L’Evangeli d’un almirall retirat

L’almirall va ser un dels gairebé 25 ponents amb què va comptar una cita que va atraure els principals actors del sector, tant d’empreses com administracions i el mateix exèrcit. L’acte va mostrar de manera explícita que el sector de la defensa viu un veritable boom. Van obrir el foc el conseller delegat de Prensa Ibérica, Aitor Moll, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, que van compartir diagnòstic: "Durant dècades hem pensat que la pau és un estat natural, però cal construir-la i finançar-la", va explicar Moll. "Per dir-ho de manera elegant, s’ha introduït un principi de desconfiança cap a l’OTAN", va assenyalar Illa.

En un auditori ple i que va quedar petit, es van succeir els indicis del bon moment del sector. Empreses com Oesía van presumir d’un creixement interanual superior al 30%, xifres inimaginables en altres indústries. Núria Aymerich, comissionada per a la competitivitat industrial del Ministeri d’Indústria, afegia una altra dada: la productivitat en el sector de la defensa és un 54% superior a la mitjana. Jordi Valls, quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i, en paraules del director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, "una de les persones més ben informades en matèria de noves inversions que han d’arribar", es va afegir a l’onada d’optimisme: "Tot i que no seria a Barcelona, tenim estreta col·laboració amb la Generalitat i estem esperant coses", va admetre.

¿Hi va haver moment per a l’avinagrament al llarg de les gairebé cinc hores que va durar la trobada? N’hi va haver. Un assistent explicava, entre cafè i cafè, que l’aposta de Catalunya pel sector no ha sigut sempre la que deuria. I ho exemplificava amb cruesa: "El parc aeronàutic de Viladecans és avui un outlet", deia.

Un últim assumpte prova que la defensa ha abandonat la condició de tabú i és avui cavall guanyador: a l’acte hi van acudir expolítics com un atent Oriol Pujol o Jordi Cañas, que ja tenia un passat al món de la defensa a l’empresa privada, abans de la irrupció de Ciutadans.

Indústria a l’alça

En un altre reflex de l’estat d’ànim d’una indústria a l’alça un dels ponents es va atrevir a fer broma al fil del reglament a l’hora de reclamar que la indústria dels diferents països d’Europa vagi a una en la tasca del rearmament de la UE. "¿Per què no anem junts? Bé, el primer requisit és que no siguem francesos, però si no ho som, anem junts", va dir, per a alegria de la sala. El mateix bon humor va acompanyar la resposta de Raül Blanco, avui directiu de SAPA però fins no fa tant president de Renfe, quan li van preguntar si prefereix la defensa o el ferroviari: "Això no estava previst i qualsevol resposta serà utilitzada en contra meva".

Notícies relacionades

Iberdrola critica l’estructura de Red Eléctrica a Espanya

L’emprenedoria rural s’erigeix com la gran palanca contra la despoblació

La trobada es va celebrar a l’hotel Eurostars Grand Marina, amb vista al mar i presència del president de l’hotelera Hotusa, Amancio López. En aquest assolellat context, unes paraules de Jaume Sanpera, fundador de Sateliot, van cobrar especial força: "Quan ens toca anar a fitxar un enginyer aeronàutic que viu a Glasgow i li diem que és per treballar a Barcelona, no ens costa gaire".

La jornada va comptar amb una brotxada política amb la resposta d’Illa als escàndols de corrupció que envolten el PSOE: "Pot tardar més o pot tardar menys, però la veritat sempre s’imposa", va dir. Les seves paraules flotaven en l’ambient quan un assistent, allunyat dels micròfons, contestava a la pregunta de si es produiran tancs a la Zona Franca. "Tot arribarà", va afirmar..