Les dades sobre la precarietat infantil

Lluny de discussions conceptuals, sobre malnutrició, desnutrició o altres, les dades de les quals disposem ens diuen amb claredat que hem d'estar alerta per prevenir i donar cobertura avui a una de les necessitats bàsiques que no han estat suficientment garantides en els darrers temps. Parlem de l'alimentació infantil.  Les últimes dades demostren que la infància és el col·lectiu més afectat per la pobresa a Catalunya (26,4%); el síndic de Greuges va presentar l'Informe sobre la malnutrició infantil a Catalunya, en el qual alertava que al voltant de 50.000 nens i nenes catalans tenen privacions alimentàries fruit de la pobresa de les seves famílies i els baixos ingressos, i un total de 751 menors de 16 anys pateixen codis diagnòstics relacionats amb la pobresa i la desnutrició infantil, amb una mitjana d'edat de 4 anys, i el 25% són nadons. La infància és i ha de seguir sent una prioritat. Les situacions de precarietat infantil han mobilitzat diversitat d'accions de la ciutadania en general, de les entitats socials, dels ajuntaments i la coordinació publicoprivada. Estem davant d'una nova classe social, de persones i famílies que viuen amb gran vulnerabilitat. Algunes, amb fills al seu càrrec i que no tenen cap tipus d'ingrés, i d'altres que no estan a l'atur però que tot i cobrar un salari també són pobres. És el que comença a anomenar-se el precariat. Tot plegat és d'una gran complexitat i fa imprescindible prioritzar la inversió en polítiques socials, en polítiques de lluita contra la pobresa i disposar dels recursos necessaris com són les beques menjador. Celebrem l'anunci d'aquest augment en 1,8 milions d'euros del pressupost per a beques escolars per aquest curs promès ahir per la consellera Rigau, i celebrem que finalment les beques menjador siguin una prioritat pressupostària. Uns recursos que haurien de ser innegociables i que han estat insuficients fins a dia d'avui. Aquest curs 2012-2013 s'han beneficiat d'aquestes ajudes uns 60.000 alumnes. I, malauradament, aquestes xifres augmentaran durant el nou curs escolar que comença dijous vinent. La situació segueix sent molt dura per a moltes famílies catalanes.

Establir la infància com a prioritat requereix la complicitat de tota la societat i la voluntat de definir compromisos explícits per part de tots els actors que hi intervenen. Cal, doncs, més diners, més treball en xarxa i una clara voluntat política i social per no deixar els nens i les nenes del nostre país al voral i garantir-los un futur millor. Cal que tots garantim, des de la pròpia responsabilitat, la coordinació i el treball conjunt, unes polítiques i actuacions de caràcter transversal que donin resposta a la complexitat de reptes que han d'abordar el desenvolupament de la infància en totes les seves dimensions, necessitats, drets i deures. Celebrem poder començar el curs escolar amb una notícia positiva. Ja no podem assumir més retallades, hem de començar a sentir que es fan canvis de rumb en la política econòmica del país. Més polítiques de creixement econòmic, menys precarietat i millor futur per als nostres infants.