Informe de la Cambra de Comerç
Les empreses catalanes han reduït un 12% la despesa d'aigua després dels anys de sequera
La Cambra reclama blindar les inversions pendents per a 2030 i evitar retards en l'execució per poder respondre a futures sequeres
Les empreses catalanes amb plans d'estalvi d'aigua (PEA) han reduït en una mitjana del 12% els seus consums hídrics, després de l'impacte que va tenir la sequera iniciada el 2022, que va obligar moltes companyies a adoptar mesures estrictes per minimitzar la despesa d'aquest recurs. Es tracta, segons ha informat aquest dilluns la Cambra de Comerç de Barcelona, de firmes dels sectors industrial, de la construcció i dels serveis, que en algun cas han registrat rebaixes de fins al 25%.
La Cambra té constància de mig centenar d'empreses que han realitzat inversions superiors als 750.000 euros, cosa que ha permès un estalvi conjunt de 31,6 hectòmetres cúbics (hm³) d'aigua. Amb tot, l'entitat ha mostrat la seva preocupació pel lent ritme que està portant la Generalitat a l'hora d'executar les grans inversions compromeses en aquesta matèria, en particular l'ampliació de la dessalinitzadora situada a la desembocadura del riu Tordera i la que s'ha de construir a la del riu Foix.
L'Observatori de la Transició Hídrica de l'organització cameral ha identificat retards significatius en aquests dos projectes considerats clau, que en conjunt aportarien uns 80 hm³ al sistema hidràulic català. En total, es calcula que 167 hm³ presenten demores administratives de fins a un any, cosa que redueix els marges de planificació. Així mateix, inversions per valor de més d'1.100 milions d'euros es troben encara en fases preliminars, fet que afegeix pressió als calendaris previstos.
En total, l'estratègia marcada per la Generalitat preveu la generació de fins a 311 hm³ de nous recursos, però s'estima, atesos els terminis, que fins als anys 2029 i 2030 no s'iniciaran els treballs. Per a això caldrà mobilitzar uns 1.700 milions.
Com es finançarà?
En aquest context, la Cambra de Comerç subratlla la necessitat de reforçar els mecanismes de finançament i execució de les infraestructures hídriques. L'entitat planteja integrar diferents fonts com el cànon de l'aigua, les tarifes de subministrament, els fons europeus i la col·laboració publicoprivada. També destaca el paper de la futura llei de transició hídrica com a marc normatiu per donar estabilitat a aquestes inversions.
Notícies relacionadesMentrestant, les empreses, a títol particular, asseguren que tenen previst continuar treballant en la millora de la seva gestió de l'aigua, amb noves inversions que assoliran els 900.000 euros de mitjana, amb el ferm propòsit d'aconseguir estalvis addicionals que podrien superar el 15% en els pròxims anys. Entre les actuacions més habituals implantades per les empreses destaquen la recirculació de l'aigua i l'estalvi en els processos productius en els quals intervé aquest recurs, així com la formació del personal i la digitalització dels sistemes de control i gestió. En concret, dues de cada tres empreses han implementat com a mínim aquest tipus de mesures.
Els indicadors econòmics apunten que aquest ajust no ha afectat negativament l'activitat, ja que la productivitat de l'aigua s'ha mantingut estable en paral·lel a la recuperació del Valor Afegit Brut (VAB). Un altre dels aspectes assenyalats és el suport a les petites i mitjanes empreses. Es considera necessària una dotació d'uns 390 milions d'euros en ajuts directes durant cinc anys per facilitar la seva adaptació als nous requisits d'eficiència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Conflicte a l’escola catalana Vaga a l'educació a Catalunya: ¿on és avui divendres i on toca el dilluns?
- Actualitat El passeig marítim més bonic de Catalunya: reconegut per National Geographic, platges de sorra fina i aigua cristal·lina i a una hora de Barcelona
- Vistes espectaculars El tren turístic de Catalunya que sembla tret d’una altra època: naturalesa, història i vistes úniques
- L’agenda Què fer aquesta setmana a Barcelona: aquests són els millors plans
- Psicologia Carles Marcos, expert en psicologia esportiva, sobre Florentino Pérez: "Té un perfil narcisista en què la paraula no és un pont per transmetre informació, sinó un mirall per reflectir la seva pròpia imatge"
