"Internet em permet ser arreu d’Espanya"

Fa set anys que els municipis del medi rural guanyen població a Espanya. Així es desprèn de la revisió del padró municipal d’habitants publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que assenyala que els pobles de menys de 5.000 habitants van augmentar la població en 22.020 persones el 2024. Des del 2018, els petits municipis han augmentat la població en 163.027 persones. Les polítiques públiques i programes d’ajuts com Terra d’Oportunitats de CaixaBank, que ofereix ajut econòmic, formació i acompanyament a emprenedors rurals, resulten essencials per revertir la despoblació.

"Veiem que la gent jove vol quedar-se i que ho intenta", exposa Carlos Ramos, CEO de Rural Talent. Aquest perfil de persona jove que desitja quedar-se al seu poble és el que acaba explorant noves formes d’ocupació i "la innovació dins de projectes tradicionals", i l’emprenedoria imprescindible per atraure i retenir població jove en províncies on el teixit empresarial és més feble.

Des del 2018, tot i que el saldo vegetatiu és negatiu, els pobles han atret població nacional i estrangera i ha crescut el nombre de persones ocupades, especialment dones. Prop del 40% dels nous residents en zones rurals procedeixen d’altres municipis del país.

Malgrat el creixement poblacional, Galícia, Astúries, Extremadura i Castella i Lleó continuen perdent població en petits municipis. Un estudi del Banc d’Espanya situava el país com el quart d’Europa amb més municipis en risc de despoblació, per darrere d’Estònia, Finlàndia i Letònia.

Per a Lidia Cerdá, fundadora d’Aloe Vitae i habitant d’Alfafara (419 habitants), a Alacant, per dinamitzar les zones rurals és fonamental la comunicació. "Que la gent sàpiga que el món rural està realment ple d’oportunitats, que hi ha molta gent que sí que té la visió d’invertir en productes de qualitat, encara que siguin més cars". Aloe Vitae, que ofereix cosmètics naturals amb àloe vera ecològic, va ser un dels projectes finalistes de la passada edició de Terra d’Oportunitats.

L’accés a internet i el teletreball han facilitat la creació de projectes emprenedors al món rural, així com l’arribada de nòmades digitals. "Avui dia ho tenim molt fàcil, perquè encara que nosaltres estiguem a Alfafara, on preparo les comandes i les envio, internet em permet ser arreu d’Espanya i rebem comandes de tot el país. Gràcies a això i a les xarxes socials, tenim molta més visibilitat del que pensem", reflexiona Cerdá.

La creació d’ocupació i l’emprenedoria al medi rural no s’entenen sense objectius com la millora de la connectivitat, l’accés equitatiu a serveis, la simplificació administrativa i l’impuls de la col·laboració publicoprivada, condicions habilitadores segons l’Estratègia Nacional davant el Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Entre les línies d’actuació prioritàries s’inclou "dinamitzar la creació d’oportunitats locals".

Logística i ‘networking’

Notícies relacionades

Iberdrola critica l’estructura de Red Eléctrica a Espanya

L’emprenedoria rural s’erigeix com la gran palanca contra la despoblació

"El principal repte és la difusió, la logística i que moltes vegades els emprenedors es troben sols. És complex trobar perfils als pobles que puguin fer el projecte més gran", explica Ramos. És per això que el programa de CaixaBank organitza sessions per unir emprenedors, fer networking i que puguin crear aliances.

Al cap i a la fi, com en qualsevol altre lloc, emprendre en el món rural requereix deixar la por de banda i anteposar la il·lusió. "La por sempre hi serà, però jo sempre em deia que, si no ho faig jo, vindrà a fer-ho un altre i em farà enveja de no haver-ho intentat", resumeix Zuriñe García, la Moza de las Redes, creadora de contingut per a negocis locals. "En el nostre cas, que treballem al riu, tota possibilitat de disgust d’estar fent hores i no rebre potser totes les visites que ens agradaria es dilueix quan fas una sortida amb un grup, venen meravellats i estàs treballant a l’aire lliure; és un luxe", conclou Ernesto Miralles, creador de Barconatura, iniciativa de turisme fluvial a la vall de l’Alagón.