¿Quant et costaria la declaració de la renda si no visquessis a Catalunya?

IRPF, dels més alts per a les rendes baixes

IRPF, dels més alts per a les rendes baixesL’Impost de la Renda sobre les Persones Físiques (IRPF) està centralitzat en un 50% i cedit a les comunitats autònomes en l’altre 50% (en el cas del País Basc i Navarra, la cessió és del 100%). L’IRPF es grava en funció dels teus ingressos i va pujant a mesura que augmenta la renda declarada (pel teu treball, pel rendiment dels teus béns immobles o per les teves activitats econòmiques, per exemple), però també existeixen bonificacions en funció de si tens fills o familiars a càrrec, per fer donacions a entitats sense ànim de lucre o pel lloguer de la vivenda habitual. Aquests beneficis (i les seves condicions) també els decideixen les comunitats autònomes.

Catalunya és un dels territoris amb l’IRPF més alt, sobretot per a les rendes més baixes. Prenent de referència un contribuent menor de 65 anys, solter, sense fills, sense discapacitat i sense cap altre ingrés que el seu salari, la quantitat que pagaria a cada comunitat autònoma varia, segons els càlculs del Registre d’Economistes Assessors Fiscals. Per a un sou de 16.000 euros, per exemple, l’IRPF a Catalunya és de 937 euros anuals i a La Rioja, el més baix, de 864. Un contribuent que ingressa 45.000 euros, a Catalunya paga 9.670 euros d’IRPF, a Madrid 9.272 o a Extremadura, 9.822. Si paguessin d’acord a la norma estatal, tots ells pagarien 9.500 euros.

L’IRPF és un impost periòdic que suposa a Espanya una aportació mitjana de 1.900 euros per persona i any, aquesta dada puja a 2.438 a Catalunya i 3.280 a Madrid (sobre la renda disponible, els madrilenys paguen un 16,72%, la proporció més alta d’Espanya, seguits de Catalunya, amb un 13,71%). A Extremadura, amb la recaptació més baixa per càpita, la xifra baixa a 1.003 euros. 

Per arribar a la quota líquida (el net a pagar), al càlcul del requadre anterior (la quota íntegra) cal descomptar-hi (si procedeix) les bonificacions. La més freqüent és per tenir fills a càrrec. Catalunya té 10 deduccions autonòmiques, mentre que el País Valencià n’ofereix 31. No obstant, els requisits per accedir a les bonificacions també canvien en funció del territori. Per exemple, per desgravar el lloguer de la teva primera residència, a Catalunya has de tenir menys de 32 anys, haver estat a l’atur almenys sis mesos, tenir algun grau de discapacitat o formar part d’una família nombrosa. A Madrid, l’únic requisit és tenir menys de 35 anys. En tots dos casos, hi ha un límit de renda per desgravar el lloguer, però a Catalunya l’import màxim que retorna Hisenda és de 600 euros a l’any, mentre que a Madrid puja a 1.000.

L’IRPF es liquida en la declaració de la renda que comença a l’abril. El 2020, la Generalitat de Catalunya va ingressar 11.575 milions d’euros per aquest concepte. Hisenda reté cada mes un percentatge del salari de cada treballador per evitar haver de pagar tots els impostos en el moment de la declaració, a la qual hi ha obligades totes les persones físiques que ingressen més de 22.000 euros. En cas de tenir més d’un pagador, el llindar baixa a 14.000 euros, una cosa que han de tenir en compte els qui hagin estat en erto durant la pandèmia, tot i que diverses comunitats autònomes, entre les quals Catalunya, han aprovat deduccions perquè aquesta situació no perjudiqui les seves declaracions.

Impostos de donacions i successions i sobre el patrimoni

Al marge de l’IRPF, els impostos que graven donacions, herències i patrimoni també es quantifiquen de manera diferent a cada comunitat autònoma perquè, tot i que són estatals, estan cedits al 100%. La Generalitat va ingressar el 2020 611 milions pels impostos de donacions i successions, cosa que equival a 79 euros per persona, davant els 29 de mitjana a Espanya, i als 2.438 que va recaptar per l’IRPF.

Catalunya, no obstant, no és la comunitat autònoma on més tributen les successions i donacions. Astúries, Castella i Lleó o País Valencià, per exemple, graven més aquestes activitats. Per fer la comparació, el Registre d’Economistes Assessors Fiscals utilitza un altre cas hipotètic, el d’un fill de 30 anys solter que hereta o rep una donació de 800.000 euros. Aquest exemple posa de referència una suma més alta que la mitjana (només l’1,3% de les successions que es reben a Catalunya són superiors als 800.000 euros, segons l’última Memòria Tributària d’aquest impost) però és la forma més clara de fer la comparació entre les comunitats autònomes perquè en la majoria d’herències més baixes hi ha bonificacions pràcticament a tot Espanya. En aquest exemple es calcula que l’herència inclou una vivenda valorada en 200.000 euros.

A Catalunya, els fills i cònjuges tenen bonificats els primers 100.000 euros d’herència, a La Rioja 150.000, a l’Aragó 200.000 euros, per exemple. A partir d’aquesta xifra, l’impost augmenta progressivament en funció de si els hereus són fills menors de 21 o més grans d’aquesta edat, cònjuges, germans, etcètera. A Andalusia, Cantàbria i Múrcia la bonificació arriba al 100% i a Madrid al 99%.

El Govern va modificar l’abril de l’any passat l’impost de donacions i successions, que en diversos supòsits s’ha quintuplicat, i va eliminar causes perquè els hereus, especialment els fills, puguin beneficiar-se de bonificacions. En el cas concret d’una herència compresa per dues cases (una vivenda habitual i una segona residència) valorades en 300.000 euros cada una, l’increment seria del voltant del 500%. Tenint en compte totes les bonificacions i reduccions, aquest hereu hauria hagut de pagar 2.941,51 euros abans de la reforma i 17.660,17 euros després. 

En el cas de les donacions en vida, també hi ha bonificacions, però sense tenir-ne en compte cap, així es compara la liquidació en les diferents comunitats autònomes:

Notícies relacionades

Estafa Hisenda: ull a un correu electrònic que suplanta l’Agència Tributària per la renda

¿Què és l’IRPF i quins són els trams de la renda el 2021?

La cessió de l’impost sobre patrimoni a les autonomies també ha generat desigualtats. Cada comunitat té capacitat per fixar reduccions, modificar la tarifa i crear bonificacions. A Catalunya hi ha diversos tipus de gravamen que van del 0,21% al 2,75% (els primers 500.000 euros estan exempts de tributació) i la Generalitat recapta prop de 555 milions d’euros per aquest concepte. A l’extrem oposat, la Comunitat de Madrid és l’única que bonifica totalment l’impost. 

15 tributs propis, 0,5% dels ingressos

Catalunya és la comunitat autònoma amb més tributs propis, 15, no obstant, tots aquests impostos van suposar només el 0,5% de la recaptació autonòmica el 2020 (amb un ingrés de 136,8 milions d’euros). La majoria d’aquests tributs corresponen a impostos ambientals, en especial l’aigua, que es taxa a tota la ciutadania a través de la factura; però també l’emissió de gasos hivernacle, instal·lacions que afecten el medi ambient o residus de la construcció, que paguen les empreses que els emeten. Finalment, es taxa per exemple el consum de productes com les begudes ensucrades, els establiments turístics o el joc. Un dels canvis més recents en aquest camp és la posada en marxa de l’impost del CO₂ que hauran de pagar totes les persones amb transport privat que provoqui emissions.