El tràmit que has de fer quan una persona mor i que és motiu de sanció

Segons l’Agència Tributària, els contribuents morts estaran obligats a presentar la declaració de la Renda «sempre que hagin obtingut rendes i superin els límits establerts en l’obligació de declarar».

A més, «els imports que determinen l’existència de l’obligació de declarar, s’aplicaran en les seves quanties íntegres, amb independència del nombre de dies que comprengui el període impositiu del mort, i sense que procedeixi elevar-lo a l’any».

Les obligacions tributàries es transmeten als hereus o legataris. Els hereus poden ser nomenats a través del testament o disposició legal. El termini per efectuar la declaració és el corresponent a la declaració de l'exercici en què s'hagi produït la defunció.

La presentació sempre s’haurà de fer mitjançant declaració individual, tot i que amb la defunció quedaran deshabilitats el certificat i el sistema cl@ve, i els hereus hauran d’accedir i presentar l’IRPF mitjançant referència (sistema RENO), és a dir, facilitant el DNI del difunt, la seva data de validesa (o d’expedició si es tractava d’un DNI permanent) i la casella 505 de la renda de l’any anterior. Si no hagués presentat la declaració, llavors se sol·licitarà l’IBAN d’un compte bancari de titularitat del mort. A partir d’aquí, es procedirà a emplenar i presentar com si es tractés de qualsevol contribuent viu.

Sí. Per fer-ho, la cita es concertarà a nom de la persona morta. Podran acudir a realitzar la declaració de la renda només els hereus, i hauran d’acreditar aquesta condició. Així mateix han d’aportar la documentació necessària per poder declarar la Renda del mort.

Sí. L’article 39 de la llei general tributària estableix que, a la mort dels obligats tributaris, les obligacions tributàries pendents es transmetran als hereus.

 Referent a això, l’Agència Tributària indica que «els deutes del mort es transmeten en la mateixa situació en què es trobaven en el moment de la mort de l’obligat al pagament, i així es regula en l’article 177 de l’LGT que assenyala que mort qualsevol obligat al pagament del deute tributari, el procediment de recaptació continuarà amb els seus hereus i, si escau, legataris, sense més requisits que la constància de la defunció i la notificació als successors, amb requeriment del pagament del deute tributari i costes pendents del causant».

 De la mateixa manera, també si el resultat de la declaració és a retornar, els hereus podran sol·licitar-ho a través del model H-10 0 (descarregable a la pàgina web de l’AEAT), i hauran d’acompanyar el certificat de defunció, el llibre de família, el certificat d’últimes voluntats i testament o, si no es va fer, la declaració d’hereus, el DNI d’ells i el certificat de titularitat del compte d’un d’ells on es rebin els diners, amb l’oportuna autorització de la resta perquè s’hi ingressi. Si la devolució és superior a 2.000 euros caldrà acreditar a més que s’ha presentat (i pagat) l’impost de successions.

No presentar declaració pot derivar en requeriments, sancions econòmiques i l’aplicació d’interessos de demora per part de l’Agència Tributària.