26 set 2020

Anar al contingut

TORNADA A L'ESCOLA

La desigualtat social s'entreveu rere l'absentisme escolar

La vulnerabilitat de certs col·lectius davant la Covid genera desconfiança en l'entorn escolar

Educació busca referents entre la comunitat gitana per convèncer-los que portin els fills a l'escola

Carlos Márquez Daniel

La desigualtat social s'entreveu rere l'absentisme escolar

No és el mateix saber de les morts per Covid-19 per la televisió que per telèfon. No és el mateix una família de cinc membres en 80 metres quadrats que un clan de 17 que inclou quatre generacions en un pis de 60. No és el mateix tenir tots els subministraments al dia que viure ocupant sense garanties de gas, llum o aigua. No és el mateix anar a l’escola entre la il·lusió i un cert nerviosisme que tornar al col·le amb tot aquest pòsit social de vulnerabilitat a la cartera. Així s’explica –a més dels oportunismes, els que ho fan per motius purament sanitaris o ideològics o els que tenen una criatura amb la salut delicada– l’absentisme que s’està produint aquests dies en l’educació. I, en vista de l’increment gradual de centres amb grups bombolla confinats, no serà un situació fàcil de solucionar.

Tots els ulls es dirigeixen cap a la comunitat gitana perquè ha transcendit que en algunes escoles molts pares d’aquesta ètnia han optat per no portar els nens al col·le. Betevé parlava del cas d’un institut-escola de la Mina on dilluns passat, dia de l’estrena del curs 2020-2021, només havien acudit el 20% dels estudiants. Les famílies van posar com a pretext que no hi ha prou garanties davant la pandèmia. Amb la llei a la mà, estan cometent un delicte, ja que l’educació és obligatòria entre els 6 i els 16 anys. Però aquesta opció, la de la irrupció de la fiscalia per obligar que aquests nens vagin a classe, no es contempla per ara. El Departament d’Educació aposta per la pedagogia, per intentar convèncer-los que és molt pitjor deixar-los a casa privant-los del dret universal a l’ensenyament. Juanjo Falcó, director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa, explica a aquest diari que el pressupost destinat a la figura del promotor escolar ha passat de 125.000 a 750.000 euros, amb la qual cosa es passarà de 9 a 23 professionals destinats a mantenir viva i constant la relació entre l’entorn educatiu i les famílies que més poden patir els efectes de la segregació escolar. És una de les mesures del pla de millora d’oportunitats educatives, musculat per la conselleria, entre altres coses, per combatre l’absentisme. Explica, respecte al poble gitano, que l’estratègia és arribar a ells a través de mitjancers, gent pròxima, que siguin referents. En definitiva, persones que convencin.

En general, fràgils

María Rubia és presidenta de l’associació intercultural Nakeramos i forma part de la junta de la Unió Romaní. «El que passa és que per desgràcia el coronavirus ha tingut greus conseqüències dins de la comunitat gitana. Viuen fins a quatre generacions juntes, moltes vegades no tenen accés als serveis bàsics i a més, segons la Unió Europea, vivim menys anys i tenim pitjor salut». Això ha derivat en por i desconfiança. I segons insisteix Rubia, «en prevenció». S’hi suma el fet que molts tenen un cosí o un oncle o un conegut que ha mort per Covid-19. No hi ajuda, explica, que dues setmanes enrere morís per coronavirus un gitano de 40 anys sense patologies prèvies que era molt conegut a Nou Barris (Barcelona) i Sant Adrià. 

Hi ha famílies que encara mantenen el confinament perquè no es fien de l’entorn que no controlen

En resum, i d’acord amb l’exposat per Rubia, la cosa sembla anar menys d’absentisme escolar, tot i que també, i més de vulnerabilitat en general. I en majúscules. Hi ha famílies, afirma, que continuen confinades a casa amb un sol membre que surt per comprar. És a dir, no han passat ni per les fases i mantenen una mena d’autoquarantena que per ara no pensen trencar. Per evitar-se problemes, i a través de la recentment creada Plataforma Nacional pel Dret Gitano, han presentat un paper en el qual, apel·lant a dos articles del Codi Civil (154) i la Constitució espanyola (43), anteposen la integritat dels seus fills a la formació que els brinda l’escola. Aquest paper, no obstant, no té cap validesa, malgrat que a ells se’ls ha dit el contrari. Les escoles es limiten a recollir el paper i enviar-lo als inspectors d’Educació, mentre els promotors escolars miren de fer-los entrar en raó. Per ara, sense massa sort. Aquesta entitat gitana està liderada per un Guàrdia Civil, Antonio Martin, que inunda les xarxes socials de notícies sobre l’afectació del virus a les escoles i no té objeccions a l’hora d’afirmar que a Espanya ja han tancat 200 escoles quan en realitat són grups estables confinats. 

Rubia admet el problema, però no accepta ni l’estigmatització ni que es generalitzi. «És una decisió personal, i no hi ha una veu que els diu a tots el que han de fer. Molts sí que han portat convençuts els nens a l’escola i això no ha generat cap conflicte». Falcó ho confirma: aquest dimecres més que dilluns, i potser menys que demà. 

«¿L’inici de curs? Millor del que s’esperava»

Aquest diari ja va contactar amb Núria Sabaté durant les setmanes més crues del confinament per mirar d’explicar com les escoles d’alta complexitat estaven abordat l’assumpte de l’educació a distància. Amb grans conflictes, l’escola que dirigeix a Reus, la Marià Fortuny, va anar aconseguint a poc a poc comunicar-se amb totes les famílies. I ja només això, saber que estaven bé i localitzables, tot i que hi va haver excepcions, va ser tot un èxit per a l’equip de professors. Van iniciar el curs dilluns amb molts dubtes, però ara, després de tres dies, comparteixen un cert alleujament: les coses han anat millor del que es podia esperar. 
La majoria d’alumnes d’aquest centre són d’origen magribí. Per ara, l’absentisme és del 8,5%, un percentatge acceptable tenint en compte que hi ha alguns estudiants que no saben ni on són. És a dir, no és que hagin expressat dubtes sobre la seguretat de l’escola, sinó és que no han donat senyals de vida. No perquè els hagi passat alguna cosa; simplement perquè han canviat de lloc de residència i no han avisat. «Si estiguessin en una altra escola de Catalunya, ho sabríem, així que el més problable és que se n’hagin anat a un altre país», relata la Núria. Dels 446 alumnes, una desena pertanyen a famílies gitanes. Tres d’ells es van presentar amb el famós paper de la Plataforma Nacional pel Dret Gitano que, en teoria, els hauria d’eximir de represàlies judicials per no portar els infants a l’escola. «Ens limitem a recollir-lo i l’entreguem a l’inspector d’Educació». 
Per sorpresa de la directora, el gruix d’estudiants magribins sí que estan acudint a l’escola. En total, només hi han faltat 38 dels 446 estudiants. Tot i que sí que els ha tocat resoldre molts, moltíssims dubtes sobre la nova organització del centre. Han repetit mil vegades el tema de les entrades i sortides esglaonades, que pel que sembla és el que més està costant d’assimilar. 
Entre els que no han vingut hi ha famílies amb por. «Tot i que el conseller va dir que l’escola és el segon lloc més segur després de la mateixa llar, jo els dic que és tan segur com anar al parc o a comprar, així els entres millor». Sobre els possibles positius, la Núria ho dona per fet: «Ens passarà a tots, és la nova normalitat».