La Pompeu Fabra és la millor universitat d'Espanya, segons l'U-Rànquing

El sistema universitari més potent pels seus resultats és el de Catalunya, seguit pel de Cantàbria i el de la Comunitat Valenciana, segons la sisena edició de l’U-Rànquing, el qual conclou que en docència i investigació les universitats espanyoles han millorat una mitjana anual del 4% entre el 2010 i el 2016.

A l’informe, elaborat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques, es consoliden en les primeres posicions quatre universitats públiques: Pompeu Fabra de Barcelona, Carlos III de Madrid i Politècniques de Catalunya i València.

U-Rànquing ha comparat 2.362 graus universitaris oficials de 928 escoles i facultats corresponents a 61 universitats públiques i privades.

Millora en el rendiment

Segons aquest estudi, el rendiment del sistema universitari des del 2010 ha augmentat tant en l’activitat docent (3,6 % anual) com investigadora (4,5 % anual), "malgrat les restriccions a la contractació i a la caiguda en els fons per a investigació".

En docència destaquen tres universitats privades –Deusto, Navarra i Nebrija– i la Politècnica de València, mentre que les universitats públiques catalanes consoliden les seves primeres posicions en els d’investigació i innovació.

Primera en investigació

Pompeu Fabra és primera en investigació, i Politècnica de Catalunya en les activitats d’innovació i desenvolupament tecnològic. En investigació se situen també en les primeres posicions l’Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Carlos III, Politècnica de Catalunya i Rovira i Virgili.

En innovació i desenvolupament tecnològic sobresurten també les Politècniques de Barcelona i València i la Carlos III.

Quant a les comunitats autònomes i prenent-ne 100 de referència de la mitjana del SUE, Catalunya assoleix un índex de rendiment de 120, Cantàbria 118 i la Comunitat Valenciana 108.

Per sobre de la mitjana hi ha Madrid, Navarra i les Balears (104), Aragó (103) i Galícia, que se situa a la mitjana.

D’altra banda, l’estudi conclou que les universitats mostren certa convergència: les que partien de posicions més endarrerides han millorat més de mitjana, en especial les privades i sobretot en investigació.