Escola rural, educació natural

A l’entrada, totes les sabates dels nens i nenes i les seves motxilles. A la dreta, els nens d’infantil i primer de primària. A l’esquerra, junts, els de segon fins a sisè. És dilluns i els grans tenen entre mans un projecte sobre els animals. Han escollit el que més els agrada i en una cartolina enganxen fotos i escriuen coses en quatre idiomes sobre aquests. «Si no el saps dir en anglès, pregunta-li als altres», diu la Gemma, la directora, convidant una nena de 9 anys que ho consulti amb una companya de 12. S’aixequen sense demanar permís, utilitzen el material al seu aire, xerren mentre treballen. Dos nens busquen a internet informació sobre el rinoceront. ¿Quin animal creieu que és més perillós, el rinoceront o l’hipopòtam? Un deixa parat el visitant. «L’hipopòtam, claríssim, perquè és molt territorial». ‘Touché’.

Carretera i manta

Gemma Bach és la directora i causant involuntària d’aquesta singular arrencada de curs. Va donar positiu pocs dies abans de començar, i com que les profes treballaven en equip, van haver d’iniciar una quarantena de 14 dies. La Ridolaina es va quedar sense mestres i va ser una de les dues de tot Catalunya (l’altra, a Sant Vicenç dels Horts) que no van poder obrir les portes el 14 de setembre a causa de la Covid, i l’única que va estrenar curs amb un claustre format únicament per interines. Dimarts es va posar en marxa la maquinària per trobar substituts. El Departament d’Educació va elegir cinc educadores: dues de la Seu d’Urgell, una de Bellver i dues més de la Pobla de Vallbona, a prop de València.

Aquestes dues últimes, de 24 anys, amigues íntimes, van pujar al cotxe dimarts a la nit. La Sonia n’és una. «Vam sortir a la una de la matinada i vam buscar Montellà a Google Maps». Mai havien estat a la Cerdanya; cinc hores de trajecte. Aquella nit no van dormir, entre altres coses, perquè tampoc tenien on dormir. La Gemma els va facilitar un contacte i des d’aquell dia comparteixen habitació en una casa particular. Si fan números, i tenint en compte que hauran treballat sis o set dies, és possible que l’aventura els surti a retornar. Perquè entre el transport, l’allotjament i la manutenció, hauran gastat més del que puguin ingressar. Però guanyar diners no era l’objectiu. Volien sumar punts que, en següents convocatòries, els permetin accedir a una altra plaça.

Aposta per la pública

El cas de la Sònia és peculiar. Feia un parell d’anys que feia classes en una escola privada. De la nit al dia, literalment, els va dir que se n’anava. Allò no va agradar. Però ella, sosté, sempre va tenir clar que volia dedicar-se a l’educació pública. «Sonarà una mica estrany, però jo vaig anar a la pública i crec que tinc un deute amb tot el que em van ensenyar». El cap de setmana el van aprofitar per conèixer Puigcerdà i alguns pobles de l’entorn, com Prullans. Diu que els encanta aquest lloc. Si res canvia, aquest dijous o divendres, amb la tornada de les mestres confinades, hauran de tornar a València. S’emporten un bon record i l’experiència d’haver conegut «un model tan lliure d’educació». 

La Gemma va arribar a la Cerdanya procedent de Barcelona, on treballava en una escola d’educació especial. D’aquell entorn, d’aquell carinyo, d’aquell cuidar cada detall, va treure la conclusió que els nens han d’aprendre amb el moviment i l’experiència, a través de l’entorn i en equip. Per això van començar amb aquest projecte d’«escola activa i innovadora, de pedagogia viva», que molts potser no associarien a una escola rural. Error. Aquí es respecta el lliure desenvolupament dels infants i es dona la mateixa importància a totes les intel·ligències, sense un únic camí, del qual està prohibit sortir. 

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Moltes famílies van decidir no portar els nens fins que no tornessin les mestres titulars. Qüestió de confiança. D’altres han decidit esperar que se suavitzi l’assumpte de la mascareta i tampoc han escolaritzat els seus fills, explica la Gemma. «No volen que estiguin tot el dia respirant el seu propi diòxid de carboni en el moment en què se’ls estan formant els pulmons». El dia que vinguin tots, la Ridolaina tindrà 43 alumnes. I cada dimarts, com sempre, començaran la classe en algun punt de la Cerdanya en què un expert els explicarà alguna cosa sobre el subsol, la flora, la fauna. L’entorn.  

Montserrat Payés és la responsable de currículum d’infantil i primària de la conselleria. Explica que l’escola rural va a remolc de la despoblació. Malgrat això, a Catalunya funcionen uns 280 escoles d’aquestes característiques, i mig centenar accepten nens d’un a tres anys «per intentar fidelitzar les famílies». La xifra s’ha mantingut més o menys estable els últims anys, però en aquest curs, sobretot a la Cerdanya, s’ha notat un increment de la demanda. Cinc d’aquestes famílies porten els nens a Montellà. Per ara estan encantats.