Josep Santacreu: «Un país digne no pot tenir milers de persones als llimbs quan fa anys que estan aquí, arrelades i treballant»

L’habitatge, la competitivitat empresarial i el lideratge del Mediterrani i de Barcelona, entre altres temes, van completar una conversa tan directa com inusual facilitada per les Trobades Editorials d’Actualitat. Aquest fòrum de debat, organitzat pel Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO amb la col·laboració de BSM, se celebra una vegada al mes als restaurants del Port Olímpic de Barcelona. L’objectiu és, en paraules del director d’aquest diari, Albert Sáez, «crear diàleg i comunitat, en un espai tan agradable com aquest port, on es demostra que tot és possible».

Santacreu, veí del Poblenou i que va admetre que visitava la renovada zona de Barcelona cada dia, va anunciar que la Cambra ha creat un Observatori d’Immigració i Empresa com un dels vuit observatoris permanents que reforçaran el gabinet d’estudis de la institució, juntament amb un altre específic d’habitatge. La raó és estratègica: «L’economia no podria funcionar sense l’aportació que han fet els immigrants en les últimes dècades. És un tema molt important per al país i hem de donar la perspectiva empresarial amb propostes que puguin acabar en accions de govern», va argumentar. «Arribarà un moment –va continuar– que competirem per captar la millor immigració, per això les polítiques intel·ligents en aquest àmbit seran un avantatge respecte a d’altres».

Sobre la crisi de l’habitatge, el president de la Cambra va assegurar que és «un problema de dimensió tan important que requereix repensar-ho tot»: densificar, simplificar la burocràcia, revisar l’ús dels baixos comercials per convertir-los en habitatges, rehabilitar, construir… «Si no, no ens en sortirem», va concloure. Santacreu considera que el «pecat original» té el seu origen després de l’esclat de la bombolla immobiliària, quan es va trencar el model de construcció d’habitatge protegit: «Fa anys que no construïm pràcticament res, mentre que la població ha passat de 6,2 a gairebé 8 milions d’habitants». S’hi suma, segons ell, una inseguretat jurídica que desincentiva la inversió privada, i en va posar un exemple: «La limitació dels preus del lloguer i els problemes entorn dels desnonaments fan que el capital privat fugi d’aquest mercat, i la solució és impossible exclusivament amb inversió pública».

A més, va assenyalar la mobilitat com un element inseparable del problema habitacional: «Si la gent pot viure bé a 30 minuts amb tren, el llindar del que considerem àrea metropolitana s’amplia enormement. La mobilitat i l’habitatge són un binomi».

A la taula del restaurant Casa Carmen, Santacreu va parlar també del futur institucional i financer de les cambres de comerç catalanes. Joan Tapia, president del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO, va obrir el debat i va situar el context: la supressió de la quota obligatòria durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero –amb la llavors ministra Elena Salgado– va desposseir les càmbres dels seus ingressos garantits, abocant-les a una situació de dificultats econòmiques i d’identitat.

Santacreu va oferir xifres concretes sobre l’exposat. Les 13 cambres catalanes, presents en 550 organismes diferents, van arribar a rebre gairebé 60 milions d’euros abans del canvi legislatiu; en els últims anys del govern de la Generalitat de Catalunya, la xifra es va reduir a tot just un milió i mig d’euros en total. La futura llei de cambres –que el president de la Cambra confia que s’aprovi al Parlament abans de l’estiu després de rebre el suport del PSC, ERC, Junts i el PP– preveu un increment progressiu en tres anys fins a arribar als set milions d’euros, «que és el 12% del pressupost destinat a la funció consultiva i institucional».

«La nova llei consolida el paper de les cambres, les torna a la legalitat bàsica espanyola del 2014 i les dota econòmicament», va explicar Santacreu, que va precisar que el text ha conclós ja el període d’esmenes. I, malgrat algunes friccions amb actors patronals, el president es va mostrar confiat en un desenllaç favorable: «El que importa és com acaba, i creiem que acabarà bé».

En aquest context, va defensar el paper de l’entitat que presideix com a «eix vertebrador de l’ecosistema empresarial català». La Cambra «existeix per llei, representa el 100% de les empreses del país, no pot tenir un color polític marcat i ha de donar servei fins i tot a qui li caigui malament», va remarcar.

El Mediterrani com a espai d’oportunitat

Santacreu va ser elegit recentment president de l’ASCAME (Associació de Cambres de Comerç del Mediterrani), que agrupa 300 cambres de 23 països. En el seu diàleg també va traçar un quadre d’oportunitats en aquest marc que, segons el seu parer, Catalunya i Espanya encara no han sabut aprofitar del tot. «Històricament, hem tingut un paper al Mediterrani; en les últimes dècades, aquest paper de capitalitat s’ha perdut però continuem tenint una finestra d’oportunitat», va afegir.

El cas del Marroc va servir d’exemple paradigmàtic. El port de Tànger Med, que el 2004 era tot just una idea, mou avui 11,5 milions de contenidors a l’any –és el primer de l’Àfrica–, davant els prop de tres milions del port de Barcelona. Al seu voltant s’han instal·lat 1.500 empreses, entre les quals Renault, que fabrica mig milió de vehicles anuals. «Hi ha una gran oportunitat i no són només inversions; Espanya i Catalunya haurien d’estar més presents».

Reptes de país

Santacreu va recordar també que la Cambra ha presentat un decàleg de 10 eixos estratègics que, segons el comitè executiu, condicionen la competitivitat del teixit empresarial català. El diagnòstic parteix d’una paradoxa: les dades macroeconòmiques van bé (PIB, ocupació, exportacions), però la percepció de molts empresaris és que «aquesta macro no arriba a totes les empreses ni a tota la societat».

El primer bloc, dedicat a les persones, agrupa tres grans preocupacions. La principal queixa dels empresaris és la captació i retenció de talent, «la gran dificultat per trobar treballadors adequats». La segona és l’absentisme i la productivitat. «En 10 anys gairebé hem doblat l’absentisme, i això no té cap lògica i no ho podem donar per bo», va afirmar. I el tercer és el mercat laboral i la immigració.

Notícies relacionades

MAPA | La llista actualitzada dels municipis de Barcelona amb restriccions per la pesta porcina

El SEPE et pot retirar el subsidi per a majors de 52 anys per tenir diners estalviats

Quant a recursos, en matèria d’infraestructures i mobilitat, la Cambra calcula un dèficit d’inversió de 52.000 milions d’euros perquè Catalunya arribi al nivell que li correspondria pel PIB i per càpita de cara al 2040. El text del decàleg esmenta a més explícitament l’aeroport i Rodalies com a infraestructures crítiques la governança de les quals s’ha de revisar. També aborda l’eix de la sostenibilitat –transició hídrica i energètica–, que es completa amb l’habitatge i amb el gran tema transversal de la insuficiència de finançament autonòmic. I, finalment, el decàleg inclou la reforma i la simplificació administrativa –assenyalada com un dels obstacles més importants per atraure inversió estrangera–, i l’educació i la sanitat com a serveis públics la qualitat dels quals resulta determinant per a la competitivitat del territori.

La trobada es va tancar amb una reflexió sobre el model de ciutat, i aquí Santacreu es va mostrar categòric: «Barcelona és un cas d’èxit. Si analitzes altres ciutats del món, que no siguin capitals d’Estat, cap té l’èxit de Barcelona en termes d’economia diversificada, turisme, esdeveniments, congressos, biomedicina i tecnologia». Però aquest èxit, va advertir, no es pot donar per garantit: «Fa 30 anys, es van prendre decisions molt valentes –amb l’excusa dels Jocs Olímpics, es va obrir el front marítim, es va ampliar l’aeroport, es van construir les rondes– i per això som on som. Si ara ens quedem quiets, d’aquí 20 anys no diran que va ser un èxit».