Autonomies a la recerca d’un trosset d’Aena

Aena és la joia empresarial de l’Estat. El valor de la seva participació –19.686 milions– supera els 11.500 milions del pressupost prorrogat de l’Estat dedicat a infraestructures. És la vuitena empresa espanyola per capitalització i ja val el doble que Telefónica, en la qual l’Estat controla el 10%. Un 80% dels beneficis es van destinar a dividend el 2025: 1.464 milions. Dels 6.400 milions que aproximadament Aena haurà facturat el 2025 si manté el ritme de creixement dels primers nou mesos de l’any, una tercera part procedeix del negoci comercial i immobiliari, i una cinquena part, dels aeroports internacionals.

"Al PP li correspon en gran manera la paternitat d’Aena", va declarar en un fòrum recent a Madrid Maurici Lucena, president i conseller delegat de la companyia. Lucena, membre del PSC (va ser diputat i portaveu al Parlament català abans d’incorporar-se al Banc Sabadell, en el qual va treballar abans d’Aena), veu amb especial preocupació el debat sobre la governança de la gestora. "No exagero si dic que Aena ha experimentat riscos de caràcter existencial", va dir davant del ministre de Transports, Óscar Puente, que el va presentar en el fòrum de Madrid. Les ganes per desfer Aena procedeix d’autonomies governades per partits molt diferents.

A Catalunya, la Generalitat (governada pel PSC amb al suport aparent d’ERC) acaba de crear un ens (Autoritat Aeroportuària de Catalunya) per poder opinar sobre la gestió dels aeroports catalans. Un dels objectius d’ERC, avalat per altres partits independentistes com Junts, seria tenir la gestió total del sistema català d’aeroports i considera que aquest és el primer pas. Des d’Andalusia, les Canàries, les Balears i el País Basc també s’ha iniciat una campanya per demanar el traspàs de competències de la gestió dels seus aeroports. Les fórmules van des que Aena segregui els seus actius locals fins a tenir accions en la companyia o crear miniaenas.

Tots argumenten que, a les seves mans, seran capaços de poder portar a terme les inversions necessàries als seus aeroports al considerar que Aena els relega davant d’altres. La previsió d’inversions d’Aena del 2027 al 2031 suma 12.888 milions d’euros, dels quals un 43% aniran destinats a les ampliacions dels dos aeroports espanyols més grans: Barajas i el Prat. El d’Alacant/Elx, amb mil milions, serà el tercer de la xarxa.

Per Lucena, aquestes reclamacions són una "arma política" que utilitzen entre uns i d’altres. Li preocupa l’ànsia de "tirar-se trets al peu" i de no entendre l’interès general , i més quan una organització funciona adequadament i satisfà els inversors. Acusa aquestes demandes com les pressions de les companyies aèries: "Poden opinar, però les aerolínies actuals no poden determinar el futur", va assenyalar en aquest fòrum, i va recordar que les tarifes espanyoles estan entre les més competitives d’Europa.

Notícies relacionades

Carlos Torres Vila: «Catalunya està molt ben posicionada per liderar l’adopció de la IA»

Aistech Space es propulsa en el seu desè aniversari

En la gestió aeroportuària al món hi ha fórmules molt diferents. Els Estats Units, país líder en el sector aeri, es barregen des de gestors municipals i estatals, amb plena autonomia dels seus aeroports, cas de Port Authority de Nova York i Nova Jersey, o de l’Ajuntament de Chicago, entre d’altres, fins a fórmules mixtes com l’aeroport més gran del món (Atlanta), on dues terminals són gestionades pel grup francès Vinci, competència d’Aena. A França, l’Estat té la majoria de la cotitzada ADP, que gestiona els principals aeroports de París: Charles de Gaulle i Orly, a més d’altres aeroports internacionals, com el de Santiago de Xile.

Lucena, que presideix Aena des del juliol del 2018, no té el futur de la companyia a les seves mans. Aquest dependrà de les negociacions polítiques, de pròxims governs i, fins i tot, de les necessitats futures de finançament de l’Estat que poden exercitar-se venent nous paquets al mercat de la companyia. El futur accionarial de la gallina dels ous d’or és sobre la taula.