Educació estudiarà un MIR per a mestres

El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha admès que «val la pena estudiar» la possibilitat que els docents espanyols hagin de superar una prova nacional similar al MIR de Medicina (amb el seu corresponent període de residència) com a requisit per exercir la professió en un centre educatiu. La proposta, que la Generalitat ja estudia aplicar d’aquí dos anys a primària, està recollida també «d’una o altra manera», va dir Méndez de Vigo, en l’esborrany del Llibre blanc de la funció docent que el filòsof José Antonio Marina ha elaborat per encàrrec del ministeri.

 També els programes electorals del PSOE i Ciutadans recullen propostes en aquest sentit, cosa que el ministre va considerar positiu. Amb tot, Méndez de Vigo va observar que els socialistes ja van portar a terme el 2007 un estudi per analitzar la viabilitat d’una prova similar al MIR, que «després no es va portar a la pràctica». A partir del text de Marina, el ministre pretén que tots els actors de la comunitat educativa facin aportacions i, d’aquesta manera, es pugui elaborar un document final que inclogui tots els sectors. Segons va destacar, el més prioritari «és posar el docent al centre del sistema».

FORMACIÓ INICIALConvertir la professió en una carrera atractiva 

L’esborrany del llibre blanc de José Antonio Marina planteja un repte de partida que el mateix autor defineix com a clau: la formació inicial que reben els futurs professors, tant en els graus universitaris de Magisteri com en el màster per ser professor de secundària. La millora dels estudis universitaris, que a Catalunya ja fa tres anys que és objecte d’anàlisi i reforma, la justifica Marina dient que Espanya «necessita convertir la professió docent en una carrera atractiva». Això exigeix, afegeix, un estatut professional, on també s’inclogui el «25% del professorat que no és funcionari», proposa. També defensa que es posi en marxa una campanya semblant a les que ja han impulsat altres països per intentar atraure cap a l’Educació «el 30% dels millors expedients».

AVALUACIÓ DEL MESTREUna anàlisi de tota la trajectòria professional

La preparació del llibre blanc ha sigut també polèmica perquè ha posat sobre la taula la possibilitat que les retribucions dels mestres s’estableixin a partir de l’assumpció d’uns objectius definits. Finalment, l’esborrany no és tan clar sobre aquest assumpte i es limita a plantejar que són necessàries mesures per «retenir el talent, a través d’incentius materials, socials i morals», a la vegada que aposta per modificacions en les «condicions laborals, a través de retribucions, mobilitat, control i acomiadaments». 

Per a tot això, no obstant, seria necessari fixar, prèviament, un sistema d’avaluació dels professors, que anés més enllà dels resultats acadèmics dels seus alumnes. Entre altres criteris, Marina proposa analitzar «el seu dossier professional, la documentació sobre tota la seva trajectòria acadèmica i professional, el seu itinerari professional, els cursos a què ha assistit, les activitats que ha fet». També suggereix valorar l’aprofitament pedagògic de l’alumne («no es tracta de mirar les notes, sinó la manera com l’estudiant ha progressat», precisa), conèixer l’opinió de l’alumne, fer una observació del professor a l’aula («la manera com fa classe, com es relaciona amb els alumnes, el clima de l’aula», explica) i tenir en compte la relació que manté amb els pares dels alumnes.

INNOVACIÓ DOCENTApostar més per la formació continuada

«Els docents tenen un paper essencial en la societat de l’aprenentatge en què hem entrat», afirma Marina, que adverteix com l’ensenyament formal està perdent terreny en el món d’internet. «¿Quina ha de ser la resposta de l’educació formal davant la nova realitat tecnològica?», es pregunta. La resposta, indica, passa per l’estímul de la renovació docent, de la inclusió de noves metodologies a les aules, de didàctiques que sàpiguen captar l’interès dels estudiants i els ajudin, al seu torn, a millorar les seves competències. És fonamental, en aquest sentit, la formació continuada dels professors. 

CAP A UN PACTE D’ESTATArribar a un acord la pròxima legislatura

Notícies relacionades

Pedagogs i directors d'escoles catalans reclamen un MIR per a professors

Activista i pensador

L’esborrany de José Antonio Marina, segons el parer del ministre d’Educació, pot ser el primer pas per arribar a un Pacte Nacional per l’Educació, que diferents partits polítics volen promoure durant la pròxima legislatura. Segons Méndez de Vigo, a l’hora de la veritat «no hi ha tantes diferències» entre els partits, encara que després sí que hi pot haver «molt postureig» i certa sobreactuació política.

El ministre va citar, com a exemple, la polèmica de les avaluacions externes de final d’etapa contemplades en la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que són «un dels principals cavalls de batalla» en la confrontació partidista sobre la llei. «Crec que coincidim gairebé tots» que les proves són necessàries, va dir, «encara que és clar que després podem discutir sobre el com i la millor manera de portar-les a terme». «Jo estic disposat a fer-ho», va concloure durant la seva intervenció en un esmorzar organitzat pel diari El Economista.