Alimentaria celebra 50 anys amb el repte d’atendre nous tipus de consum

L’evolució de l’alimentació des que el 1976 es va celebrar la primera fira Alimentaria ha sigut frenètica, no només per la incorporació de la dona al mercat laboral i per l’entrada de nous aliments fins aleshores desconeguts, sinó també per la ràpida transformació de la tecnologia i els electrodomèstics i perquè el consumidor ha canviat radicalment la manera de relacionar-se amb el menjar. I encara ho fa.

Entre els anys 1970 i 2000

La primera revolució de la cuina va arribar a Espanya de la mà dels forns microones, un aparell que el 1976 ni tan sols havia sortit a les llars espanyoles. Aquell any, als mercats es començaven a veure els primers kiwis i moltes famílies descobrien els alvocats, les pinyes fresques i les endívies. El consum de carn de vedella començava a desplaçar el xai. Si a principis de la dècada de 1970 el consum de carn anual per persona era de 21,8 quilos, a finals d’aquell mateix decenni se’n consumien 46,2 quilos. Trenta anys després, ja en el nou mil·lenni, l’oferta de producte congelat s’havia disparat, arribaven els enciams de bossa i les gammes de precuinats es diversificaven. Va ser en la primera dècada dels 2000 quan va irrompre a Espanya el primer superaliment, les baies de goji, tot i que, en contrapartida, el consum de llegums va caure gairebé a la meitat.

En aquell període, entorn de mitjans de la dècada dels 80, es va produir un canvi significatiu en el sector de la restauració, amb l’expansió de les pizzeries –que es van afegir als ja existents frankfurts– com els primers locals de menjar ràpid que es van veure a Espanya. No tardarien a arribar les hamburgueseries i els restaurants xinesos. Els espanyols es van llançar cap a aquestes noves maneres de consum fora de casa, fet que va conduir, en pocs anys, a una preocupació per les altes taxes d’obesitat i sobrepès i els seus efectes sobre la salut.

El sector de la restauració aporta actualment a Espanya el 3,9% del valor afegit brut (VAB) del conjunt de l’economia espanyola i constitueix el 7% del teixit empresarial, dona feina al 7% dels treballadors i ingressa el 9% de la facturació anual del sector serveis, segons indiquen les dades recollides per CaixaBank Research. Els nous hàbits de consum, juntament amb el fort creixement del turisme, han impulsat en les últimes dècades l’expansió d’aquest sector, que suma cada any nous establiments.

Entre els anys 2000 i 2026

La crisi del 2008, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, va implicar un canvi de paradigma que encara avui perviu: el preu va passar a ser un dels principals motius de compra dels espanyols. Això va propiciar l’expansió de les anomenades marques blanques, que es van consolidar definitivament en la dècada del 2010. I mentre creixia la demanda de productes molt concrets, com l’alvocat i les hamburgueses, es posaven de moda dietes basades en superaliments o detox.

El consum de carn es va reduir, en la dècada del 2010, fins als 93 quilos per persona i any, entre altres raons per l’auge dels aliments basats en vegetals i el desenvolupament de la indústria de productes plant based, que ja no es dirigeix només als que segueixen dietes veganes o vegetarianes. La irrupció en els últims anys de les dietes antiinflamatòries i les cetogèniques ha impulsat encara més el consum d’aliments rics en proteïnes, i entre ells ha pres un paper destacat l’ou.

La pandèmia de la covid-19 va marcar un punt d’inflexió en els hàbits dels consumidors, explica Ingrid Buera, directora de sostenibilitat, comunicació i relacions internacionals a Mercabarna. "Es va produir, de fet, una polarització: d’una banda, els ciutadans van començar a valorar més que mai el seu temps, i per això han proliferat els productes de quarta i cinquena gamma, és a dir plats preparats o gairebé preparats, de consum ràpid", detalla Buera. Però, alhora, "també s’ha produït una contracció de la despesa en alimentació, ja que la gent, preocupada per la inflació, mira cada vegada més els preus del cistell d’anar a comprar", afegeix.

Laura Gil, directora sènior de l’àrea de clients a la consultoria Kantar Worldpanel, assegurava en una conferència recent que els plats de conveniència, és a dir, aquells que solucionen el menjar sense haver d’entrar a la cuina, ja sigui perquè es compren preparats al supermercat, perquè es recullen en algun local que serveix take away o perquè es recorre al delivery o entrega a domicili, "són el principal factor a l’hora d’escollir el menú de cada dia en l’última dècada".

I no és casualitat que això hagi coincidit amb la popularització de les cuines integrades o cuines americanes, que ja formen part del 80% dels habitatges que es construeixen actualment a Catalunya, segons apuntes dades de l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE).

La transformació que experimenta el consumidor d’aliments (de la mateixa manera que el consumidor de cultura, el consumidor de viatges o el consumidor d’informació) també passa per una pujada en el seu llistó d’exigència: ara ja no li val qualsevol cosa. I això, segons Miguel Hernández, director general de l’Institut Cerdà, hauria de fer reflexionar la indústria agroalimentària i portar-la a apostar més decididament per la innovació en els seus processos i productes".

Part d’aquesta adaptació serà per respondre als més de 5,5 milions de llars unipersonals que ja hi ha a Espanya, amb una població, a més, en la qual els jubilats prenen cada vegada més rellevància i en la qual també cada vegada més augmenta la preocupació per la salut i, en menor mesura, pel medi ambient. Això obliga, per exemple, a una adaptació dels formats i de la mida dels envasos dels aliments, a una millora de la qualitat nutricional dels productes i a una vigilància més gran en els cultius i en els processos industrials d’elaboració.

El futur

Notícies relacionades

Aquests són els supermercats que paguen millor a Catalunya: el top 10 que més fan parlar

Toni Llorens: "S’ha d’aspirar que BCN sigui la capital mundial de l’alimentació"

Tot i que Roig ha disparat el negoci de Mercadona gràcies a l’aposta pels plats preparats i a punt per menjar, havent fet seu el vaticini que el 2050 deixaran d’existir les cuines als habitatges espanyols, altres veus autoritzades hi discrepen, almenys parcialment. "El que passarà és que les cuines canviaran de funció: seran l’espai aglutinant de la casa, el lloc on se socialitza, i agafarà el relleu al saló, que fins ara exercia aquest paper de punt de trobada de la família", diu l’arquitecte José Toral.

Sens dubte, la tecnologia també ha tingut un impacte decisiu en la configuració actual d’aquests espais residencials: des de les plaques d’inducció i les campanes extractores (element fonamental avui dia) fins als electrodomèstics d’alta gamma que permeten cuinar com ho fan els grans xefs o disfrutar de les prestacions de les cuines professionals.