Illa assenyala que "la seguretat és la primera de les llibertats"

El president de la Generalitat considera una "falsa dicotomia" contraposar la inversió en defensa a l’Estat del benestar

«Tenim capacitats industrials i un paper important, i el Govern acompanyarà», afirma el president

Illa assenyala que "la seguretat és la primera de les llibertats"
2
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Catalunya té prou "pes i rellevància" a Europa per exercir un rol industrial a l’hora de garantir la seguretat en ple canvi d’època. Aquesta és la defensa que va fer ahir el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el II Fòrum sobre pau i seguretat a Europa, de Prensa Ibérica, on va argumentar que amb el sisme geopolític que s’està vivint cal entendre la seguretat com "la primera de les llibertats", per la qual cosa Catalunya no pot quedar al marge d’un sector en què compta amb potencial tecnològic, industrial i d’investigació.

"Tenim capacitats industrials i un paper important a jugar, i el Govern acompanyarà i està desplegant polítiques, però ho ha de fer el sector, que ja s’està posicionant adequadament davant aquest repte col·lectiu", va assegurar fent una crida a potenciar l’anomenada tecnologia dual, els treballs dels quals tant poden estar enfocats a un ús civil com també de defensa i que l’Executiu s’està arremangant per donar-li un reconeixement. I va voler recordar que en terrenys com l’acadèmic, de l’alta computació o de l’acceleració de partícules, que va citar a tall d’exemple, hi ha ja terreny recorregut.

"Federar-se a Europa"

El president va afirmar que garantir la seguretat dels ciutadans és la "primera de les obligacions" que pot tenir un govern, però que si alguna cosa estan constatant els mandataris és que ja no són suficients els estats per assegurar-la més enllà de les seves pròpies fronteres i que per això és Europa l’espai on cal "federar-se". Especialment tenint en compte que el "principi de desconfiança" ha acabat aterrant a l’OTAN perquè hi ha dubtes de si, en aquests moments i amb l’actuació que està tenint els EUA sota la batuta de Donald Trump, es compliria l’article cinc, el que estableix el principi de defensa col·lectiva que dicta que un atac a un país membre serà considerat un atac contra tots.

Notícies relacionades

Davant aquest escenari, Illa va cridar a "no conformar-se amb ser mers espectadors" per passar a ser "actors", una cosa per a la qual és necessari tenir "voluntat política" perquè la UE no es resigni a ser només un espai comercial i econòmic. Això requereix que tots els països que en formen part es conjurin per a això. "Hem d’incrementar l’acció política i defensiva i destinar recursos", va concloure. I on hi hagi capacitat d’influència i recursos, va afirmar, ha d’estar Catalunya esprement tota la seva capacitat malgrat que el de la seguretat és un sector en el qual no ha despuntat fins ara.

El president de la Generalitat es va recrear especialment a argumentar que és una "falsa dicotomia" assegurar que gastar més en seguretat i defensa anirà en detriment de la inversió en l’Estat del benestar, una cosa que denuncien partits ubicats a l’esquerra.

Temes:

Govern OTAN