El futur connectat

Robots sobre rodes

Els fabricants de vehicles posen el focus en la intel·ligència artificial i desenvolupen artefactes robòtics humanoides per competir més enllà dels mateixos cotxes. Honda i Toyota van ser de les primeres a mostrar la capacitat industrial creant-los amb diferents usos.

Musk va idear Optimus, que pot manipular objectes delicats, cuinar o transportar càrregues

La xinesa Chery Group va iniciar un projecte amb què equiparà els seus concessionaris

Robots sobre rodes
4
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez
Xavier Pérez

Director de Motor de Prensa Ibérica

Especialista en Periodista de motor centrat en el sector de l'automòbil i la motocicleta, així com en totes les árees d'economía relacionades amb la industria de l'automoció, la movilitat sostenible i l'electrifcació.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Alguns fins i tot tenen nom. Atlas, Mornine, Optimus, Iron, Asimo, Phoenix, Apollo..., tots semblen trets d’una pel·lícula de ciència-ficció. Blade Runner; Jo, robot, Transformers, i fins i tot Terminator, títols de cine d’èxit, els incorporarien en el seu repartiment. Però aquests són molt reals i venen sobre rodes. La irrupció de la intel·ligència artificial en el sector de l’automòbil (fa anys) ha derivat en la creació de dispositius de mobilitat pròpia, robots intel·ligents a priori controlats, amb un objectiu que ja va més enllà de demostrar que els fabricants de cotxes són bons en això de la tecnologia.

Ja fa anys que les marques d’automoció mostren els seus avanços en robòtica. Honda i Toyota van ser de les primeres en mostrar la capacitat industrial creant humanoides i robots amb diferents usos. El 2000, Honda va presentar el seu projecte Asimo. Era un petit robot humanoide amb pinta d’astronauta que caminava, corria (a 9 km/h), pujava escales i interactuava amb humans. La seva última versió data del 2014 quan es va presentar a Europa amb els seus 1,3 metres d’altura i 50 quilos de pes. Reconeixia veus i sons, rostres i gestos, i rebia unes ordres simples. El 2008 va arribar a ser director per unes hores de l’Orquestra Simfònica de Detroit, en les albors de la IA aplicada a l’automoció.

Apollo, el robot humanoide de Mercedes-Benz. /

El violinista

Entre el 2007 i el 2008, Toyota va mostrar al món els seus robots músics. El robot violinista. No li van posar nom, pobre. Era un humanoide d’1,5 metres d’altura dissenyat per Toyota Motor Corp, que va exhibir la seva destresa manual tocant el violí amb vibrato i moviments precisos. Tenia 17 articulacions i estava pensat per ser un assistent a la llar o en hospitals. Tot el treball de robòtica el va supervisar Gill Pratt, el CEO del Toyota Research Institute i exdirector d’un projecte de defensa en l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa dels EUA (DARPA). I és que Toyota té una llarga tradició en la robòtica aplicada al servei de les persones. I compta amb una divisió que desenvolupa pròtesis robòtiques amb finalitats mèdiques.

Fa un parell d’anys, Zhang Guibing, màxim responsable de negoci internacional de l’automobilística xinesa Chery Group, va presentar el seu projecte de robòtica amb què la companyia pensa equipar els seus concessionaris del futur. El projecte desenvolupat per AiMoga (Ai per IA en anglès i Moga per Multi Objective Genetic Algorithm), ja té nom i parla: és Mornine (tot i que també respon al nom MoiMoi). Fa 1,65 metres i pesa 65 quilos. És l’únic robot amb IA de l’automoció amb aspecte humà. Fruit de la col·laboració de Chery amb Huawei, Nvidia i Horizon Robotics. La seva forma humanoide amaga un sofisticat sistema d’IA que intenta replicar al màxim la interacció social humana. Així, quan es parla amb Mornine, el robot no només interpreta les ordres de veu: també analitza el llenguatge del cos i l’entorn per respondre amb la màxima precisió gràcies al desenvolupament d’un cervell de doble nucli de DeepSeek. Té una autonomia de dues hores i una bateria de 0,7 KWh que es carrega en dues hores més. Es mou a una velocitat màxima d’un metre per segon i percep l’entorn que l’envolta gràcies a un conjunt de càmeres, sistema d’ultrasò i la tecnologia de detecció làser LiDAR. A més, està equipat amb IA tipus LLM, un model de llenguatge cognitiu (parla 10 idiomes) que li permet reconèixer patrons del llenguatge per generar una conversa tant natural com sigui possible.

El seu àlter ego és a Tesla. És un model d’aspecte més agressiu. El seu nom: Optimus. Elon Musk ja el va mostrar de manera embrionària el 2021, tot i que va ser el 2025 quan el va posar a ballar. És un homenatge a Optimus Prime, el robot protagonista de Transformers.

Optimus fa 1,73 metres i pesa 57 quilos. Pot caminar a 8 quilòmetres per hora i utilitza xarxes neuronals avançades per navegar. Té habilitats per manipular objectes delicats, cuinar, netejar i transportar càrregues, gràcies a mans de cinc dits i alta capacitat de càrrega. Funciona amb tecnologia de visió artificial i bateries de Tesla. L’objectiu és un robot bípede que millori la productivitat a les fàbriques des d’aquest any. Musk va anunciar que presentarà la versió Optimus 3, en la qual invertirà 20.000 milions.

Notícies relacionades

Hyundai Motor Group també es va apuntar, el 2025, a aquesta revolució. En el CES de Las Vegas, el fabricant coreà va presentar la seva estratègia de robòtica amb IA, que va més enllà dels vehicles i situa els robots com una eina estructural del seu futur industrial. El seu nom: Atlas. Hyundai també va mostrar robots creats amb els seus socis de Boston Dynamics: Spot i Stretch. Per a Hyundai no es tracta només de software o simulacions digitals, sinó de crear sistemes capaços de recopilar dades en fàbriques, centres logístics o instal·lacions industrials i prendre decisions de manera autònoma. S’implementarà el 2028.

El 2024, BMW va firmar un acord amb la start-up de robòtica Figure per introduir els seus robots humanoides a la seva planta de Spartanburg, Carolina del Sud (EUA). Aquell any, Mercedes-Benz va firmar un acord similar amb Apptronik per experimentar amb el model Apollo, un robot bípede que pot aixecar fins a 25 kg. N’hi ha molts més, i d’altres que arribaran. L’últim en fer la seva aparició ha sigut Iron, l’humanoide presentat per la xinesa Xpeng.