DEBAT EN L'ENSENYAMENT

Creix el rebuig de l'ús indefinit de la mascareta a l'escola

El Govern considera «innegociable» la protecció, però alguns pares la veuen nociva per als fills

Les famílies contràries avisen de patologies físiques i psicològiques que els especialistes qüestionen

Creix el rebuig de l'ús indefinit de la mascareta a l'escola
Es llegeix en minuts

Al parc, al supermercat, a la plaça... «Apuja’t la mascareta» és una de les frases més repetides de la paternitat contemporània. Se sol acompanyar d’un gest ja clàssic, el de fregar-se el nas amb el polze i l’índex, la manera visual d’advertir al fill que la té mal posada. ‘Nen, deixa ja de fotre amb la mascareta’, cantaria Serrat. Passa el mateix a l’escola, on una mesura que havia de ser provisional i revisable va camí de ser un element tan habitual com la pissarra o el pupitre. És obligatòria a partir dels 6 anys i, segons el Departament d’Educació, no és negociable. Però molts pares no ho veuen així, i cada vegada en són més. Brandeixen els drets de la infància i els efectes negatius en la salut física i mental de les criatures. Els experts, no obstant, no ho veuen tan clar.

Escola l’Esperança de Barcelona, el primer dia de curs / ferran nadeu

Al principi de curs es va parlar molt de les famílies que no portaven els fills a l’escola perquè no consideraven que fossin segures. La Conselleria, junt amb els docents i els serveis socials, van posar en marxa una maquinària de mediació que va acabar convencent a la majoria d’aquestes famílies reticents. Ara, a aquest diàleg s’ha unit la pugna que Educació manté amb els pares que discuteixen l’ús de la mascareta en els grups bombolla. L’ordre es va dictar el 12 de setembre a través de la resolució EDU 2208/2020, que estimava que la mesura seria revisable i modulable en funció de l’avenç de la pandèmia. Però amb les xifres a la mà, no sembla que els alumnes es puguin treure la mascareta a curt o mig termini. La setmana del 14 de setembre, quan van començar les classes, es van detectar a Catalunya 7.823 nous contagis i en els últims set dies se n’han superat els 32.000. Quan els joves van tornar a l’institut, a la uci n’hi havia 119 ingressats. Ara n’hi ha gairebé 500.  

La plataforma creu que la mascareta pot derivar en «fracàs escolar, ineptituds socials i trauma emocional»

El Govern té documentats 20 casos de nens que no van anar a classe perquè els pares es van negar que portessin mascareta. Aquests alumnes, en compliment de la resolució, no poden entrar a l’escola i tampoc tenen dret a rebre educació a casa, més enllà dels deures que els vulgui manar el mestre. Prop de 7.000 persones han firmat un manifest que advoca per la no-obligatorietat de la protecció a les escoles. El text el promou el col·lectiu El Tercer Grupo, que a Facebook compta amb 4.500 seguidors. Aquesta petició considera que portar la mascareta tot el dia «suposa un risc elevat per a la salut física, a curt i llarg termini, amb problemes cutanis i respiratoris i infeccions bacterianes». També adverteix de «problemes psicològics, emocionals i socials», ja que la mascareta «dificulta l’aprenentatge i els impedeix interactuar correctament al no poder veure la cara dels altres ni entendre bé les paraules i el llenguatge no verbal». Tot això, segons aquesta plataforma, pot derivar en «fracàs escolar, ineptituds psicosocials i trauma emocional».

Mascareta obligatòria, també, al pati de l’escola / ferran nadeu

Íngrid Ribalta, portaveu del col·lectiu, assegura que s’ha demostrat que els nens no són transmissors de la malaltia. O que la probabilitat de contagiar algú de l’entorn familiar «és gairebé inexistent». Per això advoquen per «una escola sense mascareta ni distància social», per un «grup bombolla que treballi amb normalitat». Assegura que no són negacionistes, que són conscients d’aquesta situació complicada, però defensen tenir motius de sobra per emprendre aquesta croada. «Busquem la salut real dels nostres fills i el que tenim, en canvi, són problemes tant físics com psicològics, a més d’un ambient de tensió que no és bo per a ells.» «Necessitem –continua l’Íngrid– que sentin que l’escola és l’espai més segur. I no ho és. No podem deixar de banda la intel·ligència emocional».

Absentisme reivindicatiu

Ruth Alemany, presidenta de l’associació de famílies de l’escola La Vall (municipi d’Osor, a la Selva) considera que tot aquest debat transcendeix a si la mascareta s’ha d’utilitzar o no. «El que demostra el que estem parlant és la falta d’inversió en educació. En reducció de ràtios, en nous edificis, en docents...». Aquesta petita escola de 24 alumnes té la majoria de famílies en contra de l’ús obligatori de la protecció. Ja han realitzat diverses accions de queixa, com jornades d’absentisme escolar, i demanen que no es tracti de la mateixa manera a tot el territori. Com a escola rural, barreja nens de diferents edats i té molt espai a l’aire lliure. No demanen l’eliminació total de la mascareta, sinó que els alumnes se la puguin treure quan puguin mantenir la distància de seguretat. «Si pots assegurar que durant una hora no hi haurà interacció, haurien de poder ser a classe sense la mascareta, igual que els adults a l’oficina», resumeix.

Neteja de mans amb gel, en una escola de València / miguel lorenzo

Sobre els problemes dels nens, posa l’exemple d’un de 8 anys que va estar tres anys anant al logopeda. La Ruth explica que ha tornat a retrocedir en la parla «perquè la seva veu no traspassa la mascareta». També, en els vídeos que els professors envien als pares, denuncien com, en els moments de lectura, tenen dificultats per llegir i respirar alhora. «Es veu que els falta l’aire». D’aquí a uns dies tenen previst concentrar-se davant la seu d’Educació a Girona. El Tercer Grupo també es mobilitzarà per la mateixa causa els dijous davant el Parlament de Catalunya i davant dels serveis territorials de la conselleria a Tarragona.

Demanen que, com els adults a la feina, els nens es puguin treure la mascareta quan hi ha distància de seguretat entre ells

Pepe Serrano, membre de la junta directiva de la Societat Catalana de Pediatria, afirma que no existeix «cap evidència ni certesa que la mascareta pugui ser dolenta per als nens o que causi problemes respiratoris». Sobre si són transmissors de la Covid, explica que un estudi liderat per l’Hospital de la Vall d’Hebron ha demostrat que també contagien, tot i que menys que els adults. «No podem dir que siguin els que porten la malaltia a casa, com en el cas de la grip, però tampoc podem afirmar que no siguin transmissors».  No està demostrat, prossegueix aquest pediatre, que portar la mascareta durant molt temps «suposi un risc per als nens» i tampoc, en els mesos que fa que visita menors, ha notat una angoixa especial en els seus pacients. «Més aviat al contrari, cada vegada estan més orgullosos i els agrada que siguin de superherois». Sobre la possibilitat de fer classes a l’aire lliure sense mascareta, Serrano es mostra partidari sempre que s’aconsegueixi mantenir una distància de dos metres entre els alumnes, condició que considera complicada.  

Classes a l’aire lliure a l’escola Els Xiprers, a Collserola / ferran nadeu

En un informe amb data 5 d’octubre, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) afirmava: «No existeix cap evidència científica que l’ús de mascaretes en nens majors de dos anys d’edat comporti risc d’efectes adversos indesitjables per a la seva salut. És cert que l’ús prolongat pot comportar certes dificultats en el procés d’aprenentatge, però aquests potencials problemes són considerats menors en comparació al risc d’infecció i malaltia secundaris al virus». L’AEP admet el «risc d’asfíxia» en menors de dos anys i considera «complicat» que la utilitzin abans dels cinc anys. «Però cal intentar implantar la cultura de la protecció i que vagin aprenent a utilitzar-la sense forçar ni castigar». No fa cap menció sobre possibles efectes psicològics. En les conclusions, els pediatres assenyalen la importància de «transmetre als nens i adolescents que ells també estan contribuint a frenar aquesta pandèmia».

¿Problemes d’aprenentatge?

L’Organització Mundial de la Salut i l’UNICEF coincideixen que a partir dels 12 anys, els menors han de portar mascareta en els mateixos supòsits que les persones adultes. Entre 6 i 11 anys, les dues agències afirmen que s’han de donar una sèrie de circumstàncies: un nivell elevat de transmissió de la malaltia, l’accés garantit a les mascaretes i la supervisió d’un major d’edat. A més, afegeixen com un dels factors a tenir en compte les possibles repercussions sobre l’aprenentatge i el desenvolupament psicosocial, en consulta amb el personal docent, els pares i els proveïdors de serveis mèdics. 

Et pot interesar

¿I què passa amb l’estat d’ànim? Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, insta a distingir «entre una molèstia o un reacció negativa davant una situació complicada i una ansietat o angoixa a nivell clínic». «Que l’ús de la mascareta genera malestar és una evidència en la qual tots estem d’acord. Com també és evident que seria millor que els nens no haguessin de portar-la a les escoles». Aquest especialista insta a «estar molt atents» davant possibles reaccions adverses i recomana a tots els implicats en l’educació –pares, educadors i Administració– trobar un punt mitjà «entre la sobreprotecció i deixar que facin el que els dona la gana». En la immensa majoria dels casos, insisteix, no deriva en un «trastorn psicològic». Ballescà, això sí, recorda tenir molt en compte les excepcions, tots els nens que per alguna malaltia o per un trastorn (de l’espectre autista, per exemple) és millor que no portin mascareta. 

Potser és aviat per calibrar l’efecte de la protecció en el desenvolupament cognitiu. Però des del punt de vista de la salut, els pediatres i els psicòlegs coincideixen en un mateix missatge: per ara, no hi ha problema. El temps dirà si és pitjor el remei que la malaltia.