Com s'han de gestionar les baralles entre germans

¿Quantes vegades t’has barallat en la teva infància amb els teus germans i has acabat partint-te de riure amb ells? María Soto, d’Educa Bonito con Disciplina Positiva, aborda un tema que a molts ens interessa: com gestionar les baralles entre germans. Per aquesta experta, «tenir germans i poder barallar-se amb ells és un avantatge molt gran perquè és allà, durant aquelles picabaralles o baralles on tenim l’oportunitat d’adquirir innombrables habilitats socials». Observar-los evitant que es facin mal, no intervenir abans de temps i no caure en les etiquetes del bo i el dolent, el culpable i la víctima (perquè «l’inici de la baralla sempre és difús») són algunes de les idees que ens brinda María.

«Tenir germans i poder barallar-se amb ells és un avantatge molt gran»

¿Quantes vegades has discutit amb els teus germans? ¿Recordes alguna baralla que hagués acabat en rialles i festa? ¿No? Segurament algun adult us separava abans.

Tenir germans i poder barallar-se amb ells és un avantatge molt gran perquè és allà, durant aquelles discussions o baralles on tenim l’oportunitat d’adquirir innombrables habilitats socials. La nostra família és la nostra primera «societat» i els nostres germans són els nostres primers millors amics i, alhora, els nostres enemics més cruels.

¿Com actuem els adults davant una baralla? ¿Deixem que els nostres fills intentin solucionar els seus problemes? ¿Seran capaços d’arribar algun dia a fer-ho si sempre intervenim?

La societat posa etiquetes de ‘violència’ i ‘agressió’ massa aviat. Quan dos nens petits s’empenyen en un parc i dues mares els separen, estan separant dos nens que no tenen cap altra manera d’interactuar, i no n’aprendran cap més si no els deixem.

Ningú vol que els seus fills es facin mal o facin mal als altres, però, ¿realment es faran mal? Mai ho sabrem..., sempre els separem abans.

Si dos germans que es barallen noten com els seus pares no intervenen en la baralla i, de manera respectuosa, observen per evitar que es facin mal, podrien arribar a entendre que discutir no és dolent si realment els porta a trobar una solució al conflicte. Si ràpidament els separem, a més correm el risc en el 100% dels casos de no ser imparcials i, en cas de tenir el do de l’objectivitat, els nostres fills sempre interpretaran que els estem ajudant o perjudicant d’alguna manera.

Notícies relacionades

¿És normal que els nens es barallin? Carlos González, pediatre, resol la pregunta: «El nostre fill no és un monstre»

¿Atendre el teu fill o deixar-lo plorar? Rafa Guerrero, psicoterapeuta, aclareix els dubtes: «És una aberració...»

Hi ha germans més forts, que criden més o a qui fan la guitza per darrere, tots ho hem fet i realment l’inici de la baralla sempre és difús. Si ens posicionem correm el risc de caure en l’«etiquetatge», perquè en aquells moments de tensió tots hem sentit: «Sempre l’estàs molestant» o «¿T’ha fet mal, carinyo?»..., i ja tenim un abusador/a o un/a víctima.

Necessitem eines noves per entendre i actuar davant les baralles, no podem quedar-nos en el «¡Cada un a la seva habitació!», perquè, cada0 un a la seva habitació només estarà pensant «¡Ha sigut ell!», i amb el «¡Demana-li perdó!», ¿realment s’estan disculpant de manera sincera?