Surt a la llum la correspondència entre Joan Fuster i Jordi Arquer

Entre els anys 60 i 70, Joan Fuster (Sueca, 1922 - 1992) i Jordi Arquer (Barcelona, 1907 – Perpinyà, 1981) es van intercanviar una nombrosa correspondència. Cartes que ara veuen la llum publicades per Edicions Tres i Quatre.

Durant els anys vint i trenta, Arquer havia estat dirigent de diversos partits comunistes dissidents de la III Internacional i contraris a l’estalinisme. Així, havia militat, successivament, al Partit Comunista Català, al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista. A principis dels seixanta, vivia exiliat a París mentre tractava de recosir vincles amb l’interior i des d’on es dedicava a configurar una biblioteca i un arxiu sobre la Guerra Civil i sobre el moviment obrer.

Fuster i Arquer es van començar a escriure el 1961, poc abans de coincidir personalment als Jocs Florals de l'Alguer d’aquell mateix any, i es va establir una relació epistolar que va ser intensa durant la primera meitat dels anys seixanta. Van intercanviar llibres i publicacions, però sobretot idees i informacions. Com que Arquer li demanava detalls de tot el que passava al País Valencià, les cartes que Fuster li va enviar són uns documents valuosíssims per entendre els anys més decisius en la consolidació intel·lectual de Fuster: aquells en què va publicar obres com 'Nosaltres, els valencians', 'Qüestió de noms' o 'El País Valenciano'. I també per com li narrava la resposta que les seves obres van rebre per part de sectors de la societat valenciana (la dreta local, el món oficial del franquisme, però també vells valencianistes envejosos o espantats per uns postulats massa «catalanistes») en forma de campanya en contra des de la premsa. Fuster ho explicava tot amb detall tenint en compte que Arquer no coneixia els viaranys del context valencià.

Així, en paraules d’Antoni Furió, director de la col·lecció i autor del pròleg del volum, "l’assiduïtat dels intercanvis, però sobretot el seu contingut i la llibertat i intensitat amb què s’expressen tots dos corresponsals, fan d’aquest epistolari un dels millors de la col·lecció".

En les seves cartes, Arquer i Fuster també comentaven a fons diferents moments i circumstàncies del món de l’exili, com els esmentats Jocs Florals de l'Alguer el 1961, o el IV Congrés del Moviment Europeu, que va reunir a Múnic entre el 5 i el 8 de juny de 1962 més d’un centenar de polítics espanyols de l’oposició, i que un amic de Fuster com Vicent Ventura acabés a l’exili a París i entrés en contacte amb Arquer. Finalment, aquesta correspondència descobreix i il·lumina les trames de coneixement i de sociabilitat literària que articulaven la cultura catalana als seixanta, a l’interior i a l’exili.

El projecte de la Correspondència Joan Fuster, una obra de país

Notícies relacionades

L’app que avisa si hi ha un canvi en el teu vol molt abans que t’informi l’aerolínia: cofundada per un català

La Generalitat llança un pla d’actuacions perquè Catalunya guanyi posicions en la indústria de la defensa

Fuster va escriure milers de cartes, algunes de les quals de gran valor tant pel seu contingut com per la seva alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d’escriptor i de la seva preocupació, amb la condició d’intel·lectual, compromès d’home públic, de «pare de la pàtria». Ell mateix era conscient de l’interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no només conservava ordenadament tot el que rebia —cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per sota la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces—, sinó que es feia còpia de les cartes a mà. Tot aquest ingent material resulta impagable per conèixer millor l’escriptor i la seva obra, per entendre també la seva projecció pública, la seva dimensió alhora literària, cultural, cívica i política.

Tenint en compte aquest valor documental, històric i literari, Edicions Tres i Quatre va començar a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb Antoni Furió -catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València- com a director del projecte i, des de la seva creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Cada volum està dedicat a reunir l’epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic. Des d'aleshores, s’han publicat 22 volums que reuneixen les cartes de Fuster amb personatges com, per exemple, Josep Pla, Josep Carner, Mariano Manent, Salvador Espriu, Carlos Riba, Agustí Bartra, Vicente Riera Llorca, Aina Moll, Francisco de Borja Moll, Eulalia Duran, Teresa Lloret Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Juan Triadú, José M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquín Maluquer, Raimon, Ovidi, Ferran Soldevila o Josep Fontana.