L’FMI tem una altra crisi del deute per l’impacte de la guerra a l’Iran

En el seu últim Monitor fiscal, l’organisme remarca que la dinàmica del deute mundial es va continuar deteriorant el 2025 i situa els governs davant un dilema: protegir la població davant el repunt dels preus o preservar l’escàs espai fiscal disponible. L’FMI atribueix aquesta disjuntiva a la disrupció del subministrament energètic i a l’enduriment de les condicions financeres derivades del conflicte iniciat pels Estats Units i Israel. A aquesta pressió s’hi suma l’augment del dèficit per l’increment generalitzat de la despesa en defensa.

Segons l’informe, el deute públic mundial va assolir el 2025 aproximadament el 94% del PIB i, si no es corregeix el rumb de les polítiques econòmiques, superarà el 100% el 2029, un llindar que no es veia des del final de la Segona Guerra Mundial. L’FMI calcula, a més, que, si el conflicte a l’Orient Mitjà es prolonga, el deute global en risc –l’indicador amb què mesura la probabilitat que empitjorin les ràtios de deute sobre PIB– podria augmentar quatre punts percentuals més.

"Requereix esforç, però és factible orientar l’ajuda estatal per tal que no s’utilitzin recursos fiscals de manera excessiva, regressiva o difícil de revertir més endavant i, alhora, es preservi la salut fiscal", explica en una entrevista amb Efe Rodrigo Valdés, director d’Assumptes Fiscals de l’FMI. Valdés reconeix que, en alguns casos, això obliga bàsicament a reassignar fons, una decisió que pot resultar dolorosa, però que considera l’única sortida quan el marge fiscal és molt limitat.

Contra un estímul desmesurat

L’exministre xilè d’Hisenda afegeix que, quan sí que hi ha un matalàs pressupostari més ampli, tampoc convé sobreactuar. "No resulta beneficiós per a l’economia intentar aplicar un estímul fiscal desmesurat, ja que ens enfrontem a una crisi d’oferta i no a una de demanda. Per tant, no és possible neutralitzar la totalitat dels seus efectes", assenyala. Alerta del risc que els governs acabin generant més demanda davant una oferta d’hidrocarburs temporalment escanyada pel tancament de l’estret d’Ormuz, cosa que alimentaria encara més la inflació. Per això, insisteix que la resposta fiscal ha de ser selectiva, focalitzada en els col·lectius més vulnerables i de caràcter temporal.

El Monitor fiscal adverteix que no només preocupa el volum de deute, sinó també la seva trajectòria. L’encariment dels tipus d’interès ha elevat els costos de finançament, mentre els dèficits primaris s’han tornat "estructuralment més amplis" i els mercats són cada vegada més sensibles a l’estat de les finances públiques, estrenyent el marge de maniobra dels estats.

En el cas dels EUA, l’organisme destaca que mantenen dèficits molt elevats, d’entre el 7% i el 8% del PIB, malgrat operar en nivells pròxims a la plena ocupació, sense un pla creïble de consolidació fiscal i amb un deute que, segons les seves previsions, passarà del 124% actual al 142% del PIB el 2031. L’FMI posa el focus en la gran rebaixa fiscal impulsada per Donald Trump, que, segons els seus càlculs, afegirà cada any al voltant d’un 0,75% del PIB al dèficit primari.

Notícies relacionades

Avenç del tercer sector per reconèixer els proveïdors d’habitatge social

Els oficinistes catalans que s’oblidin de fitxar podran ser sancionats

La Xina manté l’expansió fiscal, amb dèficits del 8% del PIB per reactivar el consum, mentre que el seu deute podria escalar al 127% del PIB el pròxim lustre.

A Europa, l’FMI aprecia un escenari similar al del 2025, amb menys disciplina fiscal per l’augment de la despesa en defensa, un espai pressupostari més estret i també l’impacte afegit de l’envelliment demogràfic.