Transports, Adif i les empreses, en el focus després d’un mes de l’accident d’Adamuz

Entre les companyies que apareixen assenyalades en el front tècnic destaca ArcelorMittal, Ayesa i Redalsa. ArcelorMittal va aportar les vies (els rails) que, segons la línia principal d’anàlisi, van acabar trencant-se i precipitant l’accident. Redalsa, participada majoritàriament per Adif (52%), va ser l’empresa encarregada de soldar el rail on s’investiga la ruptura. Un punt crític perquè permet determinar si la sentència es va originar per un defecte d’execució, un problema de material o un deteriorament progressiu. I en aquest mateix punt apareix Ayesa, el grup andalús que va certificar l’estat de les soldadures, un pas de control que ara és clau per aclarir si els treballs es van validar amb prou garanties i quines evidències documentals hi havia quan es va donar el vistiplau.

Mentre avancen les indagacions, que duen a terme tant la Comissió Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) com la Guàrdia Civil en coordinació amb la justícia, l’accident ha reobert el debat sobre el manteniment de la xarxa i el nivell d’inversió, que és una de les lliçons que deixa la tragèdia d’Adamuz. "És lícit preguntar-nos una cosa que ens podem preguntar tots: si el nivell actual d’inversió és suficient", va reconèixer el president del Govern, Pedro Sánchez.

En la mateixa línia s’ha anat pronunciant el ministre Óscar Puente, que comparteix la idea que fa falta reforçar el manteniment, en un context en què el sector i els experts adverteixen de la importància d’extremar la vigilància en elements especialment sensibles com les soldadures i els punts d’unió de carrils. Puente, de fet, va aconseguir desactivar la vaga amb els maquinistes gràcies al pacte amb els sindicats majoritaris del sector –Semaf, CCOO i UGT– que promet elevar un 15% el 2026 i un 20% cada any entre el 2027 i el 2030 la despesa prevista en manteniment ferroviari. A més, la despesa en el segment de l’alta velocitat augmentarà un 9% cada any fins al 2030. Així, la despesa addicional per al manteniment de la infraestructura puja a 1.085 milions d’euros en cinc anys.

L’anunci arriba per pal·liar una inversió en la xarxa ferroviària que continua movent-se en nivells similars als de fa 15 anys. D’acord amb les dades del Ministeri de Transports, la despesa destinada a la xarxa convencional i a l’alta velocitat va caure amb força entre el 2012 i el 2013, després de la crisi del 2008, i a partir de llavors es va mantenir gairebé congelada durant prop de vuit anys. El 2010, la inversió oficial va arribar als 5.117 milions d’euros i el 2011 es va situar en 4.826 milions, una xifra que reflecteix aquesta estabilitat en l’entorn dels 2.000 milions entre el 2013 i el 2021 amb governs tant del PP com del PSOE.

Tot i que a començaments d’aquesta dècada el pressupost es va recupera de mica en mica, el desemborsament actual encara no depassa el volum d’inversió del 2010, 5.117 milions, malgrat que en aquest temps s’han produït importants avenços tecnològics i un encariment notable de les matèries primeres. A aquest desfasament cal afegir-hi l’efecte de la inflació, que encara redueix més el valor real de l’esforç inversor.

En el capítol de manteniment i renovació de l’alta velocitat, Espanya també se situa al darrere dels seus principals països de referència. Amb les últimes dades homogènies disponibles, corresponents al 2023, Espanya va destinar al voltant de 110.000 euros per quilòmetre a manteniment i renovació. La mitjana europea és una mica més baixa, entorn de 90.000 euros per quilòmetre, però les grans potències ferroviàries hi inverteixen més.

Alemanya, Itàlia i França

Notícies relacionades

Una incidència a Movistar deixa sense connectivitat unes 100.000 pimes a Espanya

El bo social de la llum arriba al nivell més alt des del 2018

Alemanya suma aproximadament 187.000 euros per quilòmetre –53.000 en manteniment i 134.000 en renovació–, la xifra més alta del conjunt. Itàlia voreja els 138.000 euros per quilòmetre, amb 49.000 en manteniment i 89.000 en renovació. França manté un repartiment gairebé equilibrat entre les dues partides, amb uns 61.000 euros per quilòmetre en manteniment i 60.000 en renovació, fins a un total aproximat de 121.000 euros.

La tragèdia també ha comportat lliçons de caràcter polític i de consum. El Govern ha aprovat un reial decret llei per evitar "pujades sobtades" pel que fa a preus en tots els serveis durant situacions d’emergència. L’objectiu d’aquesta norma és habilitar un mecanisme que permeti limitar preus de productes i serveis quan es declari una situació excepcional.