28 febr 2020

Anar al contingut

LA TORNADA AL COL·LE

Un milió i mig d'alumnes catalans tornen aquest dilluns a classe

El curs 2016-2017 s'inicia amb l'expansió de la innovació educativa

L'aplicació de les revàlides i les retallades sembren de dubtes el nou cicle

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Un milió i mig d'alumnes catalans tornen aquest dilluns a classe

MIGUEL LORENZO

Les claus deL CURS

  • L'ECLOSIÓ DE L'ESCOLA INNOVADORA La transformació de l’escola catalana cap a un model que incorpora metodologies d’ensenyament innovadores (treball per projecte, classes sense llibres de text, avaluació contínua dels alumnes) ha rebut aquest curs un reconeixement important per part de l’Administració. Ensenyament permetrà, per primera vegada, que les escoles que ho requereixin puguin oferir places a professors que treballen segons enfocaments globalitzats.
  • LA PRESSIÓ SOBRE ELS INSTITUTS Aquest 2016-2017 es va a donar la paradoxa que, mentre creix el nombre d’alumnes que cursaran l’ESO, a P-3 hi haurà 115 aules menys per falta d’alumnes. La pressió demogràfica està arribant als instituts de secundària, que, en molts casos, els falta espai per acollir les noves promocions. En els anys de la crisi, no s’han fet les inversions necessàries.
  • LES REVÀLIDES AL FINAL D'ESO I BATXILLERAT Encara que la Generalitat ha anunciat que aquest any seguirà amb les proves de competències bàsiques d’ESO, al febrer, i mantindrà la selectivitat, no aclareix dubtes sobre què passarà el 2018, amb els alumnes que ara comencen 3r d’ESO i 1r de batxillerat. Aleshores les revàlides sí que condicionaran l’obtenció del títol.
  • ELS EFECTES PERDURABLES DE LES RETALLADES Malgrat l'augment de plantilla i el reforç important fet en l'escola inclusiva, Ensenyament segueix sense revertir les tisorades de la passada legislatura. Només el 2012-2013, es van suprimir prop de 3.000 places de professors, que han sigut parcialment coberts en els tres últims cursos per al voltant de 2.500 efectius.

Més d’un milió i mig d’escolars, gairebé 8.000 més que l’any passat, comencen aquest dilluns el curs acadèmica 2016-2017 a Catalunya, amb una plantilla de 66.460 professors a l’escola pública, nou centres educatius de nova construcció i més d’un miler de barracons. Però més enllà de les xifres, la tornada al col·le està marcada aquest any pel ferm avanç de les noves metodologies a les aules catalanes, els dubtes que està sembrant la implantació de les revàlides previstes per la LOMCE i l’exigència de la comunitat educativa que es reverteixin d’una vegada les retallades aplicades durant els anys de crisi econòmica.

La despesa per alumne a Catalunya, assegura el sindicat CCOO, ha baixat en 1.525 euros (una rebaixa del 34,2%) al passar dels 4.460 del curs 2010-2011 als 2.935 euros previstos per a aquest 2016-2017. Si la inversió per alumne ha baixat a Catalunya, també ho ha fet el nombre de docents, que han passat dels 67.054 del curs 2010-11 als 66.461 de l’actual, cosa que suposa una diferència de 593 (un 0,88%), mentre que el nombre d’alumnes en els centres públics ha crescut en 88.280 nens (11,69 %).

«Si s’hagués mantingut la proporció entre docents i alumnat de fa sis cursos, en aquests moments la plantilla de professorat dels centres públics hauria de ser de 73.687 persones, cosa que suposa 7.226 més que els actuals», afirma Manel Pulido, secretari de l’àrea d’Educació a CCOO a Catalunya.

La disminució de la inversió per alumne ha comportat que, sobretot a secundària, les ràtios siguin més elevades. I és que l’ingrés a l’ESO de la generació nascuda el 2004 ha posat més pressió sobre els instituts, cosa que ampes, associacions de veïns i alguns ajuntaments ja feia temps que estaven advertint.

Aquest curs els centres de secundària acullen entre alumnes de l’ESO, batxillerat i formació professional 543.314 alumnes, el 2,4% més que en l’anterior. Per donar sortida a aquest embús, l’Administració ha hagut de recórrer a fórmules com els mòduls prefabricats o la rehabilitació d’aules en escoles de primària per poder acollir allà també alumnes de primer d’ESO.

ES BUSCA PROFE INNOVADOR

Entre les novetats previstes per a aquest curs, Ensenyament ha inclòs la possibilitat que les escoles catalanes puguin fitxar professors innovadors, que sàpiguen treballar amb noves metodologies, que impliquin els seus estudiants en projectes col·lectius.

La introducció entre els nous perfils professionals de la figura del professor que treballa mitjançant enfocaments globalitzats és «un aval a la tasca que alguns centres i alguns mestres a títol particular estan desenvolupant des de fa anys», celebrat, per exemple, pels impulsors del projecte Escola Nova 21.

Aquest curs 2016-2017 havia de ser també el del desplegament definitiu de la LOMCE i, amb ell, el de les revàlides de final d’ESO i de batxillerat, però la incertesa política i l’oposició de 13 de les 17 comunitats autònomes deixen seriosos dubtes sobre el que passarà. Es desconeix encara si de debò es portaran a terme i, en cas afirmatiu, quins territoris ho faran i com. De moment, Catalunya aprofitarà que aquest primer any les proves no tenen valor acadèmic (i, per tant, no condicionen que els alumnes puguin veure’s privats de l’obtenció del títol de secundària i de batxillerat, que atorga el Govern central) per no aplicar-les.

Noves normes per protegir als menors transsexuals

Els centres educatius catalans comptaran a partir aquest curs amb un protocol d'actuació per atendre els casos d'alumnes transsexuals, un dels col·lectius més castigats pels casos de ‘bullying’. Les instruccions preveuen que el menor sigui anomenat amb el nom desitjat, que figurarà en tota la documentació escolar.