L’impacte a les butxaques

Amb aquest moviment, que va dirigir a pal·liar els efectes inflacionaris derivats de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, la institució presidida per Christine Lagarde provocarà l’encariment dels crèdits personals i empresarials, incloses les hipoteques. Impactarà sobre l’euríbor, tot i que augmentarà l’escletxa en els dipòsits a termini.Amb aquest moviment, dirigit a pal·liar els efectes inflacionaris derivats de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran, que acumula ja més de 100 dies de durada, la institució presidida per Christine Lagarde provocarà l’encariment dels crèdits personals i empresarials, incloses les hipoteques. És a dir, impactarà sobre l’euríbor, tot i que augmentarà el rendiment (els interessos) dels dipòsits a termini.

Francisco Rodríguez, director d’Estudis Financers de Funcas, considera que el principal risc no és tant la decisió del BCE com el context en què arriba: una economia que comença a mostrar símptomes d’esgotament. "El xoc energètic ha encarit el cistell de comprar i la factura energètica, i el crèdit més car arriba quan l’economia espanyola dona senyals d’esgotament", adverteix. Matisa que "la cara amable és que el cop arriba amb matalassos". Respecte a l’euríbor, crida a la calma: l’índex hipotecari ja ha descomptat gran part de l’ajustament. "L’euríbor anticipat, no segueix. Una pujada ja esperada no ha de moure’l amb força".Francisco Rodríguez, director d’Estudis Financers de Funcas, considera que el principal risc no està tant en la decisió del BCE com en el context en el qual arriba: una economia que comença a mostrar símptomes d’esgotament. "El xoc energètic ha encarit la cistella de la compra i la factura energètica, i el crèdit més car arriba quan l’economia espanyola dona senyals d’esgotament", adverteix, tot i que matisa que "la cara amable és que el cop arriba amb matalassos". Respecte a l’euríbor, crida a la calma: l’índex hipotecari ja ha descomptat gran part de l’ajustament. "L’euríbor anticipa, no segueix. Una pujada ja esperada no ha de moure’l amb força".

El preu al qual els grans bancs es presten diners entre ells no espera que el BCE mogui els tipus. La dada més recent de l’euríbor, del 8 de juny, és del 2,816%, màxim de gairebé dos anys. Fa deu dies, la xifra se situava en el 2,761%; al maig ho feia en el 2,883%. L’evolució mostra que l’euríbor ja havia anat incorporant gran part del canvi d’expectatives econòmiques derivades del conflicte.El preu a què els grans bancs es deixen diners entre si no espera que el BCE mogui els tipus. La dada més recent de l’euríbor, del 8 de juny, és del 2,816%, màxims de gairebé dos anys. Fa només deu dies, a principis de juny, la xifra se situava en el 2,761%; al maig en el 2,883%; abril en el 2,845% i març en el 2,229%. Així, l’evolució mostra que l’euríbor ja havia anat incorporant gran part del canvi d’expectatives econòmiques derivades del conflicte.

L’economista i cofundadora de HelpMyCash, Olivia Fieldman, apunta que, amb l’euríbor pròxim al 3%, una hipoteca mitjana de 150.000 euros a 25 anys amb un diferencial d’un punt "es pot encarir entorn de 57 euros al mes en una revisió anual".L’economista i cofundadora de HelpMyCash, Olivia Fieldman, apunta que, amb l’euríbor pròxim al 3%, una hipoteca mitjana de 150.000 euros a 25 anys amb un diferencial d’un punt "es pot encarir entorn de 57 euros al mes en una revisió anual, cosa que suposa prop de 700 euros addicionals a l’any".

L’economista en cap de Singular Bank, Alicia Coronil, considera que l’aposta del BCE per endurir les condicions financeres té per objectiu "evitar un desancoratge de les expectatives i possibles efectes de segona ronda". Aquest fenomen es produeix quan, al pujar els preus, pugen els salaris, i com a conseqüència d’això tornen a pujar els preus, cosa que elimina qualsevol expectativa d’alleujament que hagués tingut el moviment.

Una de les conseqüències a mitjà termini d’una pujada de tipus és sobre el creixement. Espanya ha exhibit durant els últims mesos les xifres d’expansió econòmica més elevades de l’eurozona, però Coronil adverteix que l’encariment del preu dels diners "podria restar unes dècimes de creixement a Espanya". "No obstant, dependrà de la quantia de les pujades i de l’escenari inflacionista al qual ens enfrontem, a més de l’evolució d’altres sectors clau de l’economia, com per exemple el turisme", afirma l’economista.

La compra d’habitatge

Notícies relacionades

Grup Icyesa compra la torre RBA del 22@ per 100 milions

El BCE prepara la primera pujada de tipus d’interès en gairebé tres anys

El cost dels nous préstecs per a la compra de vivenda a la zona euro va repuntar fins al 3,44% a l’abril, nou punts més que el mes anterior, segons l’Eurostat. Els crèdits al consum van escalar fins al 7,59%El cost dels nous préstecs per a la compra de vivenda a la zona euro va repuntar fins al 3,44% a l’abril, nou punts més que el mes anterior, segons les dades d’Eurostat. En paral·lel, els crèdits al consum van escalar fins al 7,59%.. "Una pujada de tipus d’interès oficials tindrà conseqüències sobre el cost hipotecari i creditici, i reduirà el poder adquisitiu de les llars i alentirà la inversió empresarial", pronostica Coronil. A més, apunta que, si bé la pujada podria incentivar l’estalvi del sector privat, "és important destacar el grau de pèrdua de poder adquisitiu de les llars davant de les pressions inflacionistes i una pressió fiscal més gran d’Espanya"."Una pujada de tipus d’interès oficials tindrà conseqüències previsiblement sobre el cost hipotecari i creditici reduint el poder adquisitiu de llars i alentint la inversió empresarial", pronostica Coronil. A més, apunta, en un context en què si bé la pujada podria incentivar l’estalvi del sector privat, "és important destacar el grau de pèrdua de poder adquisitiu de les llars davant les pressions inflacionistes i la pressió fiscal més gran d’Espanya".

Les conseqüències van a més. L’economista assenyala que l’augment dels tipus incrementarà el cost de finançament de l’Estat. En els últims mesos, les Lletres del Tresor es van situar en rendibilitats màximes. Dimarts, el Tresor Públic va captar més de 2.962 milions d’euros en una nova subhasta que es va fer de lletres a tres i nou mesos. En el primer tram, l’interès es va establir en el 2,244%, el més elevat des del març del 2025.Les conseqüències van a més. L’economista apunta també que l’augment dels tipus d’interès incrementarà el cost de finançament de l’Estat. El cert és que en els últims mesos, les Lletres del Tresor s’han situat en rendibilitats màximes. Dimarts passat, el Tresor Públic va captar més de 2.962 milions d’euros en una nova subhasta de lletres a tres i nou mesos. En el primer tram, l’interès es va fixar en el 2,244%, el més elevat des del març del 2025.