El Govern blinda la VPO amb mesures antifrau després del cas de Les Naus

Aquest pla que arriba amb més quatre mesos de retard –ja que l’Executiu es va comprometre sense èxit a tenir-lo aprovat abans de finals del 2025– va comptar en la seva fase inicial amb una forta oposició per part de les comunitats autònomes, que van acusar el Ministeri d’Habitatge de no haver-lo negociat. Després d’aquest primer esborrany, el Govern va incloure alguns dels reclams de les regions, però no va aconseguir un gran suport, tot i que previsiblement entrarà en vigor, malgrat que associacions com els sindicats d’inquilines o els administradors de finques el titllen d’"estar allunyat de la realitat" o de comptar amb un pressupost "ridícul", però d’altres com les patronals de la promoció el situen com un "primer pas".

Entre les novetats d’aquest pla estatal hi ha el blindatge de l’habitatge protegit a perpetuïtat. "Garantim que ni un euro d’aquest finançament anirà dirigit a l’especulació, sinó a garantir el dret a l’habitatge", va explicar la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Això significa que qualsevol obra finançada amb fons del PEV adquirirà automàticament el caràcter de protegida sense data de desclassificació. El text final inclou també nous controls i "clàusules antifrau" en l’adjudicació d’habitatges protegits (VPO en l’argot) com va passar a Alacant, amb el cas de Les Naus, una informació revelada per Informació, mitjà del grup Prensa Ibérica, a través de la recuperació de les llistes públiques de sol·licitants o amb sortejos davant notari per a l’adjudicació d’un immoble, la creació de base de dades pública compartida o novetats en la supervisió del compliment del pla, en què participarà el Consell Assessor d’Habitatge.

"El pla dona una resposta estructural al problema, en què no valen pedaços ni varetes màgiques. És un instrument que se suma a les altres estratègies del Govern, que canvia el paradigma del paper de l’Administració General de l’Estat en la política d’habitatge", va apuntar Rodríguez. Sobre el consens entorn del pla, la ministra va defensar que la seva cartera ha mantingut 28 trobades per formar redacció final amb les comunitats autònomes i ha incorporat en gran mesura les 400 aportacions portades a terme pel sector en les diferents fases. La major part dels 7.000 milions d’euros del pla es destinarà a la construcció de nous habitatges i a la rehabilitació del parc existent. Concretament, el 40% del volum total, uns 2.800 milions d’euros, s’invertiran en la promoció d’habitatge protegit (o públic) i a la compra d’immobles al mercat. El 30%, uns 2.100 milions seran per a la rehabilitació d’habitatges, edificis i entorns urbans, amb focus en eficiència energètica, accessibilitat i regeneració urbana. El 30% restant es reparteix entre les altres grans línies d’actuació anunciades: per exemple, les ajudes de fins a 30.000 euros a joves que firmin un contracte de lloguer amb opció a compra i de 10.800 euros per a aquells que adquireixin cases en municipis despoblats, el bo lloguer jove i totes les mesures que encaixin dins de la política del Ministeri d’Habitatge.

Sense consens amb empreses

El Sindicat d’Inquilines, en un comunicat, va criticar l’import del nou PEV: "Lluny de ser una inversió significativa, n’hi ha prou amb una comparació per comprovar que es tracta d’un nivell d’ambició ridícul: actualment, la despesa en defensa anual és de 33.000 milions d’euros a l’any. És a dir, la despesa en creació d’habitatge de protecció oficial suposarà tan sols un 1% de la despesa militar. En un context en què l’accés a l’habitatge continua sent la principal preocupació social evidencia la falta d’acció real del Govern davant aquesta crisi. A la pràctica, una inversió així no permet ampliar de manera significativa el parc públic d’habitatge. Són diners públics que serveixen per complementar el mercat, no per sanejar-lo".

En aquest sentit, l’Associació de Propietaris d’Habitatge a Lloguer (ASVAL, per les sigles en castellà) també va posar èmfasi que "el volum de recursos previst representa un avenç, però segueix clarament per sota del que exigeix la dimensió del problema", "que requereix un esforç inversor sostingut i significativament més gran per convergir amb els nivells europeus". "El pla suposa un pas en la bona direcció, però el seu impacte serà limitat si no es reforça l’ambició pressupostària, es desenvolupa un model sòlid de lloguer assequible incentivat i s’alinea plenament amb el nou marc europeu", agreguen des de l’associació que presideix la secretària general d’Habitatge, Helena Beunza.

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

La UGT reclama reforçar les oficines d'ocupació per orientar els migrants de la regularització cap als sectors on falten treballadors

Per la seva banda, el Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques d’Espanya (CGCAFE) va advertir del "desfase existent" entre els objectius del PEV i la realitat de la rehabilitació energètica a Espanya. "El pla contempla ajudes de fins a 20.500 euros per habitatge per a millores energètiques, 13.000 euros per a accessibilitat i 8.000 euros per a actuacions estructurals. No obstant, considerem que aquestes mesures, tot i que necessàries, resulten insuficients si no van acompanyades d’una simplificació administrativa real, una seguretat jurídica més gran i un sistema d’incentius més eficaç.

Poques hores després que el Consell de Ministres aprovés el PEV, el Congrés debatia una nova proposició de llei del Partit Popular per reformar la llei de sòl i derogar la llei d’habitatge en vigor. Durant el debat, tant el PNB com Junts van mostrar certa simpatia amb les mesures proposades, però només la formació catalana hi va votar a favor, mentre la basca es va abstenir. Malgrat això, la iniciativa es va estimar amb 178 vots a favor i 163 en contra.