El nord-oest exhibeix les seves ganes d’ocupar "un lloc prioritari"

En aquesta cimera, amb gairebé dos centenars d’assistents de primer ordre, els presidents d’Astúries, Galícia i Castella i Lleó –el primer, socialista i els altres dos, del PP– van exhibir una inusual sintonia en aquests temps de polarització. L’asturià Adrián Barbón, el gallec Alfonso Rueda i el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco van demostrar la força reivindicativa del consens per treure el nord-oest del seu encasellament com a perifèria, especialment en dues qüestions clau: l’actualització de les infraestructures (eliminar els peatges d’autopista i activar el corredor atlàntic) i recalcular el finançament autonòmic per atendre, en igualtat de condicions, altres autonomies, els habitants d’una macroregió amb població dispersa i sobreenvelliment.

Javier Moll va incidir que "avui, el nord-oest, representa una gran oportunitat" i com l’últim any, des del I Fòrum organitzat per Prensa Ibérica a Santiago de Compostel·la, s’ha anat consolidant aquest front comú sustentat en tres pilars: "infraestructures, la connectivitat i l’equilibri territorial".

El II Fòrum del Nord-oest va ser una intensa sessió de treball amb més de cinquanta intervinents en una sèrie de sintètiques converses. Va oferir un recorregut per totes les claus de futur del territori, des de la innovació en el sector agroalimentari, la indústria, el sector energètic, la nova mineria de terres rares, el capital humà, la revolució digital o una anàlisi sobre el nou desordre internacional. Res va quedar sense analitzar.

La intervenció central va estar protagonitzada pels tres presidents autonòmics. Els "tres del nord-oest", que van confessar mantenir una bona "sintonia personal" més enllà de la pertinença política de cada un. Barbón, Rueda i Mañueco van fer front comú en reivindicació de millors infraestructures, "defensant coses que podien ser incòmodes per a la nostra gent gran", va dir fent broma Rueda en al·lusió a les respectives direccions nacionals dels seus partits. I a partir d’allà, van entrar a desgranar les seves carències comunes. El president de la Xunta de Galícia va lamentar que, després del nomenament per part del Govern d’Espanya d’un comissionat per al corredor atlàntic, tot hagi quedat en "res de res". Mañueco va demanar "un impuls més decidit". "Si volem que tot l’interior del país tingui població, necessitem infraestructures que permetin que torni la gent".

Més crític va ser Barbón amb el manteniment del peatge del Huerna, que abans considerava "injust" i, després de l’informe de la Comissió Europea, "ara a més és il·legal".  Alfonso Rueda, la comunitat del qual reclama la supressió del peatge de l’AP-9, està convençut que "si estiguéssim parlant d’altres territoris, no estaríem parlant d’això. Aquests peatges, i aquests preus que paguem són els últims vestigis d’una cosa així a Espanya".

La reconfiguració del sistema de finançament autonòmic per atendre la singularitat demogràfica d’un nord-oest dispers i envellit va tornar a unir els tres presidents, tot i que amb matisos. Els populars van rebutjar radicalment la quitació del deute a Catalunya, pactada unilateralment per Pedro Sánchez amb ERC. Rueda va dir que "si formes part d’aquest país anomenat Espanya no pots permetre una proposta que diu que cadascú se les compongui com pugui". I Mañueco va advocar per una "negociació multilateral". Barbón, del PSOE, va considerar "justa" la quitació de deute a totes les autonomies perquè "l’Estat va escanyar les comunitats" quan la Gran Recessió va obligar a fer el gran ajust dels comptes públics.

"Notable resiliència"

El mig centenar d’intervinents van esmentar les línies de futur de la macroregió. La primera ponència va anar a càrrec de l’asturveneçolà Juan Carlos Escotet, president d’Abanca. Escotet va perfilar el marc d’incertesa internacional en què haurà de navegar la Macroregió del Nord-Oest, un espai al qual atribueix "una notable resiliència" malgrat patir l’hivern demogràfic que "llasta el relleu generacional de la força laboral".

En l’àmbit empresarial hi va haver altres interessants aportacions, com la de Pedro Luis Fernández, president de GAM. Va parlar de la necessitat d’augmentar la mida de les companyies. "Espanya és un país on se sobreestimen les petites i mitjanes empreses i on l’emprenedor és un heroi. Però quan aquest fa el que és natural, que és créixer, curiosament aquest emprenedor passa a ser un brivall; es demonitza l’empresa que creix i es legisla contra ella", va assegurar.

La necessitat d’acabar amb una "sobreregulació" va ser una altra demanda expressada per diferents representants empresarials, el mateix que la reivindicació del paper de les pimes com a ancoratge territorial. "On hi ha pimes la gent vol viure, perquè ens donen qualitat de vida; on no hi ha pimes, no hi ha res", va apuntar Ángela de Miguel, presidenta de Cepyme.

Cuidar els ramaders

En l’anàlisi de les potencialitats del sector agroalimentari del Nord-oest, va sobresortir la reflexió de José Armando Tellado, CEO del Grup Central Lechera Asturiana. "Compte, gran part d’aquesta gent es jubila en una dècada. I si hi ha una altra pandèmia i no hi ha menjar, el problema serà més gran. Sense aliments, per gran que sigui la nevera, més enllà de 10 dies no vas enlloc", va advertir.

Aquesta afecció al territori el va aportar també Ignacio Rivera, president de la Corporación Hijos de Rivera, fabricant de la cervesa Estrella Galicia. Rivera, que va condemnar el "maleït localisme" que pot arruïnar el futur del nord-oest, va explicar que la seva família mai es va plantejar situar les seves instal·lacions fora de territori gallec malgrat que "si estiguéssim a Madrid, per tot el material retornable que tenim, ens estalviaríem 12 milions d’euros".

Aitor Moll, CEO de Prensa Ibérica, va tancar el fòrum remarcant, en vista de tot el que s’ha sentit en aquesta intensa jornada, que aquesta gran regió viu un "moment ple d’oportunitats" i "té les condicions per exercir un paper protagonista". Aitor Moll va constatar que el nord-oest té "visió, valor i voluntat" de liderar el seu futur. Ja pot "deixar de veure’s com a perifèria per pensar-se com una plataforma industrial i estratègica per a Espanya i Europa", va concloure.

Notícies relacionades

Les energètiques insten a invertir més en xarxes: "Necessitem avançar"

Escotet: "Les infraestructures no són un luxe, sinó supervivència"

Socis impulsors i patrocinadors

El Fòrum del Nord-oest compta amb Abanca i Prensa Ibérica com a organitzadors i amb Aena, Iberdrola, Indra, Naturgy i Redeia com a socis impulsors. Trenta-tres patrocinadors fan possible la trobada: Total Energies, Pymar, Alsa, Coren, EDP, Hijos de Rivera, FADE, Cambres de Comerç d’Astúries, Confederació d’Empresaris de Galícia, Profand, Zendal, Ence, Aqualia, Grupo Davila-Termavi, Central Lechera Asturiana, Vegalsa Eroski, Bayer, Orovalle, Cupa Group, Universidad Europea, San José Constructora, GAM, Delta Vigo, UAX, Delikia, Reganosa, Satec, Armón, Izertis, Instituto Oftalmológico Fernández-Vega, San Gregorio Construcción, Darill i Seresco. La jornada a Oviedo també s’organitza amb el recolzament del Principat d’Astúries, la Xunta de Galícia, el Patronat de Turisme de Zamora i els ajuntaments d’Oviedo i Gijón.