Catalunya duplicarà l'oferta d'instituts escola

Els primers instituts escola públics es van començar a desplegar a Catalunya el curs 2004-2005. En aquests 15 anys se n'han obert 28, i el resultat, segons el Departament d’Educació, ha sigut molt positiu, ja que s’han aconseguit tres objectius fonamentals: "reduir l’abandonament escolar i millorar tant la convivència com els resultats acadèmics". Tot això va començar amb Esquerra liderant la cartera. Josep Bargalló n’era el conseller. I ara torna a ser-ho. Com que la seva opinió i la del seu equip sobre aquest invent educatiu continua sent la mateixa, aquest dilluns ha anunciat que l’oferta d’instituts-escola es doblarà en els pròxims dos anys.

Per al pròxim curs ja hi ha confirmats 25 centres: El Prat de Llobregat, Badalona (tres), l’Hospitalet de Llobregat, Sant Quintí de Mediona, Santa Coloma de Gramenet, Pont de Vilomara, Barcelona, Lleida, Ripollet (dos), Santa Susanna, Cabrera de Mar, Sant Celoni, el Vendrell, Cornudella de Montsant, Amposta, Montcada, Barberà, Terrassa, Rubí, Castellar del Vallès, Castelló d’Empúries i Avinyó. Per a l’exercici 2020-21 s’espera que s’hi uneixin dos centres més, un a Lloret i un altre a Balenyà. Tot això generarà un increment de 1.500 places de secundària. La idea és fàcil, però no ho és tant el seu desplegament. Es tracta d’unificar en un mateix centre tota l’escolarització, dels 3 als 16 anys, “facilitant la integració i amb un únic projecte pedagògic”.

Contra la segregació

Bargalló ha explicat que han rebut més de 70 sol·licituds formals (amb la documentació degudament formalitzada) més un altre centenar de peticions que estan per desenvolupar. Tot i que el Govern sembla convençut de les bondats del mètode, tenen clar que no és un model que es pugui universalitzar. Per diverses raons. La principal i més important és que la implantació d’un institut escola no pugui agreujar o generar una situació de segregació escolar, una distribució desigual de l’alumnat entre els centres d’un territori. 

El conseller ha assegurat que aquest desplegament es podrà realitzar fins i tot amb pròrroga pressupostària, i que les possibles reformes o ampliacions d’escoles vindrien en anys venidors, ja que en el curs que ve només serà necessari fer un forat per al primer curs de l’ESO. Aquest és una de les principals pors de les escoles afectades, que temen perdre espai de pati o que sales que ara s’utilitzen com a espai polivalent o com a biblioteca passin a ser una aula. 

Bargalló ha insistit que aquest "no és l’únic model a potenciar", ja que la majoria del país "continuarà tenint separades la primària i la secundària". També ha recordat que aquesta "no és una eina per solucionar problemes molt concrets, sinó que es tracta d’un model pedagògic clar i convincent que serveix per millorar". Per a molts també serà una aposta ideològica, perquè en temps de la consellera Irene Rigau gairebé no es van obrir instituts escola (cap, entre el 2012 i el 2015).