"Si no és pels meus pares, no podria tenir pis a Madrid"

La seva situació no era la millor. Tenia uns estalvis i llavors treballava com a autònoma, però al veure que els preus pujaven tant es va prendre la recerca com una carrera contra rellotge "perquè vaig pensar que més endavant seria impossible". Molts dels pisos desapareixien tot just anunciar-se. Finalment, va trobar una vivenda bufona d’uns 60 metres quadrats útils al barri de Puerta del Ángel, al districte madrileny de la Latina, per al voltant de 175.000 euros, quantitat a què calia afegir una important inversió per a la reforma. El pis era antic, dels anys 40, però les zones comunes estaven molt cuidades; els veïns ho cuiden moltíssim".

Malgrat no ser excessius diners comparats amb els preus actuals del maó, volia passar un Rubicó difícil de creuar sense ajuda. "Malgrat que tenia estalvis, no em donava. Si no arriba a ser pels meus pares, que em van donar uns 50.000 euros, no tindria el pis", recorda la Yolanda, que amb els diners va poder pagar l’entrada i les despeses. I encara bo que ho va poder fer perquè en els següents mesos els preus de la vivenda es van disparar al barri, que es coneix com el Brooklyn madrileny –és a l’altre costat del riu Manzanares, just a la frontera de la carretera M-30– a causa del fenomen de gentrificació que està vivint i que està expulsant molts veïns de tota la vida. Actualment, el metre quadrat en aquest barri supera els 4.000 euros, al voltant d’un 30% més del preu pel qual va comprar.

Pocs diners en impostos

"Vaig tenir molta sort. Un any més tard aquest pis no podria haver-me’l comprat. A més, me’l vaig poder comprar perquè vaig ser la primera en veure’l; els vaig enviar vídeos als meus pares, i vaig donar una reserva de 1.000 euros de seguida", precisa la Yolanda, que va acudir al notari juntament amb els seus progenitors a firmar la donació dels diners, i que es va veure beneficiada de la bonificació fiscal del 99% que s’aplica a Madrid. "Eren molts pocs diners, la veritat, el que vaig haver de pagar d’impostos, tot i que crec que si haguéssim posat que era per a l’adquisició de la primera vivenda no hauríem hagut de pagar res", assenyala.

Un acte "sentimental"

El cas de la Yolanda no és únic. Ella mateixa explica que té diversos amics a qui, atesos els alts preus de la vivenda, els seus pares els estan fent préstecs perquè puguin comprar-se’n una, un fet que a ella no li acabava de quadrar. "Jo soc molt legalista; amb la donació tu estàs pagant un impost, és el més net de fer, no és cap frau de llei", afegeix la periodista, que assegura que la donació va ser en part "molt sentimental perquè és segurament una cosa que la meva àvia hagués volgut".

Notícies relacionades

Un fidel defensor de la política econòmica que encapçala Trump

La confusió per lleis de begudes energètiques alerta la distribució

En el cas de les donacions dineràries, els advocats recorden que s’han de fer en escriptura pública: sense aquest document no és possible beneficiar-se de les exempcions fiscals que hi ha en moltes comunitats i que arriben fins al 99%, com a Andalusia i Madrid. Els professionals recomanen actuar amb cautela en aquests processos, ja que si es formalitza una escriptura de donació i els pares fan la transferència, però el donatari gasta els diners abans de temps, es pot perdre l’exempció fiscal. Això passa si, en el moment d’atorgar l’escriptura de compra de la vivenda, l’import donat ja no consta en el compte bancari.

Des del Col·legi General del Notariat es recorda que la seva funció és precisament l’assessorament "imparcial" i autorització d’"instruments com testaments i donacions, poders generals i preventius i altres mesures de suport". "Aquestes actuacions", precisa María Teresa Barea, portaveu del Consell General del Notariat, "contribueixen al fet que les decisions adoptades tinguin validesa i eficàcia jurídiques, amb les garanties legals previstes, incloent-hi, quan procedeixi, la designació de persones de suport conforme a la normativa vigent".