L'OCDE censura Espanya per la falta d'exàmens als professors

Que gairebé el 70% dels professors espanyols estiguin desenvolupant la docència sense haver-se sotmès a cap avaluació o control de qualitat periòdics, més enllà de l'examen de oposició amb què van guanyar la plaça, és preocupant. Així ho considera l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que aquest dimarts ha llançat una nova advertència a Espanya: "Per millorar la qualitat de les escoles i dels entorns d'aprenentatge és fonamental que mestres i professors siguin objecte d'un seguiment i d'una valoració regular", una cosa que ara mateix no passa a Espanya. Ni tan sols està previst en la controvertida llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), aprovada fa menys de dos anys.

Espanya ha de dotar-se, aconsella l'OCDE, de mecanismes que permetin als professors "progressar en la seva carrera professional, assumir nous rols i responsabilitats i premiar l'ensenyament eficaç", segons recull l'informe anual Education at a glance (Panorama de l'educació), que presenta dades sobre l'educació des de la primera infància, l'educació superior, el mercat laboral, l'equitat en l'educació o la utilització de les TIC en el sistema educatiu, entre altres.

"El problema és que, en aquests moments, no existeixen mecanismes per avaluar els mestres i determinar qui ho fa bé i qui ha de millorar", advertia recentment, en declaracions a aquest diari, Maria Vinuesa, membre de la junta directiva de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. L'OCDE constata, en la publicació presentada aquest dimarts, que efectivament l'avaluació regular d'un mestre, l'avaluació per promocionar o la que serveix per premiar o reconèixer amb una millor retribució no estan regulades a Espanya. En 11 dels 34 països que formen part d'aquest estudi de l'OCDE l'avaluació regular dels professors afecta la seva remuneració.

"Els models que s'han intentat implantar fins ara, com el dels estadis docents que aplica la Generalitat des de fa uns anys, són millorables", lamenta el professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB), Enric Prats. "En aquest model, per exemple, el mèrit més important és l'antiguitat, per sobre fins i tot de la formació", agrega. Per això, prossegueix Prats, "difícilment es pot detectar el professor que intenta anar més enllà en les seves classes, perquè s'està mesurant la quantitat d'hores docents, no la qualitat d'aquestes hores".

Un altre problema afegit (encara que no és exclusiu d'Espanya, segons l'OCDE) és l'edat mitjana de la professió, que en l'última dècada s'ha envellit de mitjana en tot el territori que ha participat en l'informe. El 2013, el 36% dels professors que exercien en instituts de secundària tenien més de 50 anys, tres punts més que el 2005.

RÀTIO D'ALUMNES PER AULA

Notícies relacionades

Professors sense examen

Lídia Roig, estudiant d’Audiologia: “és una professió en auge i cada vegada hi haurà més demanda”

Sobre les ràtios, el document indica que la mitjana espanyola a l'ESO és de 25 alumnes per aula, lleugerament superior a la de l'OCDE (24 alumnes); i a primària és de 22 davant els 21 de la mitjana de l'OCDE. El temps dedicat pels docents espanyols per mantenir l'ordre a classe és similar a la mitjana dels països de l'estudi.

"Les classes petites són beneficioses perquè permeten als mestres centrar-se més en les necessitats individuals dels estudiants i reduir el temps per afrontar les interrupcions", indica el text, en base a l'informe Talis que l'OCDE va dedicar el 2013 a la professió docent. S'hi subratlla que per cada alumne de més que hi ha en una aula, disminueix 0,5 punts percentuals el temps dedicat a la instrucció i aprenentatge.