país d’Europa més vulnerable a aquest problema.

¿Què podem fer nosaltres, com a ciutadans, per contribuir a salvar el planeta?

Què podem fer nosaltres, com a ciutadans, per contribuir a salvar el planetaEls nostres petits gestos diaris compten (reciclar, consumir menys plàstics, substituir el cotxe per un altre mitjà de transport...) però és que, a més, eduquen. Si volem que les persones que dirigiran el món en uns anys estiguin realment compromeses en aquesta causa, les mares i pares tenim un paper fonamental: inculcar als nostres fills el respecte i la cura del medi ambient.

Les claus per aconseguir-ho ens les van donar els diferents experts que van participar en el programa:

Educar en la naturalesa

«Educar en la naturalesa és un concepte molt ampli, però tots ho podem fer. No es tracta de carregar l’agenda dels nostres fills d’activitats al camp (piragüisme, tir amb arc, senderisme...), sinó sortir allà fora, deixar-nos portar. Fabricar buits a l’atapeïda agenda dels nostres fills per poder, simplement, sortir i disfrutar de la naturalesa», diu Katia Hueso (biòloga i fundadora de la primera escola infantil a l’aire lliure).

Fem que la ciència moli

«Fomentar la ciència està molt lligat a fomentar el pensament crític. Si aconseguim que als nostres fills els interessi, i entenguin la ciència des que són petits, estarem donant-los eines per diferenciar la informació rigorosa de la que no ho és. No acabarem amb les teories negacionistes, però sí que en minimitzarem l’impacte. I els contes són una eina molt potent per acostar la ciència als més petits i aconseguir que la ciència moli», Carlos Pazos (divulgador científic i autor del conte ‘Virus y vacunas’).

Fora culpes

«S’ha fet moltíssima pedagogia verda basada en la culpa, mostrant a les nenes i nens l’impacte de l’ésser humà en l’entorn, per exemple a través d’imatges de la desforestació de l’Amazones. Això no és positiu, no afavoreix l’amor a la naturalesa, el bloqueja precisament per aquest sentiment de culpa. Cal aconseguir que els nens tinguin un contacte diari amb la naturalesa, visquin al seu costat, la coneguin, i així l’estimin i protegeixin», diu Heike Freire (docent, investigadora en pedagogia verda i autora d’‘Educar en verde’).

Estimar la naturalesa

Notícies relacionades

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Una FP lligada a l’evolució social

«No es cuida el que no s’estima, no s’estima el que no es coneix. Per això, hem de donar a conèixer a tots els nens i nenes les diferents espècies que ens envolten. Fins ara ens hem cregut amos del planeta. Hi hem arribat els últims i hem arrasat amb tot. Això no pot ser. Cal ensenyar als nens que convivim amb altres espècies que són igualment respectables que nosaltres», Gerardo Pérez (mestre, apicultor, director de l’Aula Museu Abelles de la Vall).

Reduir la nostra empremta de carboni

«L’empremta de carboni és l’impacte que tenen els nostres hàbits, la nostra manera de consumir al planeta. Tot i que creguem que el nostre impacte és mínim, el 20% dels gasos contaminants són d’origen domèstic. Per tant, canviant alguns hàbits, podem reduir aquesta empremta. Per exemple, utilitzant més el transport públic, pujant per les escales en lloc de per l’ascensor, reciclant, no malgastant menjar...», diu Eduardo Sáez de Cabezón (matemàtic, divulgador científic i presentador del programa ‘Órbita Laika’).